“«Terroni», pudents, voteu-me!”

És la recta final de la campanya electoral, i pels carrers de Nàpols, on fa poc ha nevat, circula un cotxe vell, descapotable, de color verd, amb un home dret disfressat de Matteo Salvini, el líder de la Lliga. “Sí, he dit que fèieu pudor, i què? Voteu-me, terroni!”, crida. El segueixen tres camions amb missatges ofensius que el polític ha proferit cap als meridionals, que els racistes de més al nord anomenen, despectivament, terroni.

La majoria de vianants se’l miren astorats i fan fotos. N’hi ha que criden “Fora, feixista!”. Es creen petits grups que discuteixen animadament. “Ja, ja sé què ha dit, però si promet feina…”, diu un senyor gran que arrossega una bossa amb objectes que ha recollit dels contenidors per intentar sobreviure. “Sí, home! Aquí no l’ha de votar ningú, per dignitat. Només faltaria!”, respon un noi jove que diumenge votarà per primer cop.

L’escena es repeteix en diverses ciutats del sud com ara Palerm, a Sicília, que el 2015 va ser el banc de proves de la Lliga en territori hostil. A les regionals, s’hi va presentar amb els postfeixistes i va aconseguir, per primer cop, col·locar un diputat leghista al Parlament sicilià.

Darrere d’aquestes accions de protesta, hi ha l’organització Avaaz. Luca Nicotra, de l’ONG, explica: “Hem volgut portar el veritable Salvini aquí per fer memòria. Pretén mostrar què és realment la Lliga després de més d’una dècada insultant el sud.” La coalició de dretes formada per Força Itàlia, Germans d’Itàlia i la Lliga és la favorita en els sondejos, i tot indica que els vots decisius seran, a sobre, els del sud. Per això, Avaaz ha posat en marxa un lloc web amb un nom irònic, “Els terroni, amb Salvini”, en què informen de les circumscripcions on el resultat pot anar de pocs vots, i indiquen quina és l’opció de vot útil en cada cas per disputar l’escó a la Lliga.

La Lliga Nord, que tenia el rècord de ser l’únic partit italià que no havia canviat de nom en gairebé tres dècades, ja no es diu Lliga Nord. Escenificant el canvi de rumb iniciat el 2013 per Salvini, que, emmirallant-se en el Front National francès, ha convertit la formació en un partit ultranacionalista italià, la paraula nord ha caigut del nom. Ara és la Lliga de Salvini.

L’essència és la mateixa: apel·lar als instints, atiar les pors més atàviques de la classe treballadora i crear monstres en l’alteritat. El missatge és que cal anar amb compte amb els del sud, perquè són bruts, perillosos, porten malalties, els roben la feina i violen les dones. Però la frontera on comença el sud –i, per tant, l’enemic– s’ha mogut més avall, fins a les costes de Sicília. La Lliga ha passat de cridar “Primer, els del nord!” a “Primer, els italians!”. Llàstima que els “italians” rossos i blanquíssims que acompanyen l’eslògan en els cartells electorals són en realitat models eslovacs i txecs.

Salvini, que havia arribat a proposar vagons de metro exclusius per a blancs, té un tema principal –“tot és culpa dels immigrants, cal fer-los fora!”– i un de secundari –“tot és culpa dels polítics, que fa massa temps que estan en política, cal fer-los fora!”–. Ell no es considera un polític, sinó “un del poble”. En realitat, ha viscut literalment tota la vida de la política: hi va entrar quatre anys abans que Silvio Berlusconi. L’ex-Cavaliere i Salvini han pactat que el candidat a primer ministre sigui del partit amb més vots dins la coalició. El del magnat és l’actual president de l’eurocambra, Antonio Tajani, que, com no podia ser d’una altra manera –és un berlusconià dels més fidels–, ha acceptat l’oferta. Si la Lliga obté més vots que Força Itàlia, però, el candidat a presidir el país seria Salvini. El mateix que fins fa pocs anys –i en queden proves a YouTube– cantava durant les celebracions de la Lliga, a ple pulmó, una cançó emblemàtica del partit, que, traduïda, seria: “Sents aquesta pudor? Fugen fins i tot els gossos, perquè arriben els napolitans! Vosaltres amb sabó no us heu rentat mai!”