Cap càstig per l’atac de quatre guàrdies civils a una estelada

La jutgessa titular del jutjat d’instrucció 23 de Barcelona considera que no hi ha prou proves per condemnar els agents de la Guàrdia Civil que el 2 de desembre passat van sortir a esbargir-se pel barri de la Barceloneta de Barcelona i en plena passejada nocturna van decidir arrencar una bandera estelada que penjava de la porta del número 3 del carrer Alcanar i acte seguit van agredir un veí del barri que els va retreure l’acció de vandalisme, segons la versió d’aquest veí. Els agents, amb base a Lleó, formaven part del dispositiu policial desplegat a Catalunya amb motiu de l’1 d’octubre.

El cas va derivar en un judici amb acusacions encreuades entre el veí agredit i els agents que es van presentar com la víctima explicant el dia del judici que l’home que els havia denunciat els havia atacat per la seva condició de guàrdies civils amb cops i crits demanant-los que marxessin de Catalunya. Evidentment van negar haver agafat cap bandera.

Amb data de 19 d’abril la jutgessa va dictar una sentència de dos folis escadussers dictant l’absolució per a tots ells argumentant que no s’ha desvirtuat la presumpció d’innocència. En el cas del guàrdia civil acusat d’arrencar la bandera és absolt “amb tots els pronunciaments favorables”.

Per redactar la sentència, la magistrada ha seguit els arguments que ja va emprar la fiscalia en el judici quan no va donar crèdit a la denúncia del veí i, tampoc, a les gravíssimes acusacions dels guàrdies civils que, formulades de la manera com es van fer, ben bé podien rebre la consideració d’un delicte d’atemptat. Ara bé, ni el fet que els dos agents de l’ordre denunciats coincidissin en la seva declaració, ni que un tercer guàrdia civil que els acompanyava el dia dels fets confirmés la seva versió, han estat motiu suficients perquè els arribessin a creure la fiscalia i la jutgessa.

En la vista oral va declarar un dels Mossos d’Esquadra que van acudir al lloc dels fets després de rebre un avís de la sala d’emergències. La seva versió va donar credibilitat al relat de fets que va exposar el veí de la Barceloneta i a més va explicar que un dels guàrdies civils que es van veure implicat en els fets no va voler col·laborar amb ells en cap moment.

Segons aquest agent dels Mossos, el guàrdia civil va intentar fugir del lloc i el van haver de perseguir corrent tot i que en més d’una ocasió li van cridar l’alto. Un cop el van agafar, el guàrdia civil va resistir-se i va ser necessària la força de diversos agents per reduir-lo. Per si no n’hi havia prou, l’agent de la Guàrdia Civil va autolesionar-se i no va revelar la seva identitat policial fins al cap d’una llarga estona i quan ho va fer es va dedicar a menystenir els policies catalans amb al·lusions de caire despectiu.