“Les transformacions importants s’aconsegueixen amb diàleg i consens”

És una llista sòlida i eclèctica però amb la voluntat de sumar. També és un interessantíssim experiment polític des del punt de vista positiu. Hem viscut una etapa tremendament dura en la qual els interlocutors de les principals forces parlamentàries i també del govern central no han estat vàlids. Aquesta aposta que ha fet Miquel Iceta respecte a aquesta suma de persones, que també inclou els valors d’UGT, de CCOO i dels federalistes d’esquerra, entre d’altres, dona un aire fresc respecte a tot el que s’ha viscut anteriorment.

Perquè la Constitució preveu que en un determinat supòsit, que aquí va tenir lloc, es pugui aplicar l’article 155. La seva aplicació real crec que ha tingut una evolució molt forta, des del punt de vista de la lleugeresa. Això no vol dir que hi estigui d’acord personalment, amb aquesta aplicació. Aquí, a Tiana, no estem d’acord amb aquesta aplicació però entenem que, si més no, hi ha unes regles del joc i que si aquestes no ens agraden el que hem de fer és canviar-les, però dins un marc legal i democràtic.

Sí. El que valoren és la coherència que hem mantingut durant uns mesos duríssims.

És una hipòtesi que es planteja i en aquest moment és precipitat donar una resposta. Quan tinguem els resultats de les eleccions, en tot cas, ja es veurà.

Primer amb les forces de progrés, evidentment. També amb aquells partits que puguin garantir polítiques socials importants. No hi ha cap altre partit que no sigui el PSC que estigui parlant de polítiques socials, ja que tots els altres estan sumits dins del monotema territorial. Estem parlant d’empreses que han marxat fora de Catalunya, de l’índex de pobresa –també la infantil–, de places de la llei de la dependència incomplerta, etc. Hauríem de pactar amb aquells partits que, a més d’això, puguin garantir una estabilitat per a Catalunya.

Crec que una reforma federal seria una bona solució per a Catalunya. Dins aquest àmbit hi ha molts models de federalisme. Això, sens dubte, ha d’incloure el màxim autogovern possible i el màxim finançament per a Catalunya.

Sempre que s’encasella fem el món més petit. Això està generant divisions entre els bons catalans i els mals catalans. Jo he viscut el naixement de la Constitució. Va ser un document magnífic en un moment determinat però necessita una reforma perquè el futur de tots els territoris ha de prevaler per sobre del que seria l’actual model de la Constitució. Crec, però, que ha estat un gran text que, entre d’altres, ens ha garantit des del dret a l’habitatge fins al sistema de divisió de poders i el sistema de garanties en el Parlament, que justament els dies 6 i 7 de setembre vam veure com queia.

Els avenços i les transformacions importants s’aconsegueixen amb diàleg i consens. No es pot pretendre fer grans salts al buit sense haver canviat les regles del joc de manera democràtica. Estic convençuda que tots tenim més a guanyar a partir del diàleg i si anéssim a l’una per plantejar quins són els objectius a curt, mitjà i llarg termini. Segur que aquest recorregut el podem fer plegats.

Sens dubte. Des que soc alcaldessa (2011) per a mi la Generalitat de Catalunya no ha existit. El Puosc ha caigut, la llei de barris també, així com les aportacions per a les escoles bressol, a tall d’exemple. Totes aquestes coses les estem finançant majoritàriament els ajuntaments, juntament amb una part petitíssima de la Diputació. Iceta ja es va comprometre que no es dissenyarien polítiques parlamentàries sense haver escoltat prèviament els ajuntaments.

Polítiques d’habitatge, sens dubte, sobretot tenint en compte els preus que hi ha a la comarca en aquest sector. També s’ha d’insistir en la mobilitat. Per a mi aquestes dues serien fonamentals. Però també calen accions en el camp de la salut i en el de l’educació. També necessitem polítiques actives d’ocupació.