Torra aguanta l’embat
El president ratifica la confiança en el govern que ha nomenat després d’anar a veure els presos polítics i en manté demà la presa de possessió
Puig demana empara a Europa i JxCat estudia mesures legals si l’Estat no publica el decret al DOGC
El PDeCAT exigeix explicacions al Senat
“Els consellers m’han manifestat la voluntat de ser dimecres a Barcelona per prometre el càrrec.” Quim Torra no s’arronsa davant els embats del govern de l’Estat contra la composició que ha anunciat del seu executiu i s’hi va ratificar ahir al matí després de visitar a la presó Jordi Turull i Josep Rull, que li van confirmar personalment la disposició a continuar en les conselleries de Presidència i Territori i Sostenibilitat. El president, que simbòlicament va voler fer la primera sortida oficial a la resta de l’Estat a veure els presos polítics repartits per tres centres penitenciaris madrilenys, manté intacta la intenció que demà prengui possessió tot el govern que ell va signar i fer públic dissabte, malgrat que, tal com havia avançat la Moncloa, el DOGC només publiqués ahir el decret d’estructura dels departaments però no el de nomenament dels seus titulars, indispensable perquè sigui efectiu. Això sí, Turull i Rull, que ahir duien la insígnia de la Generalitat que identifica els membres del govern, segueixen pendents que el jutge Llarena els contesti la petició perquè els deixi sortir a prendre possessió.
Com que s’entén que l’intent de veto de Rajoy, amb el suport del bloc del 155, vulnera tot un seguit de drets legals i polítics, fonts properes confirmaven ahir a la tarda que “es manté” en la decisió i no es planteja canviar els nomenaments. La resistència, a més, es ramificarà en altres fronts. Un altre dels afectats directes, el conseller de Cultura Lluís Puig, feia públic ja diumenge al vespre des de Bèlgica la carta que ha enviat “com a ciutadà” a Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea i responsable dels drets fonamentals, en què li exposa una qüestió que veu “d’ordre humanitari” –li adjunta el decret de Torra i la carta del govern espanyol on diu que es nega a publicar-lo– i denuncia que veu amenaçats els seus drets polítics per una “interpretació abusiva” del 155. Per això apel·la als “valors fundacionals” de la UE i demana el “dret a l’empara” recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans per poder defensar els seus posicionaments pacíficament i poder exercir el càrrec de conseller.
Accions legals
Paral·lelament, ahir al matí, el portaveu adjunt de JxCat Eduard Pujol també apuntava a Ràdio 4 que s’estan estudiant “mesures judicials” contra la negativa del govern espanyol a publicar el decret, tot i que va evitar precisar quines són en espera que ho concretessin els seus serveis jurídics. En la mateixa línia, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, insistia a Catalunya Ràdio que es tracta d’una “il·legalitat flagrant”, perquè la publicació d’un decret “és un acte degut, automàtic, que no està en mans de ningú decidir si es fa o no es fa”. Per això Costa ja avançava que Torra mantindrà que els nomenaments “són legals i correctes”, i que estudiaran escenaris i demanaran els “informes jurídics corresponents” per defensar-ho. “No ens quedarem asseguts esperant, haurem d’actuar en defensa de les institucions catalanes i les seves legítimes competències”, concloïa. Altres fonts de JxCat insistien a la tarda que la via legal és una “possibilitat” en estudi, però que “de moment” no ha anat més enllà.
Compareixença al Senat
Per completar el front, el portaveu del PDeCAT al Senat, Lluís Cleries, va demanar la compareixença de Mariano Rajoy davant la comissió del 155 del Senat perquè expliqui la decisió de no publicar el nomenament i de mantenir la intervenció de l’autogovern. “Allargar el 155 després d’haver investit el president és una falta de respecte a la democràcia i al vot dels catalans”, afegia.La comissió, un òrgan creat ad hoc per fer el seguiment de l’aplicació del 155, es va reunir per últim cop el 22 de març, quan hi va comparèixer el secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, i s’hauria d’haver tornat a reunir avui, ja que se’n va fixar una periodicitat bimensual. La comissió té pendent també la compareixença de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que ho va demanar ja el 14 de març passat.
Forcadell i Bassa li demanen “paritat” en el govern
Torra va iniciar la seva visita ahir a Estremera, on a més de Turull, Rull i l’exconseller d’Interior Quim Forn, va veure el fins ara vicepresident Oriol Junqueras i l’ex-titular d’Exteriors, Raül Romeva, que s’hi afegirien a mitja visita. Fonts de Presidència van concretar que van parlar de la situació dels mateixos presos i dels exiliats, de qüestions legals i de l’actualitat política i les prioritats del govern. Altres detallaven a més que Junqueras li va traslladar la necessitat, per avançar cap a la República, d’“incorporar el màxim de gent, sent oberts i plurals”, i que li va garantir la “disposició per ajudar-lo”a fer-ho dels companys d’ERC. A la sortida, Torra va descriure la visita com “molt emocionant”, va dir que els havia vist amb unes “ganes immenses” de solucionar el conflicte polític i va denunciar la “injustícia” del seu empresonament preventiu, també per a les seves famílies. El president seguiria a Alcalá Meco, on es va trobar amb l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, a qui anomenava “ostatges de la justícia espanyola”. A la sortida, totes dues van fer una piulada en què li agraïen la visita, però li retreien que els hauria “agradat un govern paritari”. Després també les visitaria el president del Parlament, Roger Torrent, que va sortir al pas a les crítiques sobre la paritat, recordant que només correspon al president nomenar-lo. Just ahir es va saber, en un acte a Girona i per boca de la germana de Bassa, que les dues dormiran en cel·les separades des d’ahir a la nit. Torrent serà avui a Estremera i a Soto del Real, on Torra ja va fer una visita de dues hores a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Segons va explicar, tots dos li van transmetre “fermesa” i li van demanar que “parli de diàleg i pau”, però que no renunciï mai “al dret a l’autodeterminació de Catalunya”.
