Es busquen “veus creïbles” contra l’atracció gihadista
La majoria dels detinguts per terrorisme islamista tenen entre 20 i 24 anys, la meitat són nascuts a l’Estat espanyol, saben poc de l’islam i es radicalitzen en companyia
La prevenció és a la comunitat
El gihadisme és un fenomen global i el seu terror ja es produeix i pateix als països occidentals. Experts de diferents matèries van exposar els seus coneixements i propostes per fer-hi front en la VIII Jornada de Criminologia, sota el títol El terrorisme de base religiosa, organitzada pel Centre d’Estudis Jurídics (Cejfe) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a Barcelona.
“El salafisme, que vol imposar el seu pensament de manera radical però no violenta, ha nascut a Europa. Els joves no tenen respostes a les mesquites, però sí amb els salafistes, amb qui poden parlar de sexe o matrimoni”, explica Miguel Ángel Cano, professor de dret penal i criminologia de la Universitat de Granada. Per a ell, “el salafisme és la porta d’entrada del gihadisme”, i admet que “encara falta una teoria criminològica” que expliqui aquest salt de la radicalització d’idees a l’acció violenta. Cano exposa que el que més encaixa en el gihadisme és l’anomenada subcultura criminal, basada en la delinqüència juvenil, definida pel sociòleg Albert K. de Cohen, en què coincideixen les quatre variables: la violència que realitzen és gratuïta, no lucrativa, i destructiva; tenen una actitud contrària a les normes de la cultura oficial; propugna un hedonisme immediat, i es posa èmfasi en l’autonomia del grup.
A Catalunya, el 2017, es van detenir 25 persones acusades de pertànyer a grup gihadista, del total de 76 que hi va haver a l’Estat. Carola García-Calvo, investigadora del Reial Institut Elcano, fa un perfil dels membres d’aquesta “nova matriu de terror global que és Estat Islàmic”, després d’analitzar uns 240 detinguts els darrers anys. La majoria són homes de 30 anys, tot i que la franja més alta va dels 20 als 24 anys. Les dones apareixen per primer cop el 2013 i són un 10% dels detinguts. Quatre de cada deu detinguts són de nacionalitat espanyola i el 62% tenen pocs coneixements de la xaria.
Una revelació és que “el 89% es radicalitzen en companyia, no pas sols”: “Potser primer ho fan a través de les xarxes socials i després es troben en pisos”, comenta García-Calvo. Detalla que en el 80% dels casos és una relació de veïnatge, en el 50% d’amistat i en el 43% de parentiu, com els joves de Ripoll.
El doctor en psicologia social de la Universitat de Saragossa Javier Martín-Peña afirma que el gihadisme té similituds “amb les bandes i els grups de manipulació psicològica, amb un líder adoctrinador”. Explica que hi ha un estudi sobre la propaganda d’EI a internet en què es conclou que copia el format dels videojocs i d’històries personals curtes (storytelling) que consumeixen els joves. “La propaganda de Daesh no només és narrativa, sinó que també ofereix un projecte de vida”, alerta García-Calvo.
Per fer front a aquesta violència, els experts sostenen que cal trobar “veus creïbles” que desemmascarin el gihadisme, com ara persones retornades. És el cas de Saliha Ben Ali, mare d’un noi de 19 anys que va marxar de Bèlgica a Síria per combatre i morir. Ben Ali va explicar la seva experiència a uns cent actors estratègics de la comunitat que, amb l’impuls de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, participen en un projecte europeu (Liaise 2) per prevenir la radicalització en l’àmbit local. Óscar Negredo, coordinador del servei de suport a les comunitats de l’Hospitalet, explica que la finalitat és “compartir coneixement i estratègies”, com ara respectar la identitat musulmana catalana. Així, explica que cal saber que després dels atemptats de Barcelona i Cambrils la comunitat musulmana tenia “por” de sortir al carrer i “una mare va ser escopida davant del seu fill”. Negredo aposta per “donar a aquests joves una sortida a les seves frustracions a través de l’activisme”.
Les presons catalanes també participen en el projecte europeu (Liaise 2) de formar treballadors socials que estan en contacte amb familiars de reclusos per evitar el seu pas a la violència. Manel Roca, cap de l’àrea d’informació i seguretat de Serveis Penitenciaris, va desmentir que els penals siguin font de radicalització i que hi ha d’haver altres variables, com ara la crisi d’identitat i el desarrelament familiar. “Daesh, amb la narrativa de la redempció, és cert que busca persones que ja han delinquit”, va declarar Roca, que hi va afegir que del 2012 al 2016 només un 2% dels radicals van sortir de presons catalanes.
A les jornades també es va parlar de víctimes i de les dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Lídia Serratusell, cap del servei d’atenció a la víctima del Departament de Justícia, va explicar que encara truquen a alguna de les persones que van rebre atenció psicosocial, i va proposar fer simulacres per millorar la coordinació entre serveis. La psicòloga Sara Bosch, força crítica, va recordar que la llei només assegura atenció psicològica a familiars de víctimes i, si no es demana abans d’un any dels fets, prescriu.