La justícia no atura la marxa
Junqueras, Sànchez i Cuixart carreguen davant Llarena contra l’intent de criminalització del moviment independentista
El diputat de JxCat li retreu que actuï com a jutge i com a víctima del procés
Amb el ressò ciutadà de la manifestació que el dia abans va omplir l’avinguda del Paral·lel de Barcelona per demanar la fi del setge judicial, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van haver de comparèixer ahir davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, mentre que, a pocs metres de distància, el major Josep Lluís Trapero i altres càrrecs d’Interior ho feien davant la magistrada Carmen Lamela, a l’Audiencia Nacional. Completament al marge del clam social que exigeix l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, la maquinària judicial engegada contra els artífexs del procés continua el seu ritme i la intenció, de fet, és concloure els darrers passos de la instrucció per poder fixar la data dels respectius judicis. En el cas del Suprem, els processats s’enfronten al delicte de rebel·lió, i en el de l’Audiència, al de sedició.
Junqueras, Sànchez i Cuixart van aprofitar la seva presència davant Llarena per expressar el seu desacord amb el processament i denunciar la seva manca “objectivitat”, posant en evidència la seva condició de presos polítics d’un procés de “criminalització” de l’independentisme; “d’un moviment ciutadà pacífic” amb l’única intenció “d’eliminar-lo del mapa”, reblava Andreu van den Eynde, advocat de Junqueras, a la sortida de la interlocutòria, on va comparèixer davant la premsa conjuntament amb Jordi Pina, lletrat de Sànchez, i Marina Roig, de Cuixart.
Els tres processats van reivindicar davant Llarena el seu dret a defensar i promoure la independència de Catalunya, sense haver-hi de renunciar en cap moment, mentre denunciaven la “deriva” marcadament política en el relat dels fets que atribueixen al jutge i la seva evolució en funció dels esdeveniments a partir del 21-D. La conclusió va ser que s’estan perseguint idees, no delictes. En un procés judicial en què 25 dirigents catalans s’enfronten a les acusacions de rebel·lió, malbaratament de diner públic o desobediència, van obviar aspectes concrets de l’acte de processament i van optar per carregar contra la manca “d’imparcialitat” i la persistent vulneració del drets fonamentals.
Contundència
L’al·legat més contundent, però, va ser el del diputat de JxCat, al qual la setmana passada el jutge privava per segona vegada de poder participar en el debat d’investidura com a candidat a la presidència de la Generalitat, fins i tot després que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides hagués reclamat, de manera cautelar, que es tinguessin en compte els drets polítics de l’aspirant; una resolució que el número dos de la llista de JxCat va usar per recriminar al magistrat que no l’hagués tinguda en compte. “Vostè no pot ser jutge i víctima” en el procés, va acabar etzibant Sànchez a Llarena. El dirigent tampoc no va passar per alt que el magistrat es referís a “l’estratègia que patim” –en relació amb els passos del procés independentista– en l’acte de dijous passat en el qual insistia en la reiteració delictiva per denegar-li el dret a defensar la candidatura. L’ús de la primera persona del plural en els relats de l’instructor –com a part afectada pels delictes que s’investiguen– va ser un dels retrets que va deixar anar Sànchez com a mostra de la “manca d’objectivitat”, però no va ser l’únic.
En aquesta ocasió, el processat va encarar-se al magistrat en alguns moments de la seva compareixença per assenyalar-li el caràcter “injust” de la instrucció. Llarena, que el va tallar davant algun dels al·legats, li va acabar replicant que la seva defensa ja coneix quines són les vies per expressar la seva disconformitat amb les decisions; és a dir, recorrent en apel·lació, donant per fet, doncs, que no hi haurà cap modificació del seu relat. El seu advocat, Jordi Pina, concloïa a la sortida que Sànchez s’havia queixat que amb la seva negativa a no permetre que acudís a la investidura no se li havia deixat demostrar “que estava equivocat. Que no tenia cap intenció de cometre cap delicte, sinó d’apel·lar al diàleg i a la concòrdia”. Fonts presents en la interlocutòria van explicar que l’exlíder de l’ANC –processat juntament amb Cuixart pels fets del 20 de desembre a la conselleria d’Economia– va lamentar que s’utilitzin paràmetres d’altres territoris per intentar justificar una violència que mai no ha existit en els actes independentistes. “Catalunya no és Corea del Nord”, hauria reblat.
L’actitud de Sànchez d’ahir va ser força diferent de la que va mantenir en una anterior compareixença al Suprem –en aquesta ocasió davant la sala d’apel·lacions–, moment en el qual va anunciar la seva intenció d’abandonar l’escó per tornar a l’activitat docent. Això ho assegurava el 20 de març passat, després que per primera vegada Llarena li hagués impedit anar al Parlament. En tot cas, l’estratègia conjunta va ser la de reivindicar el seu sobiranisme, insistir en el fet que està basat en el pacifisme i carregar contra el caràcter polític del procés judicial i la vulneració dels seus drets.
La de Sànchez va ser la intervenció més extensa, mentre que la més curta va ser la del president d’Òmnium. Cuixart també va incidir en el tarannà calmat de l’independentisme tot sentenciant: “L’única violència que hi va haver l’1-0 va ser la policial.” La interlocutòria va coincidir amb els sis mesos d’empresonament dels Jordis. L’expresident de l’ANC no va passar per alt aquest fet i ahir, a través del seu compte de Twitter, ho denunciava: “Mig any de presó preventiva per uns fets emparats per la llibertat d’expressió i de reunió.” “Qui considera que la mesura és proporcionada? Qui considera que les acusacions estan justificades?”
Junqueras: “No es va gastar ni un euro”
El vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, reivindicava davant Llarena la “plena legalitat” de voler promoure la independència, mentre incidia en el fet que per aconseguir-ho mai no s’ha propiciat cap acció violenta. “Crec en la dignitat humana, en el pacifisme i en la convivència”, subratllava, mentre reiterava que convocar un referèndum “no és cap delicte”. Durant la seva intervenció al Suprem de gairebé una hora –durant la qual només va respondre al seu advocat– va voler tornar a emfasitzar que no s’ha gastat “ni un sol euro” en el procés, tenint en compte que també se l’acusa de malbaratament. El seu al·legat coincidia amb l’afirmació que ahir va fer el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que afirmava que no ha detectat cap moviment en els comptes del govern.