“Canviarem dos terços de l’enllumenat públic”

Va anar molt bé. Estem molt agraïts per la participació entusiasta dels col·laboradors i les entitats. Hi van participar, entre d’altres, els diputats Narcís Clara i Mònica Palacín, la periodista Bea Talegón, l’exdiputat Eduardo Reyes i la Laura Masvidal, la parella del conseller Joaquim Forn.

És un acte de reconeixement a tota la gent que va fer possible aquella data. S’hi pot estar d’acord o no, però és una data històrica en la memòria del nostre país. Tant per a aquells que no estan d’acord amb la manera com es va fer, un referèndum no acordat, com per a tots els que hi estan d’acord, al voltant de tres quartes parts de la població, va ser un acte de memòria històrica, voluntarisme, solidaritat, d’empenta i de tota una sèrie de valors que s’han de posar en el seu lloc.

Destacaria una cosa que no és tangible: el sentiment que s’està fent poble. Riells era un municipi, per la seva estructura i volum de població fixa, depenia de municipis de l’entorn. Hi va haver un creixement sobtat, entre el 2002 i el 2007, i aquell creixement va fer que alguns serveis quedessin desfasats. Molta gent va optar per comprar una parcel·la i fer-se una casa unifamiliar. Érem un dels municipis que més havíem crescut, i els serveis van quedar col·lapsats. Hem anat dotant de serveis i equipaments el poble, com ara la casa de cultura, el camp de futbol i la futura biblioteca. Això crea poble.

Estem a punt d’inaugurar-la. Guanyarem espai perquè serà de planta baixa i uns 250 m². Abans, en uns antics magatzems, ho havíem arreglat i la biblioteca formava part de l’escola. Ara ho hem recuperat i ho hem engrandit. La cultura és una de les coses que promovem, i de fet ja havíem obert la casa de cultura de la Casa Nova de Can Plana. La biblioteca durà el nom de Pompeu Fabra.

La gestió de l’escola és d’una empresa privada. Va ser un compromís de l’Ajuntament que s’obrís, i donem ajudes a tots els veïns que s’hi apunten. Si ho hagués assumit l’Ajuntament, per qüestions tècniques i logístiques, hauria estat més cara. Ara els preus són barats, i donem ajudes mensuals. A veïns que facin un sol instrument, els fem una rebaixa del 50%.

Ells no ho veuen clar, però creiem que, ni que sigui per una qüestió humana, és una bona col·laboració.

Això està parat. El que sí que hem fet és reunir-nos amb els responsables de l’ACA [Agència Catalana de l’Aigua]. Ells ens van marcar quin seria un bon camí per resoldre-ho, independentment de l’estudi. Estem en aquesta segona part. Els terminis que ens havíem donat no es poden assolir i ho hem d’aparcar.

L’ACA diu que està bé que fem l’estudi, però també considera que és difícil trobar cabal en nous punts de captació fora del radi dels actuals pous; tot i que tampoc no hi és reticent. També ens diuen que de tant en tant obren subvencions. Estem en el punt de saber qui és el millor candidat per fer una auditoria de l’empresa [Abastament d’Aigua del Tordera SL, que només és titular d’un 40% de la xarxa].

Sí. No hi ha problemes de servei. Els pous són molt bons, i no serà fàcil trobar-ne de nous. El que intentem és regularitzar la situació, de la millor manera i de la manera més transparent.

Malgrat l’estructura que tenim, no hi ha comportaments incívics ni violència. D’incivisme en escombraries o en la recollida de les defecacions dels gossos, sí que n’hi ha.

En tenim una seixantena.

No, no.

Això és un projecte d’uns 800.000 euros, 390.000 dels quals els posarà l’Ajuntament. L’obra rebrà fons europeus i qui marca els terminis és la Diputació. El compromís és que a finals d’aquest any o a principis del que ve comencin les obres. Instal·larem lluminàries LED a la major part de les urbanitzacions i canviarem l’enllumenat en dos terços del municipi. Més endavant, farem la part restant. En la primera fase, hi posarem 130.000 euros el 2018, 130.000 el 2019 i 130.000 el 2020.