El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha ratificat les condemnes del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià als caps de la branca valenciana de la trama Gürtel en la primera de les sis peces en les que es va dividir el cas.

La sala segona del TS ha desestimat els recursos de cassació dels onze condemnats i ha confirmat de manera íntegra les penes de 13 anys de presó a Francisco Correa i Pablo Crespo; de 12 anys i 3 mesos a Álvaro Pérez, El Bigotes, per les irregularitats en contractes entre la Generalitat valenciana i empreses de Gürtel per l’expositor de la fira de turisme Fitur entre 2005 i 2009. En la mateixa sentència, dictada al febrer de 2017, es condemnava a 9 anys de presó l’exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez i a 6 anys el cap de gabinet de la conselleria Rafael Bertoret, entre d’altres.

L’alt tribunal, que confirma que Gürtel era una associació “il·lícita”, remarca que les relacions entre les empreses de la trama Gürtel i la conselleria de Turisme eren “tan fluïdes” abans i després dels contractes que es va produir “un desembarcament” i “una substitució” de l’administració per les empreses de la trama, que confeccionaven i redactaven els contractes, dissenyant els criteris de valoració de les propostes. El TS defineix l’actuació de les empreses de Gürtel respecte d’una unitat administrativa de la conselleria de Turisme com una “presa” i sosté que això va ser possible gràcies a l’amistat entre Correa, Pérez i Crespo amb l’exconsellera Martínez i els funcionaris del departament.

La sala precisa que aquestes relacions personals derivaven de “la participació del grup en anteriors campanyes amb el partit polític que sostenia el govern” valencià i es mantenia amb “els regals” que es feien per Nadal.

Suprem també ha rebutjat declarar la nul·litat de les gravacions de l’exregidor de Majadahonda (Madrid) José Luis Peñas, que va donar origen del procés. Les defenses consideraven vulnerat el seu dret a la intimitat però el tribunal considera que no es produeix cap lesió perquè es tracta d’una conversació enregistrada amb reunions “lliures i espontànies entre dos particulars i un dels dos decideix enregistrar-les”. En aquest sentit, recorda que el que està “prohibit” és “la indagació de la intimitat per part dels òrgans públics. Els magistrats conclouen que no es vulneren drets “quan l’inici de les actuacions resultat dels enregistraments que una persona aporta a la investigació i són objecte de la recerca judicial i policial, subjecta als principis i garanties propis d’un sistema processal observant dels drets fonamentals”. El TS puntualitza que una “altra cosa és el valor i rellevància judicial que es doni a aquestes gravacions”.