La diplomàcia espanyola desvincula l’absència de Rajoy a la cimera balcànica de la situació a Catalunya
Fonts diplomàtiques justifiquen que l’Estat “dona molta coherència a la seva política exterior” i vol evitar un reconeixement implícit de Kosova
Defensen que Espanya manté un “equilibri intel·ligent” entre la posició sobre l’estatus de la país balcànic i la contribuició a la regió
La situació actual a Catalunya no ha tingut “cap paper” en la decisió del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, de no assistir a la cimera europea amb els Balcans Occidentals, en la qual participa Kosova, segons fonts diplomàtiques espanyoles. Segons les fonts, el fet si Rajoy és l’únic primer ministre dels 28 estats de la UE que s’absentarà de la cimera és perquè Espanya “dona molta coherència a la seva política exterior” i vol evitar que “sembli” que es reconeix la jove república balcànica, però no té a veure amb Catalunya.
Segons les mateixes fonts, la posició del govern espanyol continua sent el no reconeixement de Kosova des que va autoproclamar-se independent l’any 2008. Per aquest motiu, es vol evitar que Rajoy comparteixi taula amb el president kosovar Hashim Thaçi a Sofia, on se celebra la cimera dijous, i “sembli” que hi ha un reconeixement “implícit” per part d’Espanya de la república balcànica. Rajoy, però, sí que assistirà al sopar informal amb els seus homòlegs europeus dimecres.
Segons han informat les mateixes fonts, a la trobada de dijous entre representants polítics i stakeholders, que té per objectiu “millorar” la situació als Balcans, en el lloc de Rajoy representarà l’Estat espanyol el seu ambaixador permanent davant de la UE, Pablo García-Berdoy. Per contra, no hi haurà representació espanyola en el dinar on hi haurà els líders dels països europeus i els dels països balcànics.
Tampoc no hi haurà una declaració conjunta signada pels 28 i els 6 països balcànics que seran a la cimera: Albània, Bòsnia, Sèrbia, Montenegro, l’Antiga República de Macedònia i Kosova. “No podíem acceptar una declaració 28+6 perquè un dels estats no és reconegut per tots els estats membres”, han afirmat en relació al no reconeixement de Kosovo per part d’Espanya, Eslovàquia, Romania, Grècia i Xipre.
Després de diverses reunions en el si del Consell, s’ha aprovat una declaració dels 28 que compta amb el “vistiplau” d’Espanya i està “alineada” amb els socis balcànics. La diplomàcia espanyola no veu “contradictori” que tot i que Rajoy s’absenti de la cimera l’Estat se sumi a la declaració, ja que aquesta és “completament neutral”. “Potser alguns estats volien més però altres menys, hi havia línies vermelles”, han admès.
Amb tot, han reiterat que l’Estat ha trobat un “equilibri intel·ligent” entre la seva posició sobre l’estatus de Kosova amb la seva contribució “financera, institucional i política a una regió molt important”. “Volem evitar que hi hagi un malentès: tenim raons per mantenir la mateixa posició de coherència però sense bloquejar res”, han matisat sobre la reunió, que es basa en el “compromís” dels socis europeus de millorar les condicions de desenvolupament econòmic a la zona.
Reconeixement de Kosova
Segons han expressat fonts diplomàtiques, un “element important” per a un possible reconeixement de Kosova com a estat per part d’Espanya seria que hi hagués un acord bilateral entre les parts “d’acord amb el marc legal intern” pel qual Sèrbia reconegués el país veí.
Sobre una possible ampliació de la UE que inclogués alguns països dels Balcans, Espanya no tanca la porta però critica que es faci per un tema “geoestratègic” i veu “perillós” parlar d’ampliacions com “l’únic instrument per fomentar les reformes en un tercer estat”.