Montoro irrita Llarena
requeriment
El jutge del Suprem demana al ministre d’Hisenda que expliqui en què es basa per dir que no hi ha malbaratament
L’absència d’aquest delicte complicaria encara més l’extradició de Puigdemont
Cristóbal Montoro pot acabar convertint-se en un dels testimonis de la defensa de la causa especial pel procés independentista. Tant l’han esmentat aquests darrers dies al despatx de Pablo Llarena els que s’enfronten a una petició de presó per rebel·lió, però també per malbaratament de diners públics, que el magistrat, tot just se’n va anar el darrer processat dels nou que des de dilluns han passat pel Tribunal Suprem, es va dirigir al ministre d’Hisenda per demanar-li explicacions del perquè de la rotunditat amb què assegura que la Generalitat no es va gastar “ni un euro” per l’1-O. Llarena, si més no, està convençut del contrari, i així li ho recorda a Montoro, incidint en el fet que les seves afirmacions “contradiuen les fonts de prova recollides”, assenyala en una providència que ahir mateix va enviar a Hisenda.
El magistrat del Suprem exigeix, doncs, a Montoro que informi “amb la major brevetat possible” sobre els fets “objectius” en què es basa per mantenir unes afirmacions que va fer dilluns passat en una entrevista a El Mundo, però que des de fa setmanes ha anat repetint el ministre i que fins i tot, el febrer passat, va solemnitzar el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés en un cara a cara amb el líder de Cs, Albert Rivera.
L’inquilí de La Moncloa se les va heure amb el dirigent taronja, el qual va acabar concloent que, si es demostrava que se’ls havia escapat l’ús fraudulent de diner, exigiria dimissions dels membres del seu govern, començant per Montoro. El ministre d’Hisenda s’ha anat emparant en el fort marcatge que en el seu dia es va imposar a la vicepresidència econòmica d’Oriol Junqueras pel fet d’haver-se acollit al FLA i la circumstància que des del setembre passat –abans de l’aplicació del 155– les finances catalanes ja estaven intervingudes per l’Estat per garantir que no hi ha hagut cap mena de desviació irregular de fons.
Pel que pugui ser, des d’Hisenda –que ahir va anunciar que respondran de manera immediata al requeriment– es deixa la porta oberta a acceptar la possibilitat que la justícia acabi trobant el fil de partides pressupostàries que s’escapen al control del FLA o que en tot aquest temps des de la Generalitat s’hagin fet un seguit de pagaments per uns conceptes que resultin ser falsos.
Catorze processats
La posició de l’executiu espanyol sostinguda en el temps que no es van fer servir fons públics per a l’1-O –i que ahir va tornar a repetir la secretària general de finançament autonòmic i local, Belén Navarro– topa amb la peça oberta per Llarena per esbrinar com es va pagar el referèndum, en la qual conclou que hi va haver un finançament públic. Tant és així que, emparant-se en el fet que té indicis suficients del malbaratament –que inicialment calcula en 1,6 milions d’euros–, ha processat els catorze membres de l’executiu de Carles Puigdemont per aquest delicte. I no només això, el magistrat del Suprem l’ha esgrimint en les euroordres cursades a diferents països.
Es dona la circumstància que, ara per ara, el delicte de malbaratament és l’únic pel qual la justícia espanyola encara confia que Alemanya accepti extradir Puigdemont. Després del revés que va suposar que el Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein hagués desestimat la rebel·lió perquè considera que l’1-O no hi va haver prou violència, el Suprem i la fiscalia s’havien centrat a demostrar un eventual desviament de diner per garantir-se que, si més no, l’extradició prosperi. Però les contínues apel·lacions públiques de l’executiu espanyol, sens dubte, compliquen aquesta estratègia. Al cap i a la fi, el tribunal alemany té a hores d’ara les proves aportades pel Suprem que intentaria fonamentar el malbaratament –basades en informes elaborats per la Guàrdia Civil–, però també és segur que se’ls han fet arribar les negatives públiques dels membres del govern espanyol.
Aquests dies, el vicepresident econòmic Junqueras –el primer a intervenir en la indagatòria– i la resta de consellers processats per malbaratament i que estan empresonats han exhibit davant Llarena les paraules de Montoro que desmenteixen l’acusació.