La plaça de la repressió de l’1-0 a Aiguaviva canvia de nom
El poble, símbol de la brutalitat de les càrregues policials, aprova batejar la plaça Constitucional com a plaça 1 d’Octubre
És el resultat d’un procés participatiu veïnal iniciat per l’Ajuntament
L’endemà de la repressió policial de l’1-O, a la plaça Constitucional d’Aiguaviva, una pintada a la paret la rebatejava com a plaça 1 d’Octubre. Els veïns expressaven així la seva condemna per la brutal càrrega de la Guàrdia Civil, que havia llançat gasos lacrimògens. El clam popular s’ha formalitzat ara amb la publicació al Butlletí Oficial de la Província (BOP) del canvi de nomenclàtor. A punt d’expirar el termini d’al·legacions, l’alcalde, Joaquim Mateu, explicava que en les pròximes setmanes es buscarà una data per realitzar un acte públic per formalitzar el canvi de nom.
A #Aiguaviva han canviat el nom de plaça Constitucional, on ahir la policia espanyola va llençar gasos a 70 veïns q dinaven fideuà. #1OTV3 pic.twitter.com/mzAp3pEi4D
— Marta Masó Escobairó (@MartaMasoE) October 2, 2017
Consens veïnal
El canvi de nom de la plaça era una idea que s’estava gestant al cap d’un mes dels fets de l’1-O. Es buscava, però, el consens veïnal, en especial dels residents de la plaça. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Aiguaviva va iniciar un procés participatiu mitjançant una enquesta popular. Es preguntava als 615 electors convocats, d’una població total de 763 veïns, si estaven d’acord a canviar el nom i, en cas afirmatiu, es donaven tres opcions: plaça 1 d’Octubre, plaça La Llibertat i plaça La República. Els 167 veïns que van votar (un 27% dels electors) van optar majoritàriament per la plaça 1 d’Octubre (134 vots), seguida per La Llibertat (7) i La República (4). En canvi, 22 veïns van votar per mantenir el nom de plaça Constitucional. En el ple del mes de febrer, el consistori va aprovar per unanimitat iniciar el canvi de nom. L’alcalde, Joaquim Mateu, va destacar que, si bé no era la primera població que dedicava una plaça a l’1 d’Octubre, posava èmfasi en el fet que: “Més que ningú, els veïns d’Aiguaviva hem de fer-ho pels fets lamentables que van succeir aquell dia.”
Violència i solidaritat
Aiguaviva simbolitza la brutalitat de l’1-O: els veïns defensaven la plaça on hi ha l’ajuntament, únic col·legi electoral, amb una fideuada popular. A l’hora de la sobretaula, una quarantena d’agents de la Guàrdia Civil van irrompre per tancar el local electoral però els veïns s’hi van resistir. A més dels cops de porra van llançar gas pebre. Com a conseqüència, deu persones han haver de ser ateses per irritacions. Entre els ferits hi havia l’exrector de la UdG Pep Nadal a qui van colpejar fortament. La solidaritat es va exemplificar massivament l’endemà quan unes 10.000 persones van omplir Aiguaviva. L’èxit de la convocatòria va col·lapsar la carretera de Santa Coloma de Farners.