Política

Eleccions 21-D

balanç

Les porres salven Cs

L’independentisme en conjunt es fa més fort als municipis petits que van ser objecte de càrregues policials el dia 1 d’octubre

A les grans ciutats on també hi va haver repressió, el vot de càstig l’assumeix només el Partit Popular i, tot i la tendència creixent que experimenta el suport a la República, Ciutadans aconsegueix imposar-s’hi amb claredat

A Lleida ciutat,tot i la victòria de Cs, la suma de forces independentistes supera el 50% dels vots

El primer senyal d’alarma del que va marcar les votacions de l’1-O saltava a Sant Julià de Ramis, el poble on havia de votar el president Puigdemont. Allà es va fer evident que les porres i les càrregues policials imperarien en una jornada en què, malgrat tot, no es va poder impedir que més de dos milions de persones votessin a favor de la República. Ara, repassant els resultats en alguns dels pobles on hi va haver repressió, es constata que els cops de porra han reforçat el vot independentista, han castigat el PP i no han afectat gens Ciutadans (Cs).

L’àrea metropolitana de Barcelona i el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Garraf queden tenyits de taronja, però, encara a la demarcació de Barcelona, a les comarques de la regió central, la llista de Junts per Catalunya (JxCat) ha estat la més votada i ERC ha aconseguit ser la segona força arreu menys a l’Anoia, on Cs ha passat al davant. En municipis com ara Fonollosa, Callús i Sant Martí Sesgueioles, que van ser objecte de càrregues policials, el vot independentista creix. A Castellgalí i a Sant Joan de Vilatorrada, on hi va haver violència l’1-O, el vot independentista també puja, però Cs queda al davant, i a Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya, guanya ERC i el PP no obté ni un vot.

A l’Alt Penedès i al Maresme també guanya JxCat, i en municipis d’aquesta darrera comarca com ara Dosrius, on l’alcalde, Marc Bosch (ERC), va ser agredit per la càrrega de la Guàrdia Civil, Cs supera ERC per només un vot. A Sant Iscle de Vallalta i a Sant Cebrià de Vallalta, on també es van produir càrregues policials, JxCat i ERC són amb diferència les dues forces que obtenen més vots. El mateix passa a Calella, amb disturbis a l’hotel on dormien les forces de seguretat. A Pineda de Mar, en canvi, tot i la presència policial, guanya Cs.

Al Camp de Tarragona també es detecta vot de càstig per al PP en aquells pobles que van rebre, amb més vots tant per a les forces independentistes com per a Cs. A Tarragona, la ciutat més assetjada per la Policía Nacional l’1-O, Cs s’imposa per primer cop i obté la victòria amb gairebé un 35% dels vots, mentre que el suport a les forces independentistes es manté estable. A Mont-roig del Camp, també objecte d’una dura intervenció de la Guàrdia Civil, guanya Ciutadans amb un 36% dels vots, tot i que la suma de JxCat i ERC creix i rep més suports que la candidatura d’Arrimadas. En canvi, als petits pobles atacats l’1-O, l’independentisme arrasa de manera clara, igual que el 2015. A Forès, el 79% dels vots són per a forces independentistes (només JxCat concentra el 61,7%). A Llorac, són un 84% d’electors els que han votat una formació independentista i Cs fins i tot perd suport proporcional. A Sarral, els independentistes resisteixen amb JxCat al capdavant, tot i que Cs dobla resultats. A Puigpelat, també pugen lleugerament, però el creixement de Cs els deixa en un frec a frec pel primer lloc amb JxCat, que els supera per només nou vots. En pobles com ara Renau, el PP queda sense cap vot, i a Cabra del Camp i a Vilabella, que també van rebre cops de porra, l’independentisme suma més vots.

A les comarques de l’Ebre, ERC guanya en la majoria de municipis, concretament en 33 poblacions, mentre que JxCat assoleix la victòria en dinou. Tant a la Ràpita com a Roquetes, els dos municipis que van viure les càrregues policials, la resposta dels votants ha estat donar la majoria a ERC, seguida de Junts per Catalunya. En el cas de la Ràpita, amb un 79% de participació, ERC ha aconseguit un 40,82% dels vots; JxCat, un 25,38%, i la CUP, un 3,8%. De manera conjunta, superen en cinc punts la suma independentista del 27-S. A Roquetes –on ERC recull un 34,59% dels vots; JxCat, un 23,73%, i la CUP, un 4,34%–, l’independentisme també creix cinc punts.

A les comarques gironines, un dels col·legis electorals on hi havia més expectació era precisament el pavelló de Sant Julià de Ramis, on hauria d’haver votat Carles Puigdemont si no fos a l’exili. El municipi referma el seu independentisme i deixa clar el seu suport al president amb un 38,6% dels vots a favor de JxCat. El conjunt del bloc independentista suma el 65,5% dels sufragis emesos. Encara més espectacular és el resultat a Cornellà de Terri, el poblet del Pla de l’Estany on Puigdemont va acabar dipositant el seu vot l’1-O. JxCat hi obté el 56,6% dels vots i, sumant-hi els suports a ERC i la CUP, l’independentisme acapara el 83,5% dels vots. Un altre municipi significatiu és Aiguaviva, un petit poble del Gironès de menys de 1.000 habitants on la policia va voler aturar el referèndum fent servir gasos lacrimògens. La població hi va respondre dijous amb una participació històrica (90,4%) i una victòria aclaparadora de les forces independentistes, amb un 79,8% dels vots. A la vila natal de Puigdemont, Amer, JxCat s’endú el 61,9% dels vots i la suma de candidatures pro República s’enfila fins al 83,7%.

Finalment, a les comarques de Lleida també s’imposa la victòria de les forces independentistes en conjunt, tot i que en municipis com ara Alcarràs (Segrià) l’efecte de les agressions policials de l’1 d’octubre no es va notar i el percentatge de vot independentista ha estat similar al de fa dos anys. En un altre poble castigat l’1-O, Menàrguens, a la Noguera, el 80% dels veïns havien votat forces independentistes el 2015 i dijous el suport a aquestes candidatures encara va pujar unes dècimes. Alguns dels col·legis electorals de la ciutat de Lleida també van rebre de valent l’1-O i, tot i que dijous les seus fossin diferents –l’alcalde no havia cedit espais per fer el referèndum–, el resultat al conjunt de la ciutat erigeix Cs en la força més votada amb el 25% dels vots, si bé les forces independentistes juntes, a diferència del que havia passat el 2015, aconsegueixen sumar més de la meitat dels vots (50,5%). En clau comarcal, JxCat obté la victòria en totes les comarques lleidatanes menys a la Val d’Aran, on Cs, amb el 33,4%, és la força més votada tot i no tenir cap representant al Conselh Generau, i a l’Alta Ribagorça, on ERC aconsegueix ser la primera força.

Informació elaborada per

M.V. / L.A. / A.P. / L.M. / L.A. / D.M / M.R.

L’empremta comarcal
Junts per Catalunya és la força que s’imposa arreu, menys en tretze comarques:
9
per a Cs:
el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp i la Val d’Aran.
4
per a ERC:
el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i l’Alta Ribagorça.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia