Espanya té un problema amb l’acció legislativa
La majoria insuficient de Rajoy i els vets de l’executiu espanyol i del PP i Cs a les iniciatives parlamentàries de l’oposició aboquen a la legislatura “perduda” que denuncien alguns grups
A la inactivitat de La Moncloa se suma que el líder conservador pateix fins i tot per poder tirar endavant la llei més important per a un govern, els pressupostos anuals
Formalment, l’activitat parlamentària segueix el ritme d’anteriors legislatures, amb inacabables sessions plenàries al Congrés i al Senat en què es discuteix molt però es concreta ben poc. Ni l’executiu espanyol aconsegueix els suports necessaris perquè avancin les seves lleis ni els intents de l’oposició d’impulsar-ne de paral·leles superen el vet permanent del govern de Mariano Rajoy. El 17 d’abril passat, el TC limitava força aquesta prerrogativa d’aturar normes que usa La Moncloa amb el pretext que incrementen el pressupost. El tribunal, però, assenyala que no tot s’hi val i, en tot cas, deixa la decisió final en mans de la mesa del Congrés. Això sí, l’oposició pot ser que torni a topar amb una paret, perquè si Albert Rivera no canvia d’estratègia, fins ara el PP i Cs s’han posat força d’acord a l’hora de fer la murga a la resta de grups.
La paràlisi legislativa és evident des que el líder conservador va haver de dir adeu a la rotunda majoria del 2011. Ho va ser durant l’etapa en funcions –del 2015 al 2016– perquè en aquest període no és possible impulsar normes, i ho segueix sent ara amb un govern amb plenes atribucions. I aquesta inacció fins i tot afecta l’única norma que es considera imprescindible per poder avançar en les polítiques econòmiques i socials i, de retruc, esquivar un avançament electoral: els pressupostos generals de l’Estat. La presentació dels comptes d’enguany s’ha endarrerit tant com s’ha pogut. A hores d’ara, i després d’ajudar Rajoy a superar el debat de totalitat, el PNB sembla que té la intenció de permetre que la tramitació arribi a bon port. Fins dijous passat, els bascos havien esgrimit l’aplicació del 155 per endarrerir el seu sí i és per això que acabant-se ja l’abril encara es mantenen vigents els comptes del 2017, que, val a dir, en el seu moment també va costar força d’aprovar. Serà el segon any, doncs, que el PP els valida amb l’exercici força avançat, quan per norma entren en vigor l’1 de gener.
I mentre l’oposició ja s’ha afanyat a declarar que aquesta serà una legislatura “perduda”, perquè el govern espanyol ha batut el rècord de vets –prop de 60– a normes econòmiques i socials impulsades gràcies a la suma del PSOE, Podem, ERC, PDeCAT i PNB i també els intents d’aquests grups de desmuntar l’obra del primer mandat de Rajoy, al Congrés s’han acumulat comissions d’investigació, sobre l’operació Catalunya, les finances irregulars del PP o la mala gestió de la banca pública, que estan passant gairebé sense pena ni glòria. Fins ara, la pinça entre el PP i Cs ha funcionat com un rellotge per impedir l’acció de l’oposició, si bé els taronja han començat a aixecat el fre, com és el cas de la llei mordassa. Això sí, ningú no espera que la nova norma acabi veient la llum. El temps dirà si el front de la dreta es manté o si a Rivera, després de consultar l’oracle de les enquestes, li sortirà més a compte desmarcar-se d’un executiu que fa temps que s’ha tancat al búnquer de La Moncloa.