Campanya amortitzada

Arribats al punt en què estem, la campanya electoral està amortitzada, en el sentit que difícilment farà canviar la decisió del vot. Com era de preveure, hem presenciat una campanya atípica. Les notícies judicials han superat els debats polítics. En els televisats, els candidats s’han mostrat incòmodes a l’hora d’interpretar un paper complicat en unes eleccions catalanes anormals. Ni els que defensen el nacionalisme espanyol ni els que defensen el català han pogut ensenyar els seus dots polítics amb normalitat. A tots els ha mancat llibertat oral i d’expressió. Així s’ha vist quan actuaven davant d’una càmera de televisió. En direccions contraries, interiorment, ha planat la situació dels candidats a la presó, els que hi han estat, els que hi poden tornar, els que no poden trepitjar Espanya, l’article 155, etc. Tot plegat, una campanya improvisada i organitzada des de La Moncloa que ha fet difícil poder veure quines són les idees i els projectes polítics previstos a Catalunya.

Després de la llarga campanya, ara caldrà esperar el resultat de la mitjanit del dijous. En aquestes eleccions de dijous no hi haurà cap enquesta de les anomenades “israelites”, que feien possible a les vuit del vespre difondre un sondeig que s’havia fet a peu d’urna al llarg de la jornada. Era llavors quan de manera aproximada és començava a conèixer per on podia anar el resultat. Una enquesta que organitzaven les televisions públiques i que s’ha considerat que no s’havia de fer per l’elevat cost econòmic.

Els experts demoscòpics indiquen que en aquestes eleccions tot pot dependre d’un grapat de vots que vagi a l’independentisme o a l’unionisme. Tot fa preveure un resultat molt ajustat que farà que l’endemà del 21-D es tanqui el parèntesi electoral i emergeixi la crua realitat per formar govern en què es pot visualitzar un país dividit on només pot haver-hi un president.