“Els homes han d’assumir que tots tenim els mateixos drets”

El pla de polítiques de dones parteix d’una anàlisi prèvia de la situació i fixa sis eixos d’actuació en una planificació d’intervenció per als pròxims quatre anys. Els eixos d’actuació són la difusió i la conscienciació, l’educació, el benestar social i la qualitat de vida, l’espai urbà, la cultura i l’esport, la immigració i la violència de gènere. L’Ajuntament ja treballa en tots aquests eixos, però amb el pla detectem on cal implementar accions.

Tots els eixos d’actuació tenen un punt comú, que és la formació. Fa falta coordinació de totes les actuacions, per veure quin impacte tenen les polítiques que implementem.

Enguany la tasca principal és la conscienciació, tant dels polítics com dels treballadors de l’Ajuntament i de les entitats, que el pla és necessari, i per això es duran a terme cursos de formació que puguin incidir sobre aquestes polítiques. La dotació pressupostària és minsa, 3.000 euros, però hem de tenir en compte que es pot modificar quan concretem més actuacions i que també fan polítiques d’igualtat el servei d’informació i atenció a les dones i altres departaments de l’Ajuntament.

El pla d’igualtat es va aprovar l’any passat i encaixa en el pla de polítiques de dones. Els seus objectius són fomentar la igualtat i evitar qualsevol discriminació de les dones que treballen a l’Ajuntament.

Pel que fa als serveis, la majoria dels treballadors són homes, mentre que l’àrea d’atenció a les persones està formada bàsicament per dones. És una fotografia del que passa a la societat. Pel que fa a l’estructura de caps d’àrea, està integrada majoritàriament per homes.

És complex perquè depèn de la legislació, de tota manera intentarem establir algun tipus de discriminació positiva per tal d’afavorir que en les àrees on predominen els homes quan s’hagi de cobrir alguna plaça l’ocupi una dona.

No s’ha de vincular privatització amb precarietat laboral. Quan l’Ajuntament externalitza un servei el posa a concurs i hem de garantir que es compleixi la normativa laboral.

Hauríem de valorar l’oferta privada de places que hi ha, els tipus d’ajut que es donen en aquestes llars i estudiar-ho. De moment, però, no és una acció pensada a curt termini.

Les dones hem hagut de ser molt reivindicatives per aconseguir alguna cosa. Hem de tenir els mateixos drets civils que els homes i si aquesta reivindicació requereix un dia de vaga ho comparteixo. La situació de cada dona va molt relacionada amb l’entorn familiar que té, si té la sort de disposar d’un entorn que entén que tots tenim els mateixos drets es pot fer tot compatible, sinó és impossible assumir el rol de mare, mestressa de casa, treballadora i política: no hi ha prou hores al dia!

El problema és que aquests entorns són específics, per això és important la conscienciació de les dones i dels homes que han d’assumir que tots tenim els mateixos drets. Els plans de política de dones no són plans feministes, sinó que han d’implicar tota la societat. Per canviar els estereotips les dones hem d’estar convençudes, però els homes s’hi han d’implicar.

Sí, però el grup d’ERC és paritari. ERC fem llistes cremallera, és a dir, un home i una dona o a l’inrevés. Tenim molt clar que hi ha dones i homes capaços. És cert, però, que entre els vint-i-un regidors hi ha només vuit dones i que els portaveus dels grups són tots homes. Un dels problemes són els horaris de la feina política, amb reunions que acaben a les deu de la nit i que fan molt difícil la conciliació, però tant a un home com a una dona. El fet que un home arribe a casa a les deu de la nit és habitual, en canvi, que ho faci una dona, ja no. Són necessaris un horaris més lògics, crec que si més dones s’incorporen a la política les reunions serien més específiques, concretes i curtes.