Política

Ángel Belzunegui

Doctor en sociologia

“S’ha d’instal·lar el diàleg i ha de ser necessàriament multilateral”

Sociòleg i autor de diversos llibres, Belzunegui (Pamplona-Iruña, 1961) analitza l’excepcionalitat dels comicis, les vies de solució i els nous eixos vertebradors de la societat catalana

Estem vivint un moment històric?
No soc gaire amic de par­lar tant de moments històrics; sí que vivim un moment polític i social espe­cial i anòmal en molts sen­tits. En l’aspecte ins­ti­tu­ci­o­nal, perquè una part del govern és a la presó, l’altre a l’estran­ger i hi ha la inter­venció del 155. Des del punt de vista polític, hi ha una sobre­mo­bi­lit­zació política de la soci­e­tat; i no ho dic en un sen­tit nega­tiu, perquè és bo tenir una soci­e­tat activa i impli­cada en la reso­lució de con­flic­tes. I en l’aspecte social estem a les por­tes del que podria ser un con­flicte social, no una frac­tura, però sí un con­flicte social, que ha de ser cana­lit­zat i vehi­cu­lat d’alguna manera.
Hi ha una divisió social irre­con­ci­li­a­ble?
Hi ha una divisió ideològica, però això no ha de ser nega­tiu per força. Cal des­dra­ma­tit­zar el tema de la frac­tura, tot i que si se’ns en va de les mans en l’aspecte social hi pot haver pro­ble­mes. Aquesta divisió ideològica no implica que no es puguin arri­bar a acords a mig i llarg ter­mini, perquè són neces­sa­ris tant per recu­pe­rar ins­ti­tu­ci­o­nal­ment el pols dels esde­ve­ni­ments com per evi­tar un esce­nari de frac­tura política i frac­tura social que impli­qui deter­mi­nats graus de violència Crec que aquesta divisió ideològica que ara es mani­festa està sobre­ac­tu­ada per les elec­ci­ons, que i un cop hagin pas­sat hi haurà l’opor­tu­ni­tat d’asseure’s i dia­lo­gar sobre dife­rents aspec­tes que ara mateix són molt difícils d’acor­dar.
Quan alerta de “si se’ns en va de les mans”, a què es refe­reix?
A una situ­ació d’immo­bi­lisme per amb­dues parts, amb una acti­tud de solució repres­siva per part de l’Estat i amb una situ­ació d’uni­la­te­ra­li­tat per part del bloc sobi­ra­nista. S’ha d’ins­tal·lar el diàleg, i ha de ser necessària­ment mul­ti­la­te­ral. Això vol dir que els par­tits cata­lans han de nego­ciar entre ells i també amb els par­tits esta­tals, que hi ha d’haver nego­ci­ació entre ins­ti­tu­ci­ons. I també entre ins­ti­tu­ci­ons i par­tits... Hi ha d’haver un clima en què fins hi tot els agents soci­als hi puguin par­ti­ci­par.
Això pot por­tar frus­tració als que tant s’ha mobi­lit­zat?
A certs col·lec­tius pot­ser, però serà una mino­ria. La gent és molt més intel·ligent i pragmàtica en la seva vida quo­ti­di­ana, i crec que la majo­ria està a favor de la sor­tida nego­ci­ada i que serà capaç de renun­ciar a deter­mi­na­des rei­vin­di­ca­ci­ons i postu­lats, sem­pre que els horit­zons futurs siguin clars, trans­pa­rents i rao­na­bles, i que enfor­tei­xin la con­vivència. La soci­e­tat cata­lana madura, política­ment par­lant, i la gent té aquesta capa­ci­tat de refle­xi­o­nar. I parlo dels dos bàndols, ideològica­ment par­lant.
Vostè, que n’és un entès, creu que el paper de les xar­xes soci­als ha estat clau en tot aquest procés?
El bloc sobi­ra­nista ha estat el que bàsica­ment les ha fet ser­vir, amb molt d’èxit i de manera ben ges­ti­o­nada; tant pel que fa a la imatge com a l’hora d’eme­tre deter­mi­nats mis­sat­ges i de mobi­lit­zar la gent, amb grans mani­fes­ta­ci­ons pacífiques amb un to molt fami­liar. Ara ja no es pot enten­dre cap mena de mobi­lit­zació al nos­tres país sense la medi­ació de les xar­xes soci­als.
Abans en les elec­ci­ons es vota­ven dre­tes i esquer­res, ara l’eix ver­te­bra­dor ha can­viat...
En aquests comi­cis l’eix ver­te­bra­dor serà el naci­o­nal, i temo que això seguirà així fins que no se solu­ci­oni el tema a través del diàleg i la nego­ci­ació.
Estem en una província amb diferències de vot grans en funció dels comi­cis. Com s’explica?
La demar­cació de Tar­ra­gona és una de les més plu­rals que hi ha a Cata­lu­nya, i la prova d’això és que tenim sis dipu­tats al Congrés i són de sis par­tits dife­rents. També hi ha molta plu­ra­li­tat als ajun­ta­ments. Ara s’ha anat decan­tant més el vot entre uni­o­nis­tes i sobi­ra­nis­tes, i el que veu­rem el dia 21 serà una major homo­geneïtat res­pecte d’aquest eix, amb àrees metro­po­li­ta­nes de Reus, Tar­ra­gona i deter­mi­na­des zones del lito­ral que vota­ran més opci­ons uni­o­nis­tes, men­tre que a l’inte­rior i les Ter­res de l’Ebre es farà més en clau sobi­ra­nista.
Aquesta tendència pot aca­bar reper­cu­tint en les muni­ci­pals?
Sí, si la dinàmica política segueix tenint com a cen­tre aquest eix naci­o­nal, el que veu­rem en les pro­pe­res muni­ci­pals serà, evi­dent­ment, alcal­dies o molts més regi­dors de par­tits com Cs que no pas els que hi ha ara. Si abans no hi ha una solució nego­ci­ada, sobre­tot ins­ti­tu­ci­o­nal entre Gene­ra­li­tat i govern espa­nyol, aquest eix naci­o­nal impreg­narà les pro­pe­res muni­ci­pals
S’atre­veix a fer un pronòstic?
És molt difícil fer un pronòstic i, de fet, l’altre dia lle­gia en un digi­tal que el dia 22 no es mati cap sociòleg [riu]. Crec que si se supera el 80% de par­ti­ci­pació, que això és moltíssima par­ti­ci­pació, els bene­fi­ci­ats seran els par­tits del bloc uni­o­nista, perquè aquests punts per­cen­tu­als de vot que es gua­nyarà són bàsica­ment d’un vot que no és sobi­ra­nista. També observo inde­cisió dins de cada bloc, la gent sap quin bloc votarà però no té deci­dit quina opció dins d’aquest bloc i, per tant, el trans­va­sa­ment de vot indecís serà dins d’un mateix bloc. Dit això, no és absurd pen­sar que ser la pri­mera força està entre ERC, Junts per Cata­lu­nya i Cs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia