“L’Aran serà el que triïn els aranesos, però jo estaré amb Catalunya”

Tot encara és una mica estrany perquè just després de les eleccions han vingut les festes de Nadal. Hem fet alguna reunió, ens hem anat coneixent una mica amb la resta de diputats i hem parlat per videoconferència amb el president Puigdemont.

La veritat és que no. Jo m’havia fet un càlcul pel meu compte, de manera que a ERC els donava més escons que a JxCat a partir dels resultats del 2015 amb JxSí. I creia que nosaltres en podríem treure cinc. Tot el dia vaig estar d’apoderada recorrent tots els col·legis electorals de la Val d’Aran i, la veritat, al vespre estava més pendent que el recompte es fes correctament que dels resultats. Vaig fer molts quilòmetres i vaig descobrir moltes coses, perquè soc nova en aquest món de la política. Al final, ja vaig veure que el sisè diputat, que era jo, sortia.

El meu pare havia estat alcalde de Naut Aran, però jo no havia entrat mai en política. Visc entre Barcelona, on treballo, i Salardú. I la veritat és que he començat de zero i sense suport en estructura ni xarxa perquè JxCat no es va crear fins setmanes abans de les eleccions. Sí que és cert que el PDeCAT i Convergència Democràtica Aranesa ens han ajudat, però a l’Aran és complicat i no tenia gaire a qui recórrer.

Em vaig implicar molt en la campanya per impulsar la llista unitària i arran d’aquí em van demanar de formar part de la llista. Jo no milito en cap partit i sempre he estat molt crítica amb les estructures dels partits clàssics, perquè hi ha gent bona, però també hi ha qui vol fer-hi carrera o aconseguir càrrecs. Aquí, però, ja vaig veure des d’un principi que la cosa no anava de partits i que anava més enllà d’aquestes estructures. A més, després de l’1 d’octubre, de l’aplicació del 155, de presons i exilis injustos, encara ho vaig tenir més clar.

Doncs cal negociar. Hem demostrat a Catalunya, Espanya i al món que el bloc independentista guanya les eleccions i ha de passar alguna cosa. Amb aquesta nova majoria absoluta no ens podem quedar com estàvem.

Sí. Han de baixar una mica del burro i dialogar. La majoria és independentista i el que ja haurien d’estar fent és aixecar el 155 i no esperar a la formació de govern, restituir el govern i alliberar els presos polítics per tornar a la normalitat democràtica. Si no, començarem malament.

La República ja està proclamada, però hi ha una fera rabiosa que reacciona de males maneres contra qualsevol moviment que fem amb el poder polític i judicial. Ningú guanyarà per 10-0 i cal negociar. El més important és construir. I fer un referèndum acordat i vinculant seria bo, però ho veig molt lluny i difícil i més encara amb aquest govern a Espanya.

Encara no sé com s’organitzarà el grup, però tindria lògica que tingués presència en afers relacionats amb l’Aran, perquè en conec la idiosincràsia i el territori. Però he estat escollida per Lleida i tinc molts vincles amb tot el territori lleidatà.

I tant. No crec que hi hagi problema. Potser n’hi ha amb el 155, però no amb el Parlament o a la Generalitat. La intenció és seguir el que ja feia Mireia Boya, de la CUP, que és una llàstima que no hagi sortit.

És complex. Fa dos anys JxSí va guanyar a l’Aran. A la Val hi ha un partit que es diu nacionalista aranès i que és Unitat d’Aran, però està vinculat al PSC i indirectament ha donat suport al 155. Crec que això ha fet que els nacionalistes aranesos votessin JxCat i que els que estan més a la dreta o són afins a l’espanyolisme hagin optat per Ciutadans, que té un diputat a la Val que ha fet una campanya populista i generant por als sectors econòmics. Hi ha molta gent amb afinitat paisatgística i econòmica i menys que estigui prop de la gent, la cultura i la història de l’Aran.

L’Aran serà el que els aranesos voldran, però jo tinc clar que sempre estaré al costat de Catalunya. Perquè han estat el Parlament i la Generalitat qui han recuperat i fet oficial l’aranès i han donat suport i recursos a la vall. Amb el 155 no hi ha Generalitat ni Conselh Generau.