Política

judicialització del procés

Desmuntant la violència

Un document, sense signatura oficial i trobat a casa d’un càrrec d’Economia, s’ha convertit en la principal prova de càrrec contra el sobiranisme

El full de ruta no planifica cap reacció violenta, però preveu la de l’Estat

El magistrat del Tribunal Suprem que investiga penalment els promotors de la declaració d’independència de Catalunya manifesta, en la resolució del 4 de desembre passat, que aquest moviment democràtic està “vinculat amb l’exercici de la violència”, fet pel qual justifica mantenir en presó preventiva el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller d’Interior Joaquim Forn i els líders de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per justificar-ho, Pablo Llarena es basa en el document EnfoCATs, que la Guàrdia Civil va requisar a casa del llavors secretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda, Josep Maria Jové. A banda, ho farceix amb les mobilitzacions ciutadanes contra els escorcolls policials perquè anaven a avortar els preparatius de l’1-O, tot i que ningú va resultar ferit. Què s’explica en aquest full de ruta de 41 planes?

Prova vàlida?

Primer de tot, s’hauria d’aclarir si el document titulat EnfoCATs. Reenfoçant el procés d’independència per a un resultat exitós. Proposta estratègica pot ser considerada una prova de càrrec vàlida contra els 24 investigats al Suprem i a l’Audiencia Nacional perquè, tal com recull el seu enunciat, és una proposta que ni està signada ni és un document oficial. La mateixa Guàrdia Civil admet, en el seu informe, que aquest document “no està datat”.

És més, en l’última plana del document es recull una acció política estroncada. S’inicia amb les eleccions del 27-S del 2015, els resultats de les quals s’admet que “són excel·lents però no es guanya el plebiscit”, i per això es redissenya un nou full de ruta, ara no complert, com és el fet de preveure que el setembre del 2018 es facin eleccions catalanes i el 2022 es proclami la independència. La declaració d’independència de Catalunya es va fer el 27 d’octubre passat, i la seva execució es va aturar per les pressions del govern espanyol del PP, que ha intervingut la Generalitat i les seves institucions.

L’escorcoll a casa de Jové, a les Franqueses del Vallès, va ser autoritzat pel titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, el 20 de setembre passat, dia que es van produir més inspeccions i detencions, que van provocar multitudinàries manifestacions ciutadanes de rebuig perquè se sabia que es volia torpedinar el referèndum sobre la independència de Catalunya. Les comitives judicials van tenir dificultats per realitzar la seva feina, però la van fer, sostenen les defenses dels encausats per rebutjar els greus delictes de què se’ls acusa. Ara, el magistrat Pablo Llarena cita fins a vuit planes d’EnfoCATs, en la seva interlocutòria, per vestir la suposada perillositat del moviment independentista.

Protagonistes

El jutge exposa que en la pàgina 40 d’EnfoCATs es precisa que en la coordinació del procés independentista hi ha: un comitè estratègic, en el qual hi ha el president i vicepresident del govern, així com els presidents d’entitats independentistes, com ara l’ANC, Òmnium i l’AMI; i un comitè executiu, format per secretaris generals, consellers i experts. El magistrat dona valor al que s’afirma en el document que “cal donar publicitat de l’existència d’aquesta coordinació però ser molt discret a l’hora de la comunicació del seu funcionament diari”. Del comitè estratègic, el jutge interpreta que la seva feina era fer mobilitzacions ciutadanes provocant “accions de violència i tumults”. Cap d’aquestes accions és expressada a EnfoCATs.

Via acordada o unilateral

“El procés ha de ser escrupolosament democràtic i participatiu.” És una de les màximes que es recull a EnfoCATs, on en cap full es proposa fer mobilitzacions violentes, ni tallar carreteres ni “vies fèrries”, com cita el jutge en la seva interlocutòria. Llarena, però, no contextualitza que els talls de les vies del 8 novembre passat van ser fetes per ciutadans units en Comitès de Defensa de la República (CDR), superant el full de ruta marcat pels polítics.

En la plana 31 de l’informe requisat, i també citat pel magistrat del Tribunal Suprem, s’exposa que s’oferirà una negociació del referèndum “acordat” a l’Estat espanyol, però si no és possible s’admet que “hi haurà conflicte”, que pot desembocar en “la creació d’un estat propi” o en la “pèrdua”, com ha passat. En el document també es preveu que la unilateralitat pot comportar “una reacció violenta de l’Estat” i “seguir amb la seva asfíxia econòmic i judicial”, com està passant actualment.

Mobilitzacions

Per al magistrat Llarena, EnfoCATs recull una “estratègia de manipulació social”, que al seu parer es detalla en les planes 11, 12 i 23 d’aquest document. En aquests fulls, es parla dels “convençuts hiperventilats” i dels “convençuts del no” de proclamar la República, i que cal sumar una major base social. En la resolució, el jutge admet que la majoria de les mobilitzacions han estat “cíviques”, però que “es van infiltrar nombrosos comportaments violents i agressius, que reflecteixen el violent germen que arriscava d’expandir-se”, sense detallar-ne cap.

Estructures d’estat

En el disseny de la via unilateral per assolir la República, el magistrat cita la plana 20, en què s’afirma que “per a la creació d’un nou país calen tant lleis per a la desconnexió com una sèrie d’estructures que garanteixin el funcionament del nou Estat”. Pel que fa a les estructures d’Estat, es detalla com a existents “els Mossos d’Esquadra, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), i infraestructures bàsiques”, i les noves estructures: “Hisenda pròpia, agència de Protecció Social, Poder Judicial, etcètera”. Els Mossos i el CTTI són ara investigats i inspeccionats constantment per la justícia espanyola.

Pel que fa a les dues lleis aprovades, i ja suspeses, la que més ha molestat a la judicatura és la llei de transitorietat jurídica, ja que una de les seves primeres mesures era destituir l’actual president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos. Per això, Barrientos va treure l’exclusivitat de la vigilància del Palau de Justícia als Mossos i va fer que la compartissin amb la policia espanyola, una decisió que, en no ser prou explicada, es va interpretar com una desconfiança envers el veterà equip de la policia catalana allà destinat, en lloc d’una plantada al govern de Puigdemont. La mesura ja l’ha revocat recentment i ara només els Mossos custodien el Palau.

EnfoCATs també recull un pla d’acció per al reconeixement internacional de Catalunya. Per al jutge Llarena, però, els investigats amb aquest pla polític han provocat “la fractura social que avui patim”.

LES FRASES

Tots els investigats mantenen la mateixa aspiració que impulsa el comportament que s’investiga, que Catalunya sigui una nova República

LES DATES

Només hi ha dos factors d’èxit que realment controlem: que el procés sigui escrupolosament democràtic i la gestió del temps
«EnfoCATs» indica que s’ha de persistir en el conflicte fins que a l’Estat no li quedi res més que autoritzar la independència
Pablo Llarena
Magistrat TS. Resolució 4/12/17
Hem de treballar sempre amb voluntat de negociació i acord, i també sense renunciar a la via d’unilateralitat
EnfoCATs
document independentista
2022
L’any del govern de la independència
és la fita marcada en el full de ruta trobat a casa de Josep Maria Jové.
20.09.17
La Guàrdia Civil requisa
al domicili particular del llavors secretari general d’Economia el document ‘#EnfoCATs’.

De sedició a rebel·lió per als líders

Els advocats dels consellers i dels líders de les entitats sobiranistes sostenen que no són autors dels delictes tan greus que se li imputen i que, si han comès alguna il·legalitat, haurien de ser investigats pel jutge natural, és a dir, el més proper on van succeir els fets: un jutjat de Barcelona o el TSJC, que va obrir dues causes contra el procés. Tots deu encausats van acceptar que el Tribunal Suprem els investigui junts per fugir de l’Audiencia Nacional. Ara per ara, però, el remei ha estat pitjor que la malaltia. El magistrat Pablo Llarena va apuntar més garanties que la magistrada Carmen Lamela en concedir als membres de la mesa del Parlament una setmana per preparar-se les declaracions. Ara, amb les causes de la mesa, del govern i dels líders cívics unificades, Llarena ha demostrat més radicalitat de l’esperada. A més d’afirmar que el moviment independentista català du un germen de violència, en la darrera resolució aclareix que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no són investigats pel delicte de sedició, com va fixar l’Audiencia Nacional, sinó pel de rebel·lió, com els consellers. Les defenses reiteren que no hi va haver violència i que l’element “intimidació” no es recull en el delicte de rebel·lió, com sí en el robatori o les agressions sexuals. Tampoc accepten la sedició perquè “expressar una crítica frontal no és assimilable a impedir la pràctica d’una diligència judicial”, ja que els escorcolls a Economia es van realitzar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.