Itàlia
Eleccions legislatives
La UE se la juga a Itàlia
La CE confessa la seva preocupació pels resultats dels comicis
Si la balança es decantés cap a la dreta cap partit majoritari a les grans cancelleries europees seria d’esquerres i Brussel·les tindria més fàcil iniciar reformes
Dia D a la Unió Europea. Aquest diumenge el projecte europeu es juga el seu rumb. Un gir que pot ser definitiu o no cap a la dreta. Amb un ull a Berlín i l’altre a Roma, Brussel·les vigilarà de prop els resultats de dues votacions clau per desencallar l’estancament que viu el projecte comunitari en els últims mesos. La imprevisibilitat dels italians inquieta especialment els tecnòcrates europeus, que ja s’han afanyat a apostar les seves cartes per la formació de l’evasor fiscal i misogin Silvio Berlusconi. “Estic més preocupat pel resultat de les eleccions italianes que pel de la votació de l’SPD, però ens hem de preparar per al pitjor escenari”, alertava la setmana passada el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que obertament s’ha situat al costat de la dreta italiana. I és que és l’última gran economia de la UE que, de moment, resta en mans d’una coalició de centreesquerra.
Forza Italia
Berlusconi no ha desaprofitat la por de Brussel·les d’una inestabilitat política que impedeixi el seu ressorgiment ara que ha superat els pitjors anys de la crisi. Astut, l’italià va dur a terme una gira per la capital europea en plena campanya per recollir els suports de les altes esferes europees. I ho va fer per mitjà del seu gran amic i recent candidat a liderar el seu govern, Antonio Tajani. El cap de l’Eurocambra va posar la catifa vermella a l’exprimer ministre condemnat per evasió fiscal per reunir-se amb dos peixos grossos com Juncker i el negociador del Brexit, Michel Barnier. “S’ha presentat com l’aposta segura, de l’estabilitat i l’europeisme”, opina l’expert de la London School of Economics, Lorenzo Codogno. Tajani tampoc ha desaprofitat aquests mesos el seu privilegiat càrrec per participar constantment a la campanya electoral en comptes d’encarregar-se de la institució que representa. Ara, l’home que ha fet de frontissa entre Forza Italia i l’elit conservadora europea s’emportaria la recompensa de tornar a la seva terra com a nou primer ministre europeista.
El país membre fundador de la Comunitat Europea i la quarta economia del nou club europeu s’acosta a un panorama polític fragmentat. Segons Juncker, el seu executiu ja s’està preparant per a una possible “reacció dels mercats financers” la setmana que ve si es combina un mal resultat a Alemanya i Itàlia. A diferència d’Alemanya, les enquestes no preveuen que els dos grans partits de l’establishment, Partit Demòcrata i Forza Italia, aconsegueixin prou escons per formar govern. Lorenzo Codogno considera que si es confirma la gran coalició de centredreta amb Forza Italia “es mantindran les polítiques actuals”, però si la Lliga Nord entrés al govern, això podria generar “alguns problemes als socis europeus”.
El blau s’imposarà a Europa aquest 2018 si no hi ha grans sorpreses. Codogno veu com a escenari més probable un govern de centredreta. Això significaria que cap partit majoritari a les grans cancelleries europees seria d’esquerres. Els únics rebels: Grècia i Portugal. Per tant, si la balança es decantés cap a la dreta, Brussel·les tindria més via lliure per iniciar reformes encaminades a abaixar impostos, endurir la política migratòria i blindar fronteres.
