Incertesa però confiança als consells del Camp i l'Ebre per un horitzó de canvis

La polèmica llei de vegueries no afecta directament els consells comarcals però és un pas previ a la seva reforma propera

L'escepticisme a causa de la nova llei i la incertesa sobre el futur redisseny dels consells comarcals són el sentiment majoritari entre els presidents d'aquests ens, si bé alguns –sobretot els d'ERC– semblen més informats. En tot cas, la majoria coincideix que no s'han d'envair competències amb les noves vegueries, ja que reivindiquen la importància dels ens comarcals com a prestadors de serveis al territori.

Roca (Tarragonès), content.

Eudald Roca, president del Consell Comarcal del Tarragonès, és un dels qui ho té més clar: «amb la nova llei –la dels governs locals, que encara està en tramitació al Parlament– sembla que els consells tindran un pes més gerencial, que és una cosa que ja hem potenciat al Tarragonès, i hi seran representats tots els alcaldes», explica. En el cas del Tarragonès, per exemple, es passaria dels 33 consellers actuals a 23: els 22 alcaldes i un representant més de Tarragona, ja que se li aplicaria un coeficient corrector. Desapareixeria, per tant, «la figura del conseller que és escollit per un pagament de favors polítics», ja que per a ell «no pot ser que hi hagi consells on hi ha municipis que estan per damunt d'altres segons el seu color polític». L'alcalde de la Secuita, per tant, veu «força encertat» aquest plantejament, ja que permetrà als consells centrar-se en «la funció per la qual havien estat creats: ser un òrgan de mancomunitat de serveis per als municipis». Una funció en què segons ell «s'especialitzaran» en el futur, ja que creu que la creació dels consells de vegueria no els traurà competències.

Sánchez (Baix Penedès), optimista.

El president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Jordi Sánchez, veu que el debat «és molt incipient», i si bé «ja fa temps que se'n parla, i em consta que els ens municipalistes hi estan treballant, encara hi ha moltes interpretacions, no hi ha cap pronunciament ferm i no crec que es pugui resoldre immediatament». Això sí, «tot indica que es donarà més pes al consell d'alcaldes». L'alcalde de Calafell, de fet, és optimista i creu que els consells comarcals «poden ser molt útils», però avisa que ara «tenen poques competències: o se'ls dota amb més o mala peça al teler, perquè el ciutadà els interpreta con un procediment més de tràmit, un obstacle més».

Mansilla (Alt Camp), tranquil·la.

La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Carme Mansilla, es mostra tranquil·la: «el projecte de llei de les vegueries, com sabem fins ara, no parla d'afectació de les competències dels consells comarcals», explica. Segons ella, «les vegueries estan plantejades pel govern com les administracions que han de substituir les diputacions provincials, i els consells haurien de continuar desenvolupant les seves funcions actuals, molt més pròximes al territori, de serveis directes sobretot als ajuntaments més petits». La tinenta d'alcalde de Valls hi posa exemples: el servei de retirada de vehicles abandonats –que l'Alt Camp posarà en marxa enguany–, serveis mediambientals, atenció social, oficina de consum, beques de llibres i menjadors... Mansilla tampoc no pateix pel futur del personal: «Pel que sabem fins ara, no es reduiran treballadors ni es traspassaran al futur consell de vegueria».

Rovira (Conca de Barberà), crític.

El president del Consell Comarcal de la Conca, David Rovira, mostra reticències a la creació de les vegueries: «personalment crec que no està prou madur», indica. Per a ell, en canvi, els consells són bàsics, ja que «necessitem mancomunar serveis i anar a la una». Rovira denuncia que «el que fan és convertir-ho en un organisme merament administratiu, i això és un error que ho desmuntarà tot». L'alcalde de l'Espluga de Francolí recorda que a la Conca donen molta importància al consell d'alcaldes, perquè «cada territori té una manera d'enfocar les coses i busca les seves prioritats i es marquen en funció de la representació política que són els ajuntaments». També admet en aquest sentit que «segurament hi ha aspectes que són modificables i que poden anar millor, com el del finançament».

Robles (Priorat), escèptic.

El president del Consell Comarcal del Priorat reconeix que «no s'ha plantejat» el debat de les competències, i tampoc no creu que preocupi gaire els ajuntaments. «No he cregut mai que això tirés endavant; potser sí en una situació econòmica diferent a la que estem ara, però muntar ara aquesta llei no toca», diu l'alcalde de Cabacés.

Masdeu (Baix Camp), expectant.

El president del Consell Comarcal del Baix Camp i alcalde de la Selva, Josep Masdeu, confia que l'estructura territorial en vegueries serveixi «per millorar l'atenció a les necessitats dels ciutadans», per la qual cosa «les expectatives són que el desenvolupament permeti complir aquests objectius».

Andreu (Baix Ebre), contundent.

«Apostem per la vegueria, i el que ens interessa és que el canvi es faci de la manera més ràpida i efectiva possible», explica el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Daniel Andreu, que confia que així «potser es restringirà l'administració, i ajudarà a optimitzar els recursos». L'alcalde de l'Aldea encara és més contundent a l'hora de valorar les competències que han de tenir els consells: «Si se n'han de perdre em sembla perfecte, sempre que siga per evitar duplicitat de funcions i més despesa». En aquest sentit, veu bé «que la vegueria xucli gradualment el pes polític dels consells, que es quedarien amb una activitat merament administrativa i de mancomunitat de serveis». «L'important és que els consells no envaeixin les vegueries, després de l'autonomia municipal arriba el poder de decisió que tindrà la vegueria, i no pot haver-hi una administració intermèdia, si bé caldrà veure com es complementen amb el desplegament de la llei», constata Andreu, que fins i tot creu que «caldrà rebaixar la plantilla actual del consell» que, en el seu cas, és la més nombrosa de tota la demarcació.

Pellisa (Ribera d'Ebre), favorable.

El president del Consell Comarcal de la Ribera, Bernat Pellisa, veu la creació de la vegueria de l'Ebre com «el pas que faltava després de la descentralització de la Generalitat i de la Diputació, que ara té un vicepresident a l'Ebre que realment exerceix d'això». Pellisa no sap com afectarà al consell, si bé els alcaldes «encara no s'han manifestat explícitament preocupats per la pèrdua de pes polític de la comarca». Igual que es proposa descentralitzar alguns serveis de la vegueria a Amposta, Pellisa reclama que també a la Ribera cal mantenir-hi una infraestructura. «Tenim una delegació de Carreteres de la Generalitat i ara esperem tenir-ne una altra de Transports», explica. L'alcalde de Rasquera recorda que es fan obres d'ampliació al Consell Comarcal –de 500 m² passarà a 2000–, que així «pot tenir una subseu de la vegueria per continuar oferint serveis a tota la Ribera d'Ebre».

Ferràs (Terra Alta), reivindicatiu.

El president del Consell Comarcal de la Terra Alta no critica la vegueria, però demana «que tinga prou pressupost perquè puga tirar endavant». «Si hem de fer coses però no tenim prou dotació econòmica, millor que ens quedem com estem, però la vegueria no ha de ser per fer política o més despesa, sinó per servir millor els ciutadans», postil·la l'alcalde d'Horta de Sant Joan que, a més, reclama que el nou ens ha de tenir «una bona representativitat de tots els pobles i partits del territori».

Quant a la futura pèrdua de pes dels consells, admet que en sap poca cosa perquè ningú no els ha informat, i per això reclama consens amb el territori. «De vegades, des de la capital es veuen els consells comarcals com uns ens ineficaços, però en els territoris petits fan una tasca molt important», recorda, i reivindica que el Consell Comarcal «ha estat clau» per al desenvolupament de la Terra Alta, en el turisme o la promoció del vi. «El que no volem és que s'envaeixin les administracions», conclou.

Gonell (Montsià), satisfet.

«Encara no sabem com quedaran els consells comarcals, però crec que en sortirem reforçats», opina Castor Gonell, president del Consell Comarcal del Montsià, sobre la creació del consell de vegueria de les Terres de l'Ebre. Però pensa que s'haurà de retocar, perquè «actualment el pressupost del Consell Comarcal és finalista i potser no és necessari que hi hagi 25 consellers comarcals, així que el més lògic és que es resti pes polític a aquesta administració, un pes que es podria reduir al consell d'alcaldes», opina. Quant als serveis mancomunats que ofereix l'ens comarcal, com la gestió dels residus, l'alcalde de Sant Jaume d'Enveja confia que no desapareixeran sinó que, «es potenciaran els equips tècnics que els ofereixen».

(Informació elaborada per Azahara Palomares, Núria Serret, Anna Estallo, Carme Gutiérrez, Gustau Moreno, Lurdes Moreso i Òscar Palau).


LES OPINIONS DELS CONSELLS COMARCALS

ÀNGEL FERRÀS
president terra alta
«Ha faltat planificació i consens amb el territori, a mi no m'ha preguntat ningú encara»
BERNAT PELLISA
president ribera d'ebre
«Potser serem mancomunitat de serveis, però és clar que no podem fer un pas enrere»
DANIEL ANDREU
president baix ebre
«Veig lògic que el consell perdi pes polític: no podem duplicar capacitats de decisió»
EUDALD ROCA
president tarragonès
«Els consells no han de premiar certes postures polítiques al territori»
JORDI SÁNCHEZ
president baix penedès
«És positiu que s'entri en el debat, els consells han de tenir més competències»
CARME MANSILLA
presidenta alt camp
«Els alcaldes demanen que seguim prestant més serveis directes als ajuntaments»
DAVID ROVIRA
president conca de b.
«En un territori com el nostre, en què som pocs, el paper del consell és imprescindible»
JOSEP MASDEU
president baix camp
«L'estructura en vegueries ha de servir per millorar l'eficiència de l'administració»
CASTOR GONELL
president montsià
«El consell de vegueria no ha de suposar la creació de més administracions i més despesa»
JOSEP A. ROBLES
president priorat
«No sé com quedaran les competències, però tampoc és tema de debat entre alcaldes»

Asimètrics... a mitges

El text refós de la llei d'organització comarcal de Catalunya, de 2003, atorga als consells comarcals competències pel que fa a cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, si bé deixa oberta la qüestió, que depèn en cada cas dels acords de delegació que cada ens prengui amb els seus municipis i amb el govern de la Generalitat. Les matèries de gestió dels consells, doncs, són asimètriques (vegeu el gràfic adjunt), tot i que en la pràctica s'acaben assemblant força: serveis socials a persones grans, transport escolar, promoció turística, joventut, consum, gestió d'ajuts a l'habitatge, serveis tècnics de suport als municipis o gestió de residus.

Cent milions de pressupost al 2010 El consell d'alcaldes, òrgan màxim

ò. palau

Els deu consells comarcals de les comarques tarragonines (vegeu el gràfic) enguany gestionaran, en conjunt, un pressupost gens menyspreable: cent milions d'euros (cap a 68 els sis del Camp i 32 els quatre de l'Ebre). El més «ric» és el del Tarragonès, que enguany arriba als 19 milions d'euros, seguits del Baix Ebre i el Baix Camp, amb poc més de 14 milions. En canvi, en comarques més rurals com la Terra Alta (amb 5,1 milions) i el Priorat (amb 4,5 milions) és on puja menys el pressupost. Les fonts de finançament són bàsicament transferències de la Generalitat i, en menor mesura, dels ajuntaments i les diputacions. Ja sigui personal fix –més aviat poc– o eventual, els consells del Camp i l'Ebre ocupen ara per ara 732 persones, segons les dades que han facilitat. S'emporten la palma el del Baix Ebre i el Tarragonès, amb 135 i 119 treballadors respectivament. En canvi, el del Priorat només en té 45, i el de la Terra Alta, 37.


En plena polèmica sobre la llei de vegueries que ha impulsat el conseller de Governació i Administracions Públiques, el mateix Jordi Ausàs va aparèixer la setmana passada a l'Avui i a TV3 per explicar el paper que en principi reserva als consells comarcals en la reorganització administrativa que impulsa a Catalunya. El conseller recordava que «paral·lelament a la llei de vegueries, es fa l'avantprojecte de llei dels governs locals», que ha de ser «un text refós dels diferents marcs legals que els afecten». En aquest altre marc, Ausàs pensa que «hi ha d'haver una reformulació dels consells comarcals», que «han de perdre pes polític, perquè no hi aniran les oposicions dels ajuntaments, sinó els governs locals». La conselleria pretén desterrar així dels consells «la política de la confrontació partidista, perquè no pot ser que hi vagi el cap de l'oposició de la capital o el candidat que volen presentar a les eleccions per sortir a més fotos». Per això, avança que «l'òrgan màxim de gestió seran els consells d'alcaldes», i que «el paper dels consellers comarcals perdrà tot el sentit». Segons Ausàs, així l'ens «es convertirà en un organisme de mancomunitat i prestació de serveis als municipis de la comarca, i de suport als petits ajuntaments», una tasca que suposarà «una simplificació administrativa», i que fins i tot farà que «s'aprimi el nombre de càrrecs públics».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.