Més mestres i cap ‘piolín’
Amb els 87 milions d’euros de l’operació Copèrnic s’hauria pogut contractar més de 2.100 professors o construir 14 instituts o uns 10 CAP
També es podria reprendre el projecte dels reclamats accessos al port de Barcelona
Amb l’entrada en vigor de l’euro segurament vam perdre la perspectiva de quant és un milió d’euros i què significa aquesta alta quantitat. 87 milions és una barbaritat i, si ho transformem en pessetes, ens n’adonarem encara més: 14.475 milions. Això és el que ha costat l’anomenada operació Copèrnic, coneguda col·loquialment com a operació Piolín. Només cal fer quatre càlculs per veure què es podria haver fet amb aquests diners, que van anar destinats a reprimir el referèndum de l’1 d’octubre i intentar impedir la votació.
El mateix govern espanyol podria haver tapat forats històrics que té en algunes infraestructures clau a Catalunya. Per exemple es podrien impulsar sense problemes les obres dels accessos al port de Barcelona, que estan gairebé aturades des de fa tres anys, o sufragar una bona part del tram del desdoblament de l’N-II a les comarques gironines, entre Maçanet i Tordera, que La Moncloa va descartar perquè, segons la seva opinió, valia massa: 288 milions d’euros. Per no parlar de més inversió en el malmès servei de rodalies o al corredor mediterrani, que sectors ciutadans, socials i econòmics reclamen des de fa anys.
87 milions també és aproximadament el pressupost municipal que aquest any té previst aprovar l’Ajuntament de Manresa, una ciutat de 75.000 habitants, igual que Sant Boi de Llobregat, amb més de 80.000 persones, que s’acosta gairebé als 90 milions. En l’àmbit municipal, l’Ajuntament de Barcelona ha posat a licitació per més de 80 milions una desena d’obres de la plaça de les Glòries i del túnel, i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha tancat l’exercici del 2017 amb una inversió de 83 milions per renovar la flota d’autobusos, posar al dia els trams de vies i altres infraestructures de metro i rehabilitar un cinc estacions.
Més inversió social
El PP i Ciutadans molts de cops han exigit que l’executiu català inverteixi més en sanitat i menys en el procés d’independència. Doncs si els 87 milions d’euros dels piolins s’haguessin dedicat a la salut dels catalans es podrien haver construït una desena de CAP o acabar el nou hospital de Viladecans o bona part de les obres de millora que s’han projectat a la Vall d’Hebron. Precisament, l’any passat es van estrenar les noves urgències de l’hospital del Mar, a Barcelona, que van costar prop de 80 milions.
En Ensenyament passaria més o menys el mateix. Segons els barems que utilitza el Departament de Clara Ponsatí, es podrien contractar 2.175 mestres o construir 14 instituts prenent només com a referència l’últim que es va inaugurar. Es tracta de La Talaia de Segur de Calafell, un centre amb una superfície construïda de 4.300 metres quadrats, que va suposar una inversió de més de sis milions d’euros i que té prop de 500 alumnes de batxillerat.
En matèria de seguretat, aquests 87 milions d’euros podrien servir per finançar gran part del pla estratègic de la Generalitat, que preveu una inversió de més de 207 milions d’euros per al cos de bombers entre el 2017 i el 2022. Aquesta despesa anirà destinada a tenir més recursos humans i a millorar els vehicles, el vestuari, el material i els parcs, que estan en bastant mal estat.
