El ‘mea culpa’ de Merkel

Una esquerda, coberta amb coure, al mig de la Breitscheidplatz berlinesa i els noms de les dotze víctimes escrites a l’escala de la Gedächnitskirche, l’església destruïda pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, recorden des d’ahir l’atemptat comès el 19 de desembre de l’any passat pel refugiat tunisià de 24 anys Anis Amri. A les vuit del vespre i dos minuts, el moment exacte en què Amri va envair amb un camió robat el mercadet nadalenc, van sonar les campanes de l’església durant dotze minuts, un per cada víctima.

L’esquerda de coure simbolitza l’esquinçament provocat per l’atemptat, perpetrat per un home que havia entrat al país després d’haver passat per una presó italiana i que estava fitxat per les autoritats alemanyes com a radical, però a qui no es va aturar a temps.

“Avui és un dia trist, però també un moment per demostrar la nostra voluntat de fer millor tot allò que aleshores vam fer malament”, havia dit, unes hores abans de les campanades, la cancellera Angela Merkel. Es referia tant als “errors de seguretat” com a la manca de sensibilitat envers els familiars de les víctimes del terrorista, que va robar el camió articulat a punta de pistola a un transportista polonès i el van llançar a tota velocitat sobre un mercadet ple de gom a gom. L’atemptat va posar en evidència “la feblesa de l’Estat” i també els errors humans, fins i tot els de la cancellera, que fins dilluns passat no havia trobat el moment de reunir-se amb les famílies. “Vam mantenir una conversa oberta i, per part dels afectats, sense embuts”, va explicar. La trobada, de tres hores, venia precedida de les crítiques que alguns familiars –com els del transportista polonès, una de les víctimes– havien expressat en una carta oberta publicada. Es queixaven de la fredor institucional, de les traves burocràtiques i de les mínimes indemnitzacions que se’ls ha assignat. A Alemanya, la compensació en aquests casos per als familiars directes és de 10.000 euros, molt per sota del que es percep a França.

Amri no hauria pogut cometre l’atac si les autoritats haguessin actuat a temps, un cop rebutjada la seva petició d’asil i vist que tenia contactes amb extremistes. El seu procés d’expulsió va quedar encallat. El terrorista es va aprofitar d’unes administracions i serveis secrets desbordats per fer un correcte seguiment de la “bossa” d’individus reconeguts com a perillosos –uns 500– que se suposa que van entrar camuflats o es van radicalitzar després, entre el total dels 1,3 milions de refugiats rebuts per Alemanya des del 2015. Va morir quatre dies després de l’atemptat a trets de la policia italiana, a Milà, després de travessar mig Europa.

El Breitscheidplat havia obert amb normalitat unes setmanes abans, amb la seguretat reforçada per pilons de formigó i policies, com a la resta de mercadets del país.