El PSC no pot resistir la gran onada de Cs

Al PSC no li serveix de res guanyar unes desenes de milers de vots i un diputat a Barcelona respecte de les eleccions de fa dos anys perquè no compleix les expectatives per convertir Iceta en un candidat fort a una possible investidura alternativa a la independentista. La paradoxa d’aquestes eleccions per als socialistes catalans és que si el 2015 perdre quatre diputats va resultar un retrocés plàcid, aquest cop guanyar-ne un gairebé suposa un desastre. Perquè els socialistes no aconsegueixen resistir l’enlairament sense aturador de Ciutadans com a vot espanyolista a les històriques ciutats socialistes i, al mateix temps, es manté la majoria independentista, deixant difícilment oberta la porta que els socialistes volien intentar obrir per a Iceta. Al cap i a la fi, el resultat continua mostrant una polarització general entre l’independentisme i l’espanyolisme que dificulta al PSC obrir un espai entremig com el que ha intentat obrir aquest cop de catalanisme pragmàtic no independentista incorporant a les llistes els democratacristians d’Units per Avançar amb l’exconseller d’UDC Ramon Espadaler al capdavant. Tot i que Catalunya en Comú-Podem obté un mal resultat, continua representant un espai de catalanisme no independentista en competència directa amb ells.

Però la gran mancança dels socialistes és a casa seva. Si el 2015 la pèrdua de ciutats que eren feus històrics socialistes de l’àrea metropolitana en mans de Ciutadans semblava la màxima amenaça possible per al PSC, aquestes eleccions han demostrat que el pitjor encara havia d’arribar i que la tria obligada entre el blanc i negre de Catalunya i Espanya encara podia extremar-se.

De res li ha servit al PSC avalar la intervenció de la Generalitat i la destitució del govern legítim per part del PP, el PSOE i Ciutadans. Ahir els socialistes perdien davant del tsunami espanyolista de Ciutadans les darreres ciutats simbòliques on van resistir fa dos anys: Badia del Vallès i, sobretot, Cornellà de Llobregat i la que, fins ara, era la joia de la corona, Santa Coloma de Gramenet.