Any de dies històrics

Les comarques gironines van ser l’escenari principal dels esdeveniments que van marcar l’1 d’octubre com una jornada històrica per al país i que a la demarcació es va viure amb especial gravetat. La foto d’aquell dia és la de la violència policial als col·legis electorals: la Guàrdia Civil i la Policía Nacional van exercir una brutalitat desmesurada en pobles petits com ara Garrigàs, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Siurana o Aiguaviva; en aquest municipi del Gironès una quarantena d’agents van llançar gas lacrimogen a una vintena de veïns que s’havien entaulat en un dinar popular després de les votacions davant de la plaça de l’Ajuntament. Mans enlaire, resistència pacífica, crits de “Votarem” o proclames com ara “Som el poble, tenim el poder”, milers de ciutadans de totes les edats i condicions defensaven els col·legis i el dret a decidir; una imatge que tenia de rèplica la ferotgia dels antiavalots, que es van acarnissar en especial davant del col·legi Verd, a l’escola Joan Bruguera, al CEIP Taialà i a la biblioteca Ernest Lluch de Girona. Al pavelló de Palau, els milers de ciutadans aplegats esperaven ferms, tot i que la policia no es va presentar. En altres llocs, com ara Porqueres, al Pla de l’Estany, i Salt, es va decidir concentrar els centres de votació en un de sol per a una millor defensa.

L’epicentre de la repressió de les forces espanyoles es va escenificar al pavelló de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Carles Puigdemont. La mobilització ciutadana, exemplar, va tenir com a símbol el tractor que un pagès havia situat a mitjanit davant l’entrada per defensar el dret a vot. Poc abans de les nou del matí, un centenar d’agents de la Guàrdia Civil van entrar per la força, de manera contundent i van dispersar els concentrats, un centenar de veïns, a cops i arrossegant-los per terra; alguns veïns van acabar amb la roba estripada. A l’interior del col·legi es va desmuntar el dispositiu electoral amb corredisses i llàgrimes; l’assalt a Sant Julià va acabar amb la policia fent destrosses al pavelló, rebentant portes a la recerca de les urnes i les paperetes. Com a resposta; els membres de les meses es van concentrar al mig de la pista i van cantar Els segadors. Els helicòpters de la Guàrdia Civil seguien des de l’aire l’automòbil del president. En una jugada de pel·lícula, Puigdemont va aprofitar per fer un canvi de cotxe quan va passar per sota d’un pont i va canviar de direcció. El president va votar finalment a Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany.

La resposta de la ciutadania a l’agressió, sense precedents, de l’Estat va ser històrica. L’aturada de país del 3 d’octubre va cloure amb la manifestació més multitudinària viscuda mai a Girona. Una marea cívica incalculable va col·lapsar la ciutat i va teixir una imatge colorista i reivindicativa amb les estelades i amb la presència d’uns 200 tractors; el món de la pagesia es va fer molt present en les mobilitzacions. La marxa va homenatjar bombers, mossos, pagesos i els ciutadans que van fer possible el referèndum. En els últims tres mesos els gironins s’han mobilitzat i han clamat per la llibertat més d’una vegada; buidant les aules, desbordant la plaça del Vi, ocupant la via del TAV a l’estació de Girona o tallant l’AP-7 a Borrassà i a Riudellots. És el que va passar en la segona aturada de país, el 8 de novembre, per exigir l’alliberament dels presos polítics.

Arran dels fets de l’1-O, la gent ha pres els carrers més que mai, ha ocupat l’espai públic, s’ha concentrat davant dels ajuntaments com a demostració de força i de denúncia, però també amb mostres d’una solidaritat que no s’havia fet mai tan explícita com ara i que ha esclatat d’un color groc esperança.