Lamela rebutja assumir la investigació d’un jutjat de Cornellà de Llobregat contra els Mossos

La magistrada de l’Audiencia Nacional (AN) espanyola Carmen Lamela ha declinat fer-se càrrec de la investigació oberta al jutjat d’Instrucció número 3 de Cornellà de Llobregat contra el major Josep Lluís Trapero i set comandaments més dels Mossos d’Esquadra, inclòs l’actual cap del cos, Ferran López.

És l’onzena vegada que Lamela rebutja causes procedents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o de jutjats de primera instància catalans sobre el procés. A més, a la interlocutòria també defensa que les causes obertes a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem s’han de mantenir per separat.

El jutge de Cornellà demanava a Lamela que es fes càrrec d’aquesta investigació perquè ja tenia oberta una causa contra Trapero i la cúpula d’Interior –la intendent Laplana, l’exdirector dels Mossos, Pere Soler, i l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig– pels fets del 20 de setembre i l’1-O. Entenia que es tractava d’uns mateixos fets i que, per tant, s’havien d’instruir per un únic jutjat

En el seu escrit culpava els Mossos del “naufragi” de l’operatiu per evitar l’1-O i apunta directament a Trapero; els qui llavors eren els seus números 2 i 3, els comissaris Ferran López (actual cap del cos després de la destitució de Trapero) i Joan Carles Molinero; dos comissaris més; dos intendents, i la cap de l’assessoria jurídica de la Direcció General de la Policia

L’instructor els responsabilitzava d’haver elaborat el document que marcava les pautes d’actuació que havien de seguir els agents que hi havia a cada col·legi electoral i que, segons ell, no van ser efectives i van permetre les votacions.

Aquests arguments no han convençut Lamela, que ha rebutjat la inhibició plantejada pel jutjat de Cornellà. Considera que els indicis criminals investigats pels dos procediments “no tenen connexió en els fets ni tampoc material”, ja que dels testimonis aportats no existeix “cap comunicació” amb les persones objecte de la investigació en la causa que instrueix a l’Audiencia. A més, defensa que cal evitar els “macroprocessos” judicials que es poden dilatar en el temps.

En aquest sentit, justifica que si accepta aquest cas també s’hauria de fer càrrec també de totes les denúncies presentades pels ciutadans contra els Mossos que estan sota investigació de diferents jutjats d’instrucció catalans.

Segons ella, això portaria a la “impossibilitat” d’investigar ja que la causa afectaria fins a 7.000 agents del cos i seria “total i absolutament impossible d’assumir”.

Amb aquesta decisió ja són onze els cops que Lamela ha rebutjat assumir una investigació oberta o bé pel TSJC o per jutjats de primera instància catalans. El passat 10 d’abril també va rebutjar la inhibició plantejada per jutjat d’instrucció 4 de Lleida.

Lamela també defensa el criteri que cal instruir i jutjar per separat els casos de l’Audiencia Nacional i del Tribunal Suprem. Assegura que “no existeixen causes” que aconsellin unir la instrucció i recorda que els delictes pels quals se’ls ha processat en un tribunal o un altre són diferents. El Suprem investiga els organitzadors de l’1-O per rebel·lió o desobediència i malversació i l’Audiencia Nacional per sedició i organització criminal.