“El president té tota la legitimitat, però el país s’ha de governar”

El malaurat episodi del Museu de Lleida és una mostra més que l’article 155 plana sobre diferents àmbits. No es tracta de discutir la propietat de les obres: hi ha un gest polític dirigit a humiliar Catalunya i el Museu Diocesà, perquè cap criteri tècnic n’aconsellava el trasllat. Més aplicacions? És molt previsible. Aquest 155 ha estat capaç de bloquejar certs departaments de la Generalitat, perquè no es puguin dur a terme polítiques imprescindibles per al benestar dels ciutadans. Així que ens ho podem esperar absolutament tot. L’únic camí és que les forces independentistes guanyin i formin un govern que faci front a aquesta gent.

S’hauria de formar un govern amb el consens de totes les forces independentistes per governar la República, que ja es va declarar al seu moment i no cal tornar a fer-ho. Ara toca fer totes aquelles polítiques pròpies d’una república normal i corrent. S’haurà de buscar la fórmula perquè totes aquelles lleis tombades pel Tribunal Constitucional es puguin implementar La gent, ens hagi votat o no, s’hauria d’adonar que aquestes lleis imprescindibles sols són possibles des de la Generalitat.

No s’han acabat de visualitzar perquè la posició de força i autoritària de l’Estat no ho ha permès. Aquí hi havia un full de ruta molt clar i ha estat l’Estat, de forma unilateral, qui ha trencat qualsevol tipus de diàleg i acord i ha respost amb la violència.

Esperem que no. Europa ha vist els escenaris que l’Estat ha ofert aquests mesos, i crec que el mateix Estat és conscient que les actuacions no han estat proporcionades. Si avui tenim eleccions no és precisament perquè les hagi triat Catalunya. El missatge que trasllada l’Estat a Europa és que a Catalunya no hi ha cap problema. I això es ratificarà o no als ulls europeus aquestes eleccions.

La veiem com una forma de millorar la vida diària de les persones. I per tant no té sentit una república si no té en compte les polítiques socials. Implantar-les requereix un temps, una negociació multilateral, no sols amb l’Estat espanyol, sinó també amb altres països de la UE. Més que terminis, ens hem de marcar objectius.

A dia d’avui i en situació d’emergència nacional, la prioritat és treure els presos polítics de la presó i reconèixer el govern legítim escollit democràticament. I la segona, restituir les institucions catalanes: no vull veure un Departament d’Ensenyament regit per aquells que posen en dubte la llengua catalana a l’escola. I implantar totes les polítiques per apropar-nos al model republicà que volem.

És evident i l’hemeroteca certifica que en cap moment hem apostat, ni ho farem, per la via autonomista. Quan ERC assumeix responsabilitats de govern, amb les conseqüències que han portat, és perquè ja fa molts anys que l’autonomisme no en forma part. Volem sumar amb la CUP en unitat d’acció i tothom assumint les seves responsabilitats.

Votar Esquerra Republicana és fer-ho per un projecte polític amb molts anys de trajectòria, sobre el qual se sustenten valors de país republicans, basats en l’equitat de totes les persones, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin. Som persones avesades a assumir responsabilitats en diferents àmbits a les administracions. On hem governat, sempre hi hagut una transformació social. ERC ha estat i és el catalitzador de les grans transformacions socials. La legitimitat del president de la Generalitat és evident, així com la de la resta del govern destituït, com Meritxell Serret, que encapçala la nostra llista per Lleida. Però Junts per Catalunya és un conjunt de persones que s’han unit per donar suport al president. A partir del 22 de desembre, el país s’ha de governar, i ERC té la coherència i experiència d’un projecte comú.

El govern escollit el 2015 és el legítim, i lògicament també el president i el vicepresident. Per altra banda i per responsabilitat, si l’opció d’escollir president i govern no és possible perquè ho impedeix l’Estat, Esquerra defensarà que s’esculli un govern de consens. I a partir d’aquí, les forces guanyadores que formin aquesta majoria necessària.