Situació excepcional

No té cap benefici per a ningú que passin els dies sense que s’hagi assenyalat cap data de convocatòria per a la investidura. Oficialment, JxCat, ERC i la CUP tanquen files en favor de Carles Puigdemont. Malgrat que tots els partits sobiranistes saben que la justícia segueix inamovible, fet que provoca que la investidura de Puigdemont al Parlament de Catalunya sigui plena de dificultats. Les fórmules que s’estan estudiant proposades per l’equip de Puigdemont no acaben de convèncer ERC, que s’inclina a reconèixer una “presidència simbòlica” a l’exili. ERC i alguns diputats que provenen del PDeCAT no veuen amb bons ulls que hi hagi dos governs, un a Bèlgica i l’altre a Catalunya. El de Bèlgica seria un consell de la República i el de Catalunya un govern tècnic.

No cal dir que la fórmula és plena de imaginació i de bona voluntat per resoldre el problema, tot i que mancada de realisme. Estem acostumats que hi hagi un govern amb un president el nomenament del qual, l’endemà d’ésser investit pel Parlament, surti publicat al DOGC i al BOE, i que despatxi des del Palau de la Generalitat. No estem acostumats a dualitats a la presidència de la Generalitat. De sempre ha estat un càrrec únic carregat de protocol.

La situació excepcional de la política catalana comporta acostumar-se a tot. Mai hauríem pogut creure que Catalunya seria governada des del govern espanyol. Mai entendrem com pot ser que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart siguin a la presó preventiva. Ni que Puigdemont i els altres siguin a Bèlgica.

Moments històrics excepcionals que obliguen l’independentisme a recuperar immediatament la Generalitat. Fer una catarsi per prioritzar immediatament que hi hagi un govern. Molt difícil però preferible a unes noves eleccions que allunyin el poble dels polítics perquè han estat incapaços de posar-se d’acord.