JxCat veu preservada la presidència davant d’ERC

“El poble de Catalunya ha donat una notícia al món: la República Catalana ha guanyat la monarquia del 155.” Amb aquesta contundència va celebrar ahir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, des de Brussel·les, el resultat de les eleccions catalanes més anòmales. Junts per Catalunya (JxCat) podrà preservar la presidència de la Generalitat, considera derrotat el 155 i va superar totes les previsions que havien fet les enquestes durant la campanya, confirmant parcialment l’optimisme que es respirava al quarter general dels de Puigdemont durant tot el compte enrere electoral, convençuts com estaven que podien ser la sorpresa dels comicis. 34 escons i segona força, a darrere de Cs i davant d’ERC.

“Els presos han de sortir de la presó i el govern legítim ha de tornar al Palau de la Generalitat”, va sentenciar Puigdemont, que ara reclama “rectificació, reparació i substitució”. El president va instar la Unió Europea a prendre’n nota: “La recepta de Rajoy no ha funcionat; o canvia de recepta o canviarem de país més ràpid del que ens havíem proposat”, va rematar. Amb una candidatura configurada en temps afegit, la carta de Puigdemont com a president legítim va permetre a JxCat el que inicialment semblava un impossible: superar els d’Oriol Junqueras per mantenir-se a la presidència de la Generalitat en un hipotètic nou govern independentista, malgrat les dificultats materials perquè Carles Puigdemont retorni a Catalunya per ser investit davant del risc que sigui detingut abans o després de la votació, i les nombroses incògnites que planen sobre un eventual nou full de ruta. Un detall significatiu: els 70 escons dels independentistes permetrien que Puigdemont no hagués d’assistir necessàriament al ple de constitució de la cambra si així ho pacten les tres forces. La redistribució d’escons dins del bloc partidari de la República Catalana, a més, resta força a la CUP amb vista a la complexa investidura, tenint en compte la possibilitat que JxCat hagi de designar un nom alternatiu, mai abordada públicament per la llista del president. N’hi hauria prou amb una abstenció en segona votació.

D’aquesta manera, JxCat va veure complerts dos objectius que s’havia fixat, sense tenir en compte la victòria dels d’Inés Arrimadas: esdevenir la primera llista independentista i que hi hagués una majoria absoluta dels partits prorepública catalana, tot i que globalment van passar dels 72 als 70 escons. JxCat, a més, va guanyar en escons a les demarcacions de Girona (7) i de Lleida (6). A la de Barcelona, el fet que els de Puigdemont i ERC es presentessin separats va permetre ampliar els 32 escons que va obtenir JxSí el 2015 fins als 35, 17 dels quals amb la sigla de JxCat com a tercera força. També va ocupar aquesta posició a Tarragona, darrere de Cs i ERC, amb 4 diputats. Tot plegat, en una situació extremadament complexa, amb el cap de cartell a Brussel·les, fent campanya per videoconferència i seguint ahir l’escrutini amb la resta de membres del govern legítim a l’exili; amb el número 2, Jordi Sànchez, a la presó de Soto del Real; i amb el número 7 per Barcelona, Joaquim Forn, a la d’Estremera.

A la seu electoral de JxCat, a l’hotel Catalonia Eixample 1864, es va respirar preocupació durant tot el vespre, i els nervis s’incrementaven a mesura que avançava l’escrutini i el moviment de pocs escons disputava contínuament la victòria entre JxCat i Cs, a poca distància d’ERC. Finalment, es va imposar una alegria desbordada, i els crits de “Puigdemont president”, “independència” i “llibertat” es van repetir entre els congregats.

Si JxCat, ERC i la CUP tanquen un pacte de governabilitat, la candidatura de Puigdemont es convertiria en la formació política que ha arribat a la presidència de la Generalitat amb menys escons des del restabliment de la democràcia. El 2006, José Montilla ho va fer amb 37, en uns comicis en què va guanyar Artur Mas amb 48 i CiU va mantenir la crítica al fet que no governava la llista més votada. Un argument amb què, ara, Cs podrà carregar contra els de Puigdemont.

Cinc minuts després del tancament dels col·legis electorals, la directora de campanya de JxCat, Elsa Artadi, es va mostrar confiada que la ciutadania “rebutjaria a les urnes el 155”. “Estem convençuts que el 155 morirà a les urnes”, va sentenciar, acompanyada del portaveu de la candidatura, Eduard Pujol. Junts per Catalunya s’encomanava a l’optimisme i insistia a denunciar l’anomalia d’uns comicis convocats per Madrid, amb mig govern a l’exili, i una part a la presó.

JxCat tancava així un compte enrere electoral en què s’ho ha jugat tot a la carta presidencial. La llista de Puigdemont va concentrar el missatge en la necessitat de restituir el “govern legítim” amb Puigdemont al capdavant com l’única manera d’expressar el rebuig a la intervenció de l’autonomia. La investidura de qualsevol altre president, han sostingut, equivaldria a avalar el 155 en unes eleccions anòmales que, al seu criteri, no haurien de ser utilitzades per elegir un 131è president de la Generalitat.