La deriva populista de Romania inquieta la UE
Diputats del partit del govern presenten una sèrie d’esmenes al Codi Penal per rebaixar la lluita contra la corrupció
Les mesures s’afegeixen a una reforma que redueix la independència judicial
Romania va pel camí de seguir els passos dels dirigents populistes de Polònia i Hongria en la seva deriva contra l’estat de dret. Si Polònia s’enfronta a una pèrdua dels drets de vot que li corresponen dintre la UE a causa de la controvertida reforma judicial que acaba d’aprovar –que col·loca la magistratura sota el control del poder executiu–, ara és Romania la que està en el punt de mira de les institucions europees.
Un grup de diputats del Partit Socialdemòcrata, al poder a Bucarest, va presentar ahir una sèrie d’esmenes al Codi Penal que afecten sobretot delictes relacionats amb la corrupció. Les propostes plantegen, per exemple, deixar de castigar els delictes comesos per representants públics si el perjudici és inferior als 200.000 euros; rebaixar les sentències pel cobrament de suborns; que les penes de presó per sota dels tres anys es puguin complir a casa, i deixar de considerar delicte el fet d’abusar d’una posició per obtenir favors sexuals. En cas d’aprovar-se, aquestes disposicions permetrien l’arxivament de causes contra el líder del Partit Demòcrata i president del Parlament, Liviu Dragnea, i contra desenes de diputats i alcaldes de tots els colors polítics, per càrrecs que van des del tràfic de drogues fins als abusos sexuals.
Des del 2006, els fiscals anticorrupció han enviat a judici 72 membres del Parlament. Ara les esmenes hauran de ser discutides a principis de gener en comissió parlamentària.
Un primer intent per alleugerir penes, a principis d’aquest any, ja va provocar les manifestacions més multitudinàries que es recorden des de la caiguda del comunisme, a finals del 1989, unes protestes que van obligar el govern de coalició a fer marxa enrere.
La proposta de reforma del Codi Penal, a més, corona una setmana polèmica durant la qual el Parlament, dominat per l’esquerra, ha tirat endavant tres proposicions de llei que fan témer una reducció de la independència dels magistrats i una restricció de les prerrogatives de la fiscalia anticorrupció, extremament activa en les investigacions a càrrecs electes sospitosos de corrupció i molt popular entre els ciutadans.
A part de la ciutadania, que fa mesos que es mobilitza al carrer, milers de jutges, el president romanès –el centrista Klaus Iohannis–, la Comissió Europea i, fins i tot, el Departament d’Estat nord-americà i set estats comunitaris han denunciat la reforma judicial i les propostes de reforma del Codi Penal. El president Iohannis no ha confirmat si promulgarà totes aquestes lleis.
Segons l’ONG Transparència Internacional, Romania, que va ingressar a la UE el 2007, és un dels estats membres més corruptes de la Unió.
LA XIFRA
Via per acostar Turquia a Europa
RedaccióEl ministre alemany d’Afers Estrangers, Sigmar Gabriel, proposa que, si s’aconsegueix una bona solució per al Brexit, el tractat que es firmi amb el Regne Unit pugui servir de model per a les relacions de la UE amb països tercers com ara Turquia i Ucraïna. Segons Gabriel, en un futur proper aquests dos estats no entraran a la UE, de manera que caldria explorar noves vies per estrènyer-hi relacions. Pel ministre, però, això no serà possible amb Ankara si no es donen abans canvis importants sobre la llibertat d’expressió i sobre el respecte als drets dels opositors polítics. Gabriel assegura que el govern turc vol millorar les relacions amb Europa i celebra com un bon senyal la posada en llibertat de ciutadans alemanys presos a Turquia per motius polítics, tot i que avisa que la detenció del corresponsal del diari alemany Die Welt continua sense resoldre’s i genera gran preocupació a Alemanya.
