PP i PSOE constaten el fracàs de l’operació antisobiranista

Fracàs de l’operació “constitucionalista”, si més no pel que fa al bloc del PP i del PSOE –els quals han vist com la tercera pota del trident, Cs, s’enduia tota la glòria–, i revés a l’estratègia equidistant de Podem. Amb el 97% escrutat, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez vivien amb estupor un escenari català que, malgrat les fortes sacsejades dels darrers mesos, ratificava l’hegemonia de l’independentisme. Les valoracions d’uns i altres portaveus es van fer esperar; al cap i a la fi, a mesura que avançava la nit es confirmaven els pitjors pronòstics: que el 21-D no havia trencat la divisió en dos blocs i, sobretot, que JxCat, ERC i la CUP –tot i perdre escons– continuen sumant. Revés, doncs, a una operació en la qual es va fer servir el 155 com a bandera.

Els líders dels dos principals partits estatals van seguir l’escrutini a les seves seus centrals a Madrid, acompanyats per bona part de la cúpula directiva. Rajoy va concentrar-se amb el seu nucli dur al carrer Gènova i Sánchez va reunir els seus a Ferraz. I mentre Albert Rivera es trobava a Barcelona, Pablo Iglesias no es va traslladar a la seu de Podem però va estar molt pendent de la nit electoral i en contacte permanent amb altres membres de l’equip. A cadascun dels quarters generals es va viure l’escrutini amb força nervis i sense gairebé tenir contacte amb la premsa, després que es fessin públics els primers sondejos, els quals no aportaven un excés de claredat ja que en gairebé tots es perfilava un Cs en ascens, però amb un empat de blocs –amb En Comú com el partit que tindria la clau– i en alguns, en tot cas, ja s’apuntava a una nova majoria absoluta independentista.

Tots ells van estar força pendents d’un escrutini que abans de començar ja es preveia “complicat” i que havia de traçar la nova composició del Parlament i, sobretot, els pactes que s’obriran a partir d’ara per formar govern, amb el benentès que la ressaca del 21-D, sens dubte, marcarà el futur immediat de la legislatura al Congrés i alhora establirà un horitzó sobre la repercussió que els resultats catalans tindran a partir d’ara en les expectatives electorals dels partits espanyols.

De fet, l’executiu de Rajoy necessitava que el 21-D li desbrossés el camí per poder avançar la legislatura, ja que el PNB té congelat el seu acord pels pressupostos estatals per al 2018 arran de la decisió de Rajoy d’aplicar l’article 155. Al dirigent del PP li convenia força que l’atzucac català es resolgués a favor seu en aquesta convocatòria electoral i així poder avançar en unes negociacions que li permetrien gairebé esgotar la legislatura. En canvi, si continua el setge contra l’independentisme –l’ombra d’una revàlida del 155 és més vigent que mai amb aquests resultats, i el PP ahir ho recordava–, Rajoy es podria veure forçat a un avançament electoral que en cap cas no desitja, sobretot davant la confirmació de l’empenta que ha agafat Cs arran del resultat català i dels seus desastrosos resultats. A banda del fet que el PP necessita temps per preparar la successió per a les generals.

Però tampoc durant el llarg escrutini la situació catalana semblava gaire clarificadora per al PSOE, sobretot a mesura que avançava l’escrutini i s’estancava l’ascens de Miquel Iceta que preveien les enquestes. Els de Sánchez asseguren que des que el maig passat va tornar a ocupar la secretaria general, el PSOE ha recuperat una mitjana d’entre el 3 i el 4% en expectativa de vot al conjunt de l’Estat, i si bé el PSC ha millorat en vots i escons respecte al 2015, en cap cas s’apropa a aquestes xifres. I això també pesava força anit en l’ànim dels dirigents reunits a Ferraz.