La lentitud

Un conegut que sempre m’atura quan em veu, reclama que tot s’acabi. Assegura que li és igual com. Que s’acabi. No ho pot aguantar. Li aconsello que estigui tranquil perquè n’hi ha per dies. La política va a poc a poc i la política barrejada amb la justícia, encara més. No es veu data concreta per a la sessió d’investidura. A l’horitzó s’albira un ple abans de la investidura. Ho demanarà avui l’oposició a la mesa del Parlament. Des de l’oposició es voldria abordar l’actual bloqueig parlamentari i tanmateix demanar un govern perquè activés com ara plenament la renda garantida atenent les prop de 40.000 sol·licituds pendents avui dia. També, treballar com demana Catalunya en Comú Podem per posar fi als nivells de desigualtat social i, més urgent encara, abordar la situació de la presó preventiva de dirigents polítics i tantes coses que fan necessari i urgent que hi hagi un Parlament funcionant i un govern executant.

Continuen ferms aparentment JxCat i ERC al voltant de Carles Puigdemont. La CUP apunta a nous episodis a partir de demà afegint emoció al procés sobiranista de Catalunya. On és Anna Gabriel?, es pregunta la classe política des de fa dies. Continua damunt la taula que Puigdemont, sigui el candidat a la presidència de la Generalitat. Malgrat que ningú té clar com es pot aconseguir sense les garanties jurídiques que reclama el president del Parlament, Roger Torrent. La manca de garanties jurídiques fa la sensació que cada dia es fa més difícil la investidura desitjada per la majoria parlamentària. No hi ha pressa. Els independentistes han deixat de creure que la independència de Catalunya hagi d’ésser per demà al matí. Els unionistes han deixat de creure que l’enemic a batre ara mateix sigui l’independentisme.

La sensació de lentitud seguirà en els pròxims dies. Cal saber com s’acabarà.