La Crida es refunda per lluitar ara per les llibertats

De la Crida per la Solidaritat a la Crida per la Llibertat. Si el 1981 va ser arran de l’intent de cop d’estat militar de Tejero, 37 anys exactes després de la seva fundació, aquella plataforma que durant 12 anys va mobilitzar-se en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana va refundar-se oficialment ahir, després d’un primer acte de retorn que havia muntat al novembre a la Universitat de Barcelona, per aportar des de l’activisme pacífic el seu granet de sorra en la lluita contra la repressió de l’Estat iniciada sobretot arran de l’1-O, i per la defensa dels drets humans i les llibertats del país, en aquest cas prioritàriament les de tots els encausats arran del procés sobiranista, amb els quatre presos polítics i els sis exiliats al capdavant. De fet, fins que no estiguin tots lliures no cessaran les activitats, ja advertirien.

En un auditori de l’Ateneu Barcelonès ple a vessar, i amb familiars dels presos i membres dels partits sobiranistes en les primeres files –com el conseller Jordi Turull, el diputat d’ERC Joan Tardà, el cupaire Carles Riera o l’exdiputat d’EUiA Joan-Josep Nuet–, el nou conglomerat, a què d’entrada donen suport més d’una quarantena de col·lectius de la societat civil, va escenificar el renaixement amb l’ofici com a mestres de cerimònies d’alguns dels que n’havien estat membres destacats, com Núria Camps, Àngel Colom o Aureli Argemí –també ho havia estat l’ara presidenciable Jordi Sànchez–, que van fer una crida a la defensa dels valors democràtics per resistir l’embat polític, judicial i policial a què l’Estat té sotmès el país.

“No teníem intenció de reactivar-nos, però han intervingut i esclafat tot el que havíem assolit d’autogovern, i això no tindrà aturador si no resistim des de les institucions i el poble”, justificava Colom, que definia la nova Crida per la Llibertat com a “plataforma antirepressiva” que s’inspirarà en mètodes de “defensa civil”, i durà a terme una estratègia de lluita no-violenta per demostrar que el poble “no s’ha rendit”. Això, col·laborant sempre que pugui amb altres entitats, amb l’objectiu bàsic d’exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

L’entitat, que va demanar als partits que recuperin el control de l’administració i treballin en la implementació de la república, va evitar donar detalls de les accions que impulsarà a partir de la setmana vinent –“si les explico no les podrem fer”, se sincerava Colom–, però en va donar pistes. Així, impulsarà “accions directes estrictament no-violentes”, que anomena “silencis per la llibertat” i que duraran al voltant d’un quart d’hora en espais significatius. “Hi serem com a estàtues, no ens mouran”, indicava.

Les accions internes es complementaran amb la creació d’una xarxa d’observadors internacionals per fer una “denúncia permanent” de la vulneració dels drets humans a Catalunya que busqui suports a fora. La intenció és recopilar en els propers mesos una llista de persones i institucions a l’exterior còmplices amb la reivindicació per potenciar actuacions passat l’estiu. N’és un referent la Conferència de Nacions Sense Estat que en el seu dia va impulsar la Crida per la Solidaritat.