De reüll
Pregunta innecessària
Hi ha preguntes incòmodes, impertinents i fins i tot amb un punt de mala llet. I el periodista té tot el dret a fer-les i l’interpel·lat pot respondre com li sembli més adient. Guiar-se només pel que pugui semblar políticament correcte a l’hora d’afrontar una entrevista és una opció, com també ho és ser transgressor i situar-se en el límit permès de la llibertat d’expressió. La falta de respecte i l’agressió verbal mai no resulten acceptables per l’entrevistat i sovint situa l’espectador, oient o lector en una posició molesta. Però ai quan el que s’intenta és agradar o fer-se el graciós: es pot acabar caient en el ridícul o, el que és pitjor, es pot acabar retratant el que la fa. “Com se sent l’únic home del món que gaudeix treballant amb la seva dona?”, va reblar un periodista xilè a Javier Bardem en al·lusió a la pel·lícula que coprotagonitza amb Penélope Cruz. “La pregunta em sembla d’un mal gust tremend”, li va replicar l’actor. Qüestionar les interpel·lacions de la premsa sovint reflecteix una mostra d’inseguretat, sobretot si es tracta, com és el cas, del representant d’un programa satíric. Però la rèplica de Bardem –reconegut per la seva vehemència– és el més suau que se li podia escapar. La pregunta pretenia ser una “floreta” per a l’actor, es va defensar més tard el periodista, que es va declarar feminista furibund. Doncs no, la pregunta no sona afalagadora, sona el que és: grotesca i reflex d’un pensament massa arrelat.