El prorus Zeman s’imposa al candidat europeista en les presidencials txeques
L’actual cap d’estat revalida el càrrec amb el 51,5% dels vots
Es preveu que donarà una altra oportunitat al milionari Babis per intentar formar govern
La segona volta de les eleccions presidencials d’ahir a la República Txeca va confirmar al càrrec Milos Zeman, que es va imposar al centrista proeuropeu Jiri Drahos, una victòria que avala el discurs antiimmigració de l’actual cap d’estat i la seva sintonia amb Rússia i la Xina.
Amb el 99% escrutat, Zeman va obtenir el 51,5% dels vots, contra el 48,4% de Drahos. Durant aquest segon quinquenni en el poder, es preveu que Zeman donarà una altra oportunitat al primer ministre, el milionari Andrej Babis –que governa de forma interina després de perdre una moció de confiança al Parlament la setmana passada–, perquè intenti formar un nou executiu.
Zeman, de 73 anys, és la darrera figura destacada de la transició en aquest país excomunista. Durant el seu mandat, s’ha guanyat simpaties però també crítiques pel seu menyspreu públic a opositors, des del darrer primer ministre fins a les elits intel·lectuals i la premsa.
Els resultats d’ahir, d’altra banda, reflecteixen les divisions entre liberals i conservadors a Txèquia al voltant de la immigració i de la orientació de la política exterior del país, membre de l’OTAN des del 1999 i de la Unió Europea des del 2004.
Zeman, un dels pocs dirigents europeus que va donar suport a Trump en les presidencials del 2016, ha adoptat posicions molt dures contra la immigració. També ha irritat bona part de la ciutadania per la seva càlida relació amb Putin i les seves crides a posar fi a les sancions europees a Rússia per la invasió de Crimea. Quant a la UE, es declara un federalista i defensa la pertinença de Txèquia al bloc comunitari, però, alhora, es mostra favorable a celebrar un referèndum sobre la permanència del país en la UE, en la línia del que va permetre el Brexit. “Zeman no ha qüestionat mai la pertinença txeca a la Unió Europea –explica l’analista polític Michael Romancov–, però, a la pràctica, s’ha apartat de forma significativa de la UE i de l’OTAN.” Romancov oposa el president al candidat derrotat, Drahos, que defineix com a “inequívocament pro-UE i proeuroatlàntic”. Pel que fa a la immigració, tots dos rebutgen les quotes de la UE però, a diferència de Zeman, Drahos distingeix entre immigrants econòmics i refugiats i accepta els processos d’asil. Tots dos difereixen també en la personalitat. Zeman és un polític desimbolt, bevedor i fumador empedreït, amb una salut delicada i que camina amb bastó. Drahos és un professor de química de formes educades. “No hem guanyat, però tampoc hem perdut –va dir, ahir–. Estic molt content per aquesta immensa onada d’energia; estic segur que no desapareixerà.”
La constitució dona poders executius limitats als presidents, però Zeman no ha dubtat a dur-los al límit, com el 2013, quan va nomenar un gabinet provisional dels seus aliats que va governar durant cinc mesos contra la voluntat del Parlament.