Itàlia
Moviments preelectorals
Berlusconi no ha marxat mai
El magnat empra el recurs al Tribunal d’Estrasburg com a inici de campanya per ser primer ministre
Continua movent els fils de la política i serà decisiu en les generals de la primavera
Son incomptables les vegades que analistes i detractors de Silvio Berlusconi han vaticinat la seva fi política. I s’han equivocat sempre. Perquè l’ex-Cavaliere, des del 1994, no ha deixat mai de ser un actor principal de la vida política italiana.
Ara, anuncia que torna a primera línia, però, en realitat, no n’ha marxat mai. Que mitjans d’arreu parlin aquests dies de l’enèsim “retorn de Berlusconi” és un altre dels seus èxits de comunicació. Bèstia política i geni del màrqueting, el magnat ha aconseguit de nou aprofitar a favor seu un assumpte polèmic: estar inhabilitat per exercir un càrrec públic per frau fiscal. A final del mes passat, es va fer la vista al Tribunal d’Estrasburg per discutir el recurs que hauria de permetre-li tornar a ser elegible. La decisió dels jutges pot trigar mesos, però la vista, i l’expectació mediàtica que ha generat, han servit de tret de sortida de la campanya electoral a les properes eleccions generals, que s’han de celebrar a la primavera. És en part indiferent què decideixin els magistrats i si ho anuncien a temps o no per poder-s’hi presentar: Berlusconi ja ho ha enllestit tot per ser, com sempre, protagonista.
Llei electoral
L’ex-Cavaliere ha pactat amb el també ex-primer ministre i líder del Partit Demòcrata (PD) Matteo Renzi la nova llei electoral, feta a mida per propiciar les coalicions –i, per tant, perpetuar l’aliança dels respectius partits– i per a les necessitats del magnat. Insòlitament, els partits podran concórrer sense un candidat predeterminat, o amb un d’inhabilitat. La llista de la dreta podrà dir-se “Berlusconi president” malgrat que no pugui ser escollit.
Tots els líders italians, de Renzi a Matteo Salvini passant pel grillino Luigi Di Maio, son fills polítics del berlusconisme, és a dir, del populisme i del partit personal. Va ser Berlusconi, visionari i astut com pocs, qui va entendre, abans que les fake news es posessin de moda, la importància de controlar els mitjans. Abans que Trump, va mostrar de què és capaç un magnat president. També va ser un pioner a blanquejar el feixisme. Des del principi, i en aquestes eleccions també, va de bracet amb partits neofeixistes i d’ultradreta, però ha aconseguit que fins i tot els mitjans progressistes anomenin la seva coalició “centredreta”. I a ell, el líder dels moderats.
Assumptes tèrbols
L’ex-Cavaliere ha estat ficat en assumptes realment tèrbols: se l’ha relacionat amb la màfia, amb prostitució de menors, amb frau fiscal, amb compravenda de vots… I gràcies als diners, als bons advocats i a molt d’estómac, n’ha sortit indemne. Que el seu espai electoral sigui orfe de líders carismàtics que li facin ombra també hi ha ajudat. Venedor nat, és expert a saber dir el que el públic vol sentir. Va fer el salt a la política en ple escàndol de la Tangentòpoli i, empantanegat fins al coll, va aconseguir vendre’s com l’home que salvaria el país de la corrupció. Sempre atent als sondejos i a les modes, ara ha abraçat la causa animalista. Fa pocs mesos, va presentar, envoltat només de dones, el Moviment Animalista d’Itàlia, de què és soci fundador. El partit vol concórrer sota el paraigua de Força Itàlia i, segons Berlusconi, pretén captar el vot del “55% de les famílies, que tenen un animal domèstic i el consideren un familiar més”. Mestre en l’art d’adaptar-se, sap que ara tenen més consens els vídeos de gatets que les Mama Chicho (grup dels anys noranta format per sis ballarines vestides de vedet). Així que, de tant en tant, divulga vídeos d’ell acaronant i alletant afectuosament xaiets, relata amb una dolçor embafadora les bucòliques passejades que fa cada matí amb els seus 21 gossos i diu que el secret de l’“aparença jovenívola” no són els evidents retocs estètics sinó la dieta vegetariana.
No perd cap ocasió per lluir en públic el seu masclisme característic, conscient que això, als seus 81 anys, ha esdevingut part del que s’espera del personatge, grotesc o entranyable depenent de qui se’l miri. Berlusconi, incombustible, vol tornar a ser primer ministre. Ho aconsegueixi o no, la gran victòria és que, malgrat tot, continuarà sent-hi. I mentre hi sigui, continuarà manant.
