Majoria amb urgències

La victòria, en el bloc independentista, de Junts per Catalunya és un altre dels factors no detectats per les enquestes. “I una mostra més que el vot presidencialista i la voluntat de protegir les institucions i els que les representen han pesat entre molts independentistes a l’hora d’anar a votar”, exposa Edgar Rovira. Xavier Torrens va més enllà quan indica que entre els molts factors que poden ajudar a explicar el triomf del partit del president hi ha el fet que “Puigdemont ha pogut participar en la campanya, des de la distància però ho ha fet, i Junqueras, no; són detalls que tenen el seu impacte. I, malgrat tot, no podem oblidar que ERC ha obtingut el seu millor resultat des del restabliment de la democràcia”. Un cop certificada la majoria, els experts consultats coincideixen en la urgència que té l’independentisme per formar govern, i és aquí on els punts de vista són més divergents. “Caldrà veure com està la relació entre els partits”, analitza David Espinós, que, com la resta, considera fonamental desvelar com abans millor les incògnites sobre el futur de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. “Mentre no se sàpiga què passarà amb ells, la negociació pot ser tensa”, hi afegeix Rovira.

Més optimistes es mostren Pau Canaleta i Xavier Torrens, que no preveuen cap altre escenari que no impliqui un acord ràpid “i fonamental, perquè qualsevol escull seria un error propiciat pels interessos partidistes, que aquest cop han de quedar absolutament al marge de tot”, diu el professor de la UB. Torrens va més enllà quan afirma que la investidura de Puigdemont no es pot allargar més enllà del 6 de febrer, i s’ha de produir en primera volta. “Hi ha massa coses en joc per perdre el temps; l’acord ha de ser ràpid per facilitar la recuperació de les institucions, l’aixecament de l’article 155 i la posada en marxa del nou executiu”, sentencia Canaleta, que considera la normalització d’una Generalitat intervinguda durant mesos com l’objectiu prioritari per al futur executiu.

Xavier Torrens indica un altre escenari per als pròxims mesos: l’obertura de negociacions amb el govern basc per forçar Rajoy a obrir el diàleg que fins ara ha estat impossible. “És l’única fórmula per assolir un nivell d’autonomia més alt, semblant al que té el Quebec, per exemple”, afirma el politòleg, convençut que el PP no podria resistir la pressió d’aquest front, fins ara inèdit. “Poden prescindir del suport dels partits catalans, i també del dels bascos, però mai del de tots dos alhora”, argumenta.

On hi ha coincidència entre els experts és en el paper de la CUP, a qui els resultats de les eleccions han situat en una situació molt més còmoda que la viscuda després del 27-S. Cap dels consultats veu els quatre representants de l’esquerra alternativa formant part del futur govern. La divergència sorgeix a l’hora d’analitzar les possibilitats que no posin condicions a la investidura del president proposat pel bloc independentista. Torrens i Canaleta es mostren convençuts que, podent abstenir-se o votar en blanc, els cupaires no posaran problemes. Per la resta, la unilateralitat pot propiciar unes negociacions “novament llargues i tenses”, en paraules de Sílvia Claveria.