Deu incògnites post 21-D

1. Puigdemont tornarà per ser investit?

El president de la Generalitat ha demanat una reunió a Mariano Rajoy per negociar, però el rebuig inicial del president espanyol dificulta que hi pugui haver d’entrada les garanties que Puigdemont reclama de no ser detingut quan trepitgi Catalunya. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont, donava per fet ahir que, si el president torna, “la reacció de l’Estat espanyol” serà una presó incondicional, tenint en compte la situació actual del procés i les noves imputacions del Tribunal Suprem, que ha ampliat la investigació a vuit dirigents independentistes més. En una entrevista a El suplement, de Catalunya Ràdio, va admetre que la decisió serà política i s’haurà de valorar “fins a quin punt val la pena”. És a dir, “si es pot fer més feina a dins o a fora” i el conflicte que es generaria a l’Estat espanyol.

JxCat i ERC es neguen a abordar un pla alternatiu al fet que Puigdemont no sigui investit i reclamen que es restitueixi el govern sencer. El reglament del Parlament deixa entendre que el candidat a la presidència exposarà el seu projecte polític a la cambra i no preveu que els diputats puguin delegar el vot per raons que no siguin malaltia greu, incapacitat permanent, hospitalització o baixa per paternitat o maternitat. Alonso-Cuevillas sosté que Puigdemont hauria de ser físicament a la cambra per ser investit. Tenint en compte que la primera votació es produirà abans, amb la constitució del Parlament, vista l’aritmètica parlamentària i el fet que hi ha cinc diputats electes a l’exili que no podrien votar si no tornen, fonts del bloc independentista veuen molt difícil una reforma exprés del reglament que salvi els problemes de delegació del vot. En qualsevol cas, JxCat reclamarà la presidència del futur executiu d’acord amb els resultats. El govern legítim a l’exili, d’altra banda, podria trobar una articulació institucional paral·lela.

2. Junqueras es mantindrà com a vicepresident?

Així ho pretén ERC. Els republicans, a més, disposen d’un informe jurídic que sosté que Oriol Junqueras no només podrà agafar l’escó, sinó que podria assistir al ple d’investidura i ser escollit president. L’estudi, elaborat pel catedràtic de dret constitucional Joan Vintró, cita el precedent del 1987 de l’intern Juan Carlos Yoldi, a qui la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Navarra va permetre assistir al Parlament basc com a candidat a lehendakari pel seu partit. En aquest cas, el mateix Parlament que, un cop feta la ronda de consultes per sospesar els avals dels candidats, hauria de fer la petició al Suprem. Així mateix, el jutge hauria d’autoritzar que Jordi Sànchez i Joaquim Forn, també diputats electes, es puguin desplaçar al Parlament.

3. La CUP entrarà al govern?

ERC considera que sí, que l’executiu hauria de ser el màxim de transversal possible. Els anticapitalistes tampoc no s’hi tanquen, si bé reclamen un full de ruta clar cap a la República que inclogui la unilateralitat. En canvi, Puigdemont identifica com un avantatge el fet que l’aritmètica permeti a JxCat i ERC tirar endavant amb l’abstenció de la CUP. El PDeCAT està en contra que els anticapitalistes integrin l’executiu.

4. S’esgotaran els terminis per al govern?

A JxCat no tenen pressa per intensificar les negociacions amb els republicans i no esperen avenços fins després de les festes de Nadal, tot i que ja han mantingut contactes telefònics i la plana major de la llista del president ha viatjat a Brussel·les per preparar l’escenari postelectoral. Les reunions començaran a partir de dimecres, segons va avançar Rovira després de visitar Junqueras a Estremera. Els republicans consideren que l’executiu s’hauria de constituir aviat per posar fi als efectes perjudicials de l’aplicació de l’article 155. Junqueras agraïa ahir “el compromís i l’escalf” de tothom i es posava a disposició “de la llibertat i la justícia social”.

5. Rajoy cedirà en alguna cosa? I el rei Felip?

D’entrada, no. Ho va deixar clar divendres rebutjant l’oferiment de Puigdemont de reunir-se a la capital belga o en algun altre estat de la Unió Europea que no sigui Espanya. El president espanyol va assenyalar que reconeixerà Puigdemont com a president quan sigui investit i va evitar entrar en la demanda de garanties que li feia el també exalcalde de Girona per no ser detingut. Fins aleshores, Rajoy considera que amb qui s’ha de reunir és amb Inés Arrimadas. El rei Felip podria donar avui, en el seu discurs, alguna pista sobre com afrontarà la nova victòria sobiranista. JxCat li va demanar ahir que “retorni a la figura d’àrbitre que sempre ha tingut el cap d’estat”, en paraules del portaveu i diputat electe Eduard Pujol. Avui el rei té l’oportunitat de fer alguna proposta, després que el 3 d’octubre es dirigís “només a una part de Catalunya”, deia Pujol. “Té l’oportunitat de rectificar ja en el discurs de Nadal”, remarcava ahir Puigdemont en una entrevista a Reuters. El president a l’exili l’insta a no “prendre part” en el conflicte com va fer a l’octubre, sinó a fer de mediador.

6. Aniran més investigats a la presó?

Els sis nous investigats que ha anunciat el Tribunal Suprem hauran de declarar. El jutge decidirà aleshores quines mesures preventives els aplica. Es tracta de Marta Rovira, Artur Mas, Anna Gabriel, Mireia Boya, Marta Pascal i Neus Lloveras.

7. Quin serà el nucli del full de ruta independentista?

Els partits independentistes hauran de pactar l’estratègia a seguir a partir d’ara. JxCat i ERC han admès les dificultats d’aplicar la via unilateral, si bé tampoc l’han descartat, i continuaran defensant un referèndum acordat. La prioritat de les dues forces, però, és recuperar les institucions catalanes després de l’aplicació del 155. El govern espanyol alerta que, si el nou govern actua fora de la llei espanyola, tornarà a desplegar el control sobre la Generalitat. D’altra banda, no ha garantit l’aixecament del control de les finances.

8. Hi haurà un relleu en el lideratge de les mobilitza- cions independentistes?

Els CDR han guanyat força en les reivindicacions independentistes al carrer, com es va evidenciar en la vaga i l’aturada del 8-N. Òmnium ha provat la seva fortalesa amb les darreres campanyes i va rebutjar entrar en el debat de les llistes previ al 21-D. A l’ANC van aflorar les divisions internes amb la llista unitària i l’aval a Puigdemont, un nou símptoma de divisió interna. L’entitat definirà el full de ruta i renovarà la direcció en una assemblea general el 18 de febrer.

9. S’arribarà a pactes puntuals amb els comuns?

Junts per Catalunya i ERC compten amb la CUP per avançar en el desplegament de la República, però també preveuen obrir el ventall d’aliances puntuals. Els comuns, tal com ja han avisat –i, més eventualment, el PSC–, podrien esdevenir socis puntuals si consideren que el bloc independentista ha abandonat la via de la unilateralitat.

Segons l’agència Efe, Xavier García Albiol ja va plantejar a Rajoy la mateixa nit electoral la possibilitat de dimitir, però ell li va demanar que es mantingués en el càrrec. El president espanyol va assumir públicament els resultats del PP com a seus. La FAES, la fundació de José María Aznar, va criticar ahir que el PP es limités a recordar que havia aplicat l’article 155 davant del missatge d’“esperança” de Ciutadans.