“El PP i l’antiga CDC han creat un xoc per tapar-se les misèries”

Sí. Totes les que s’han anat publicant ens donen una evolució a l’alça. Amb la tendència que dibuixen, veig que podrem aconseguir enviar dos candidats de Lleida al Parlament, i serà molt positiu que això sigui així. Montse Mínguez (número dos a la llista) és una gran candidata, té molta experiència i es coneix molt bé la ciutat de Lleida. Ara mateix el PSC és l’únic partit que puja en els sondejos, i Miquel Iceta és dels candidats més ben valorats de la política catalana. Obtindrem un bon resultat que ens permetrà treballar per buscar consensos, ocupar una posició central i eliminar el frontisme i aturar la bunquerització cap a la qual camina la política catalana.

S’han creat dos blocs i cadascun s’ha tancat en el seu búnquer, buscant la confrontació amb l’altre. No queda lloc per al diàleg i els consensos, i nosaltres ens rebel·lem contra això. Volem que torni a haver-hi diàleg, que seguim construint un sol poble com hem fet fins ara.

No. Nosaltres no volem estar en cap d’aquests dos blocs. Creen divisió entre la gent, han promogut allò d’estàs amb mi o contra mi, i un clima molt negatiu en la societat. Nosaltres volem reconstruir l’espai del catalanisme plural, on es puguin retrobar gent que vol la independència però està en desacord amb la manera unilateral com s’ha volgut realitzar, i gent que no vol la independència però que voldria que Catalunya tingués un bon autogovern i un bon finançament per poder fer polítiques de progrés de qualitat. El que no es pot fer és dividir per tirar endavant un full de ruta inviable que sabien que s’estavellaria perquè els ho vam advertir moltes vegades.

El problema és la via unilateral, que estava abocada al fracàs i ho sabien. Han acabat fent una DUI que no ha tingut cap efecte, al contrari, ha significat un pas enrere que ara volem redreçar. Els ho vam dir clar i català, que la via unilateral no aniria enlloc.

És clar que hi ha una doble responsabilitat, des de les dues bandes del conflicte. El PP i l’antiga Convergència han actuat sense cap mena de diàleg i creant una tensió per amagar les seves retallades i la seva corrupció. Uns i altres han conduït de manera irresponsable el poble cap al precipici per tapar les seves misèries. Han fet mal a la convivència, a l’economia, a les institucions catalanes, i ha estat un mal que passarà a la història i que és imperdonable. Perquè, a més, ja ho sabien, on acabaria aquest xoc de trens. L’independentisme tenia dret a fer el que ha fet? No, sabent les conseqüències que tindria i que no aniria enlloc. En política cal ser pràctics, servir els ciutadans, tocar de peus a terra i deixar-se de posicions maximalistes que no es poden realitzar, ni tampoc actuar des de la venjança com fan Ciutadans i el PP.

Nosaltres defensarem un projecte per a tots els catalans i ens podrem entendre amb qui no actuï ni des de la unilateralitat ni des de la venjança. De tots els candidats, només Miquel Iceta està en posició de poder liderar un projecte per a tots els ciutadans. Arrimadas i García Albiol han demostrat aquest temps ser candidats de la confrontació i moure’s amb ganes de venjança, i els del sector independentista han actuat amb una gran irresponsabilitat i han decebut els seus propis seguidors.

Pot haver-hi dos milions de persones que volen la independència, però crec que se’ls ha d’oferir un programa alternatiu que pugui acontentar les principals demandes d’autogovern, finançament, hisenda pròpia. Des del PSC estem oferint un projecte que és central i amb el qual podria estar d’acord el 70 o 80% de la població.

Hem fet tot el que hem pogut, fins a l’últim moment, per evitar un trasllat ordenat per una sentència que encara no és ferma. Les crítiques rebudes responen a l’oportunisme polític d’alguns, per tapar la seva falta d’inversions a Lleida. No té res a veure amb el 155. Qui ha demanat el trasllat és un jutge, un jutge d’Osca, i és una decisió judicial, no política. Els responsables polítics de la conselleria han estat CiU i ERC. El conseller Vila va negociar un acord i ERC s’hi va oposar. Per què ara la culpa és dels altres?