Eleccions 21-D
Els experts alerten del risc que el PP es radicalitzi més
Els populars poden endurir el seu discurs sobre Catalunya per plantar cara al creixement de Ciutadans a la resta de l’Estat
Els resultats del 21-D tornen a qüestionar l’eficàcia de les enquestes
Un PP ferit en l’orgull i incapaç de buscar una alternativa a la política repressiva i de negació del diàleg que l’han portat a convertir-se en un partit pràcticament residual al Parlament de Catalunya. Diferents experts consultats per aquest diari alerten del risc que el govern espanyol radicalitzi encara més el seu discurs contra l’independentisme en els pròxims mesos, amb l’únic objectiu de plantar cara al creixement de Ciutadans, que, havent guanyat les eleccions catalanes però sense possibilitat de formar govern, podrà continuar traient rèdit del discurs identitari i anticatalanista que tan bons resultats li ha donat fins ara.
Qüestió prioritària
“La relació entre Catalunya i Espanya s’ha convertit en una qüestió prioritària per a la majoria dels ciutadans de l’Estat, i és d’esperar que el PP, tal com ha començat a fer en la campanya del 21-D, intenti reforçar el seu paper d’assot dels nacionalistes i únic garant de la unitat”, afirma Sílvia Claveria, professora de ciència política de la Universitat Carlos III de Madrid, en una tesi compartida per David Espinós, consultor en comunicació i cofundador de l’agència Khimera de Comunicació i Mediació. “El PP fa temps que ha renunciat a Catalunya; la seva aposta és Espanya i, veient el que va passar divendres al Suprem amb les noves imputacions contra polítics catalans, no és per ser gaire optimistes”, afegeix. Per la seva banda, el politòleg Edgar Rovira aposta per un possible enduriment del discurs del govern espanyol, però acompanyat de polítiques menys agressives de les practicades fins ara des de La Moncloa. “En el fons, a Rajoy li interessa allargar la legislatura i és probable que a partir d’ara veiem aquests dos fronts paral·lels: duresa en el discurs, però menys intransigència en les formes”, indica. A l’altre extrem, el professor de ciència política de la Universitat de Barcelona Xavier Torrens està convençut que l’interès per allargar la legislatura marcarà l’actitud del govern espanyol els pròxims mesos. “Rajoy és un supervivent, i sap que si vol evitar un avançament electoral necessita el suport dels partits catalans i bascos al Congrés”, conclou. En termes semblants s’expressa Pau Canaleta, professor de comunicació política, per qui “no és descartable un augment de la gesticulació per la competència de Ciutadans, tot i que s’acabarà imposant una via de diàleg si es vol evitar unes eleccions anticipades a l’Estat”. Canaleta i Torrens subratllen que en aquestes eleccions s’ha tornat a desmentir que un augment de la participació perjudiqui els partits independentistes.
Enquestes fallides
Al parer dels experts consultats, els resultats del 21-D han tornat a qüestionar l’eficàcia de les enquestes i un canvi d’hàbits entre els electors que es va fer evident en cada contesa electoral. “Abans hi havia més fidelitat als partits, i ara la relació és diferent; la major part de l’electoral està dividit en dos blocs, però tria a qui vota en funció de molts factors, que poden variar a última hora”, resumeix Sílvia Claveria, en un raonament compartit per la resta d’experts, i que ajudaria a explicar, per exemple, la victòria de Junts per Catalunya i la davallada de la CUP en el sector independentista, o el fort descens del PP a l’altre extrem. “Abans el vot ocult era el de la gent que votava el PP i no ho deia; ara hi ha molt antic votant del PSC a qui li costa reconèixer o explicar que donarà suport a Ciutadans. D’altra banda, hi ha molt independentista a qui li costa admetre que votarà Puigdemont perquè no combrega amb l’esperit de l’antiga CiU”, argumenta David Espinós.
