Trasllat sagnant de l’ambaixada a Jerusalem
58 morts i 2.771 ferits, coincidint amb la inauguració de la nova seu diplomàtica dels EUA a Israel
Ivanka Trump destapa una placa commemorativa
Donald Trump evoca la pau a l’Orient Mitjà
Almenys 58 palestins van morir ahir i 2.771 van resultar ferits per foc israelià en les protestes a la frontera de Gaza contra el trasllat de l’ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem i amb motiu de la Marxa del Retorn, que reclama el dret dels refugiats a tornar a casa seva.
Més de 35.000 persones van participar en les protestes, prop de la ratlla divisòria, i alguns centenars van provar fins i tot de saltar la tanca. Calculen que les manifestacions continuaran avui, dia en què els palestins commemoren la Nakba (‘catàstrofe’), que per a ells va representar el naixement d’Israel ahir va fer 70 anys. Hamàs va culpar Israel i els Estats Units del que va anomenar “màrtirs” i dels ferits, i un dels seus líders, Mahmud Zahar, va prometre que “continuaran duent a terme les marxes fins que aconsegueixin els seus objectius”. “Els palestins no acceptaran viure sota el bloqueig que s’ha imposat a la franja de Gaza i estan determinats a escriure el seu document d’autodeterminació”, hi va afegir. Des que va començar la Marxa del Retorn, el 30 de març passat, han mort a Gaza 101 persones en manifestacions i enfrontaments violents prop de la frontera, i més de 10.000 han resultat ferides.
En aquest context, l’exèrcit israelià va atacar cinc instal·lacions del que anomena “objectius terroristes” en una zona d’entrenament militar del moviment islamista Hamàs, al nord de la franja de Gaza. L’exèrcit va assegurar que els manifestants havien llançat “bombes incendiàries i artefactes explosius a la tanca de seguretat i a les tropes israelianes, així com pneumàtics cremant, pedres i objectes inflamables, amb intenció d’ocasionar incendis en territori israelià i causar danys als soldats”.
Per la seva banda, el Ministeri de Salut palestí va acusar Israel de cometre “una massacre” contra els manifestants, i el ministre, Jawad Awad, va fer una “crida urgent” a la comunitat internacional perquè pressioni Israel i aturi la violència. Awad també es va adreçar al ministeri homòleg d’Egipte per sol·licitar ajuda mèdica i la possibilitat de transferir-hi pacients arran de la situació que han d’afrontar els hospitals de Gaza.
Inauguració històrica
La coincidència amb el trasllat de l’ambaixada dels Estats Units va culminar ahir amb la inauguració de la nova seu, que va anar a càrrec d’Ivanka Trump, filla del president nord-americà. La representant dels Estats Units va destapar una placa que commemora l’esdeveniment d’aquesta cerimònia històrica.
“En nom del 45è president dels Estats Units d’Amèrica, us donem la benvinguda oficialment, per primera vegada, a l’ambaixada dels Estats Units aquí a Jerusalem, la capital d’Israel”, va declarar Ivanka davant dels convidats a la nova seu diplomàtica del barri d’Arnona, a la zona occidental. L’himne dels Estats Units i l’ambaixador del país a Israel, David Friedman, van encetar la recepció, que va començar a les quatre de la tarda, hora local (13 h GMT), a la mateixa hora que es va declarar l’Estat d’Israel tal dia com ahir el 1948.
Entre els presents en l’acte, s’hi va poder veure el president israelià, Reuven Rivlin; el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i la delegació nord-americana –encapçalada pel subsecretari d’Estat, John Sullivan–, que incloïa el marit d’Ivanka, Jared Kushner, i el secretari del Tresor, Steven Mnuchin.
Els Estats Units es van convertir ahir en el primer país a tenir l’ambaixada d’Israel a Jerusalem des de l’any 2006, després que els països les anessin retirant gradualment quan la comunitat internacional ho va demanar per l’annexió israeliana, el 1980, de la part ocupada palestina, no reconeguda internacionalment.
Trump, en un vídeo
“Israel és una nació sobirana amb el dret a determinar la seva pròpia capital”, va declarar el mateix Donald Trump, que va voler participar en la cerimònia mitjançant un missatge per vídeo. “La nostra esperança més gran és la pau, i els Estats Units estan compromesos amb la pau a l’Orient Mitjà i amb el respecte de l’statu quo a Jerusalem”, va declarar, i va insistir que donava suport a un acord de pau durador amb els palestins.
“Gràcies, Trump, per haver tingut el coratge de complir les teves promeses”, va declarar Netanyahu, un dels últims a pujar a l’escenari, decorat amb unes grans banderes dels Estats Units i d’Israel. “Traslladar l’ambaixada a Jerusalem és, sobretot, un reconeixement de la realitat”, però també “un pas per impulsar la pau a la ciutat, a la regió i a tot el món”, va declarar John Sullivan, convençut que l’ambaixada nord-americana és un “tribut a la pau”.
Centenars de persones es van concentrar als voltants de la nova ambaixada en dues manifestacions separades: l’una, a favor de la decisió històrica; l’altra, en contra.
L’ONU reclama contenció
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va reclamar contenció contra la violenta situació a Gaza. “Veiem que els nous conflictes es multipliquen i que els vells conflictes sembla que no morin mai. Estic particularment preocupat avui per les notícies sobre el que està passant a Gaza”, va dir Guterres a Viena. “I és una raó més per creure que necessitem una solució política per a la qüestió d’Israel i Palestina. L’únic camí, i no hi ha pla B, és assolir una solució biestatal en la qual els israelians i els palestins puguin conviure en pau i amb seguretat.” “El multilateralisme és més necessari que mai”, hi va afegir.