“El de Puigdemont és el pitjor govern que hem tingut en democràcia”

Les enquestes marquen una tendència clara, amb una pujada molt important per a Ciutadans. El nostre objectiu és guanyar les eleccions, i tenir una majoria de canvi al Parlament. Seguirem treballant en la campanya amb aquest objectiu.

El millor resultat històric de Ciutadans a tot Espanya va ser a Tarragona. I el municipi amb més vot, amb gairebé dos de cada cinc votants, va ser Vila-seca. Crec que tindrem segur els cinc diputats [ara Cs en té quatre a Tarragona], però no ens posem barreres. Tarragona va ser la punta de llança del canvi de Cs.

Per canviar les coses el que es necessita és una majoria de canvi. I hem dit ben clar que, si dins aquesta majoria de canvi hi ha una opció més votada que Ciutadans, li donarem suport sense cap problema. Volem que prevalgui el canvi perquè és el que necessita Catalunya.

Han estat un veritable desastre. Sobretot la gestió de l’últim govern, però no només, perquè el primer govern del senyor [Artur] Mas, el de les grans retallades, va ser un mal govern. El segon, una altra legislatura perduda. I el govern del senyor Puigdemont ha estat el veritable desastre. Amb la idea de separar-se unilateralment del conjunt d’Espanya s’ha aprofundit en la fractura social, s’ha dividit els catalans entre bons i dolents i s’ha portat les empreses a l’atzucac d’haver de sortir per defensar els seus interessos. Ha estat una gestió nefasta; el pitjor govern que hem tingut en democràcia, amb diferència.

Que Catalunya tindrà un govern que no tindrà entre els seus objectius la divisió entre bons i dolents. Que tindrà com a primera premissa recuperar l’economia i l’ocupació. I tindrà, sobretot, un govern disposat a posar les institucions democràtiques de la Generalitat al servei de tots els catalans. Aquests tres motius són més que suficients per pensar que el canvi que portarà Ciutadans i Inés Arrimadas és molt convenient per al conjunt de Catalunya.

Sempre hem fet gala de la necessitat de determinades infraestructures, entre aquestes el corredor mediterrani. S’està utilitzant la situació actual de l’obra com un greuge perpetu a Catalunya, però hem de recordar que el que ha fet el govern de la Generalitat durant més de tres dècades ha estat precisament posar pals a la roda a aquest projecte. I ara, part d’aquest projecte, com ara la variant Reus-Roda, no està executada per l’oposició dels ajuntaments que estan governats pels partits separatistes. Per tant, és hora de tenir visió estratègica de les necessitats de les infraestructures. D’altra banda, hem de recordar que a les comarques de Tarragona estem a la cua pel que fa a ocupació, amb una taxes d’atur clarament per sobre del conjunt de Catalunya. Hi ha molta feina a fer i nosaltres tenim la voluntat de fer-la. No s’ha de seguir amb polítiques estèrils, amb projectes de divisió, sinó amb projectes d’unió i d’enfortiment de l’economia i la societat catalana.

A l’exili no en conec cap perquè a Espanya no hi ha presos polítics. Catalunya no es mereix tenir governants que facin malversació o que posin totes les dades dels catalans a l’abast de qualsevol hacker a internet, i que facin de la via unilateral la seva forma d’actuació al marge de la llei. Els polítics no estan per damunt de la llei. Un polític amb responsabilitat no pot atacar la legalitat democràtica, que és precisament el que li permet exercir el seu càrrec.

És un escenari que no acabo de veure. Però guanyi qui guanyi, segueixen sent unes eleccions autonòmiques i seguim estant amb un ordenament democràtic clar, que és l’estat d’autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola. Qualsevol govern que surti d’aquestes eleccions, el primer que ha de fer és acatar la legalitat democràtica que li dona la raó de ser. El que no pot pretendre cap govern és seguir per la via del trencament com ha fet l’anterior.

Lamentablement, l’escola catalana ha estat polititzada per alguns, i no ens ho podem permetre. Que hi hagi estelades i determinades proclames penjant de les finestres de les escoles fa pensar que hi ha un intent d’adoctrinament per part d’una part del professorat.