“S’ha d’instal·lar el diàleg i ha de ser necessàriament multilateral”

No soc gaire amic de parlar tant de moments històrics; sí que vivim un moment polític i social especial i anòmal en molts sentits. En l’aspecte institucional, perquè una part del govern és a la presó, l’altre a l’estranger i hi ha la intervenció del 155. Des del punt de vista polític, hi ha una sobremobilització política de la societat; i no ho dic en un sentit negatiu, perquè és bo tenir una societat activa i implicada en la resolució de conflictes. I en l’aspecte social estem a les portes del que podria ser un conflicte social, no una fractura, però sí un conflicte social, que ha de ser canalitzat i vehiculat d’alguna manera.

Hi ha una divisió ideològica, però això no ha de ser negatiu per força. Cal desdramatitzar el tema de la fractura, tot i que si se’ns en va de les mans en l’aspecte social hi pot haver problemes. Aquesta divisió ideològica no implica que no es puguin arribar a acords a mig i llarg termini, perquè són necessaris tant per recuperar institucionalment el pols dels esdeveniments com per evitar un escenari de fractura política i fractura social que impliqui determinats graus de violència Crec que aquesta divisió ideològica que ara es manifesta està sobreactuada per les eleccions, que i un cop hagin passat hi haurà l’oportunitat d’asseure’s i dialogar sobre diferents aspectes que ara mateix són molt difícils d’acordar.

A una situació d’immobilisme per ambdues parts, amb una actitud de solució repressiva per part de l’Estat i amb una situació d’unilateralitat per part del bloc sobiranista. S’ha d’instal·lar el diàleg, i ha de ser necessàriament multilateral. Això vol dir que els partits catalans han de negociar entre ells i també amb els partits estatals, que hi ha d’haver negociació entre institucions. I també entre institucions i partits... Hi ha d’haver un clima en què fins hi tot els agents socials hi puguin participar.

A certs col·lectius potser, però serà una minoria. La gent és molt més intel·ligent i pragmàtica en la seva vida quotidiana, i crec que la majoria està a favor de la sortida negociada i que serà capaç de renunciar a determinades reivindicacions i postulats, sempre que els horitzons futurs siguin clars, transparents i raonables, i que enforteixin la convivència. La societat catalana madura, políticament parlant, i la gent té aquesta capacitat de reflexionar. I parlo dels dos bàndols, ideològicament parlant.

El bloc sobiranista ha estat el que bàsicament les ha fet servir, amb molt d’èxit i de manera ben gestionada; tant pel que fa a la imatge com a l’hora d’emetre determinats missatges i de mobilitzar la gent, amb grans manifestacions pacífiques amb un to molt familiar. Ara ja no es pot entendre cap mena de mobilització al nostres país sense la mediació de les xarxes socials.

En aquests comicis l’eix vertebrador serà el nacional, i temo que això seguirà així fins que no se solucioni el tema a través del diàleg i la negociació.

La demarcació de Tarragona és una de les més plurals que hi ha a Catalunya, i la prova d’això és que tenim sis diputats al Congrés i són de sis partits diferents. També hi ha molta pluralitat als ajuntaments. Ara s’ha anat decantant més el vot entre unionistes i sobiranistes, i el que veurem el dia 21 serà una major homogeneïtat respecte d’aquest eix, amb àrees metropolitanes de Reus, Tarragona i determinades zones del litoral que votaran més opcions unionistes, mentre que a l’interior i les Terres de l’Ebre es farà més en clau sobiranista.

Sí, si la dinàmica política segueix tenint com a centre aquest eix nacional, el que veurem en les properes municipals serà, evidentment, alcaldies o molts més regidors de partits com Cs que no pas els que hi ha ara. Si abans no hi ha una solució negociada, sobretot institucional entre Generalitat i govern espanyol, aquest eix nacional impregnarà les properes municipals

És molt difícil fer un pronòstic i, de fet, l’altre dia llegia en un digital que el dia 22 no es mati cap sociòleg [riu]. Crec que si se supera el 80% de participació, que això és moltíssima participació, els beneficiats seran els partits del bloc unionista, perquè aquests punts percentuals de vot que es guanyarà són bàsicament d’un vot que no és sobiranista. També observo indecisió dins de cada bloc, la gent sap quin bloc votarà però no té decidit quina opció dins d’aquest bloc i, per tant, el transvasament de vot indecís serà dins d’un mateix bloc. Dit això, no és absurd pensar que ser la primera força està entre ERC, Junts per Catalunya i Cs.