ELS PROTAGONISTES
Entre la República i les prioritats de ciutat
El fort paper de Girona en el procés ha creat debat sobre l’efecte que té en la gestió del dia a dia
La ciutat té pendents temes com el nou Trueta, el futur de la Devesa i la reforma del carrer Barcelona
Girona s’ha erigit des de fa mesos en la capital de l’independentisme. Amb grans mobilitzacions ciutadanes que han batut tots els rècords, però també amb un posicionament polític clar des del consistori, amb mocions de suport al procés i als presos polítics i també amb declaracions de persona non grata al rei espanyol i al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. No en va 18 dels 25 regidors del plenari són de grups independentistes. Sens dubte, però, el lideratge sobiranista de la ciutat l’ha exercit de manera clara l’alcaldessa, Marta Madrenas, qui, per exemple, no va dubtar a encapçalar megàfon en mà una protesta davant la policia quan es van detenir els Jordis; va passar-se l’1 d’octubre al peu del canó defensant col·legis electorals; va interrompre tota relació institucional amb les autoritats de l’Estat dos dies després de la repressió policial del referèndum, i va trencar el pacte de govern amb el PSC, passant a governar en minoria, el dia que es va proclamar la República i el 155.
Aquest pes de la política nacional en la vida municipal genera debat. Mentre els grups sobiranistes ho valoren molt positivament, els espanyolistes acusen Madrenas d’estar-hi “obsessionada” i desatendre la ciutat. Tampoc ho veuen clar els dos exalcaldes socialistes de la ciutat: Quim Nadal opina que el lideratge de Madrenas en les reivindicacions del procés “ha diluït les prioritats de la ciutat” i Anna Pagans que “la política nacional estorba el dia a dia de la ciutat”. Madrenas, però, deixa clar que “és el tema que menys temps” li comporta”: “El 90% de la meva feina és gestió i coneixement de la gent i dels barris.” L’alcaldessa subratlla que seria “mala gestora del bé públic si no defensés de forma radical els drets fonamentals de les persones”. També el seu predecessor, Albert Ballesta, creu que “una cosa va lligada a l’altra” i que “seria absurd que amb la situació del país des del govern municipal no s’hi pensés”.
Més enllà de l’eclipsi que puguin suposar els temes sobiranistes sobre el dia a dia –és el tema mediàtic que s’endú els titulars a cada ple municipal–, hi ha el rerefons de si hi ha un model de ciutat clar. L’alcaldessa assegura que sí, que la seva prioritat és el benestar dels ciutadans. Així, destaca la important reducció de l’atur, sobretot en col·lectius difícils com els joves i la gent gran, i les partides “importantíssimes” destinades a serveis a les persones. “El nostre millor aval és que les gironins ens sentim orgullosos de Girona. Hi ha orgull de ciutat, de com es protegeix la gent. Estem vivint uns moments dolços , de cert èxit social, se’ns reconeix qualitat de vida, oferta comercial i cultural potents”, remarca. La seva visió coincideix amb la de Ballesta, que afirma que “la frase ‘Girona està de moda’ és una realitat” i que comparant-la amb altres ciutats “té un gran dinamisme amb molts aspectes, com el de les industries culturals i el turisme”, però no tant amb la dels dos exalcaldes socialistes ni amb l’oposició. Pagans creu que Girona és “una ciutat que té força, història, amb autoestima”, però que actualment “falta un pla de ciutat, dir ‘quina ciutat vull’”. Nadal va més enllà: “Falta una visió estratègica a mig i llarg termini; falta projecte i falta lideratge”, i això ho atribueix tant al govern com a l’oposició. A més, creu que “hi ha massa vacil·lacions i dubtes” en la definició d’alguns projectes urbanístics i també dels models turístic i cultural de la ciutat. “No hi ha una línia clara. Es toquem moltes tecles a l’espera que una soni millor que les altres”, opina.
Des de l’oposició, en el que es posa molt d’èmfasi és en els projectes “aturats” i en la “manca” de projectes propis del govern. “El que veiem és que els grans projectes de futur s’aturen, que manca ambició política”, lamenta la portaveu del PSC, Sílvia Paneque. També Maria Mercè Roca, d’ERC-MES, lamenta que “els grans temes de ciutat són sobre la taula”. Des de la CUP-Crida per Girona, Laia Pèlach destaca que “hi ha multitud de temes encallats” i sobretot que el govern “no té un projecte” sinó que “és hereu, d’una banda, del projecte de Puigdemont i, de l’altra, del pacte que van fer amb el PSC”. Coincideix amb ella la portaveu de Ciutadans, Míriam Pujola, que afirma que el govern Madrenas “no ha tingut projectes propis, sinó només heretats i ni això ha estat capaç de tirar endavant”. Concepció Veray, del PP, remarca que “dels grans projectes se’n parla molt, però a l’hora de la veritat no es remata res”. Madrenas, per la seva banda, recorda que fa poc més de dos anys que és en el càrrec i que “els projectes tarden”.
Turisme i habitatge
Un dels grans debats a Girona és el model turístic i el seu efecte sobre els veïns, sobretot al Barri Vell. Tant Nadal com Pagans creuen que la proliferació d’esdeveniments a la zona és excessiva. “Acaben produint en els veïns un estrès innecessari”, diu Nadal. També Roca apunta que hi ha el perill de “construir la ciutat sobretot pels turistes i que aquest biaix acabi posant en risc la convivència”.
Madrenas treballa de fa temps per buscar “l’equilibri” i es mostra satisfeta de l’últim Temps de Flors. També recorda que s’estan establint mesures relacionades amb els guies i els grups organitzats. Des de l’Associació de Veïns del Barri Vell, la seva nova presidenta, Megan Bescayre, valora positivament el sentit únic al carrer de la Força durant Temps de Flors, però diu que hi ha hagut problemes d’aparcament. Deixa clar que no estan en contra del turisme, però que cal planificar-lo: “Potser cal menys difusió quan ja hi ha èxit i planificar més”.
Un dels aspectes clau ara mateix és l’augment de pisos turístics. Els veïns del Barri Vell fa més d’un any que ho alerten. Bescayre explica que “hi ha veïns molt preocupats” i demana a l’ajuntament “observar altres models”, com ara Palma. Les últimes dades del consistori parlen d’uns 700 pisos turístics, més de la meitat al Barri Vell, tot i que Madrenas insisteix que aquest no és el motiu pel dèficit d’habitatge que hi ha a la ciutat –destaca que hi ha moltes causes a estudiar a fons en el pacte local de l’habitatge que s’ha engegat, sobretot la manca de noves promocions però també els pisos destinats a la comunitat universitària (entre 5.000 i 6.000) i els usats per ciutadans de fora entre setmana per motius laborals (entre 600 i 700)– i que tampoc hi està havent una “expulsió” de gent del Barri Vell, perquè cada cop hi ha més empadronats. Tot i així, per si hi ha casos d’assetjament immobiliari s’ha creat un registre. L’alcaldessa assegura que s’està fent molta “demagògia” i que la situació no és comparable amb Barcelona.
Nadal coincideix que la polèmica “es basa en molèsties més teòriques que reals fins ara” però creu que cal “regular-ho perquè no es desmadri”. Per Pagans, la clau és tenir clar “quin model de vida es vol pel Barri Vell”, un aspecte que opina que ara no està definit. “Haurien de tenir clar a quin tipus de població han d’estar destinats els pisos que es rehabiliten” assenyala l’exalcaldessa. En aquest sentit, Nadal creu que “ha arribat l’hora de revisar el pla especial del Barri Vell” i que un dels punts hauria de ser que alguns “edificis notables abans de decidir si tenen un ús lucratiu privat s’ha de calibrar si convé que siguin públics”. Madrenas està d’acord que cal revisar el pla especial del Barri Vell i també tornar a fer el pla general, però que és cosa de dos mandats.
Demandes veïnals
Des de les entitats veïnals de la ciutat, una de les crítiques que es fa és la focalització en el centre, deixant més en segon terme els barris perifèrics. “S’inverteix molt més al centre que a la perifèria per estètica turística”, lamenta el president de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Girona, Josep Maria Castanyer, que afirma que el fet que els barris se sentin escoltats pel consistori “depèn molt del regidor de barri que toqui”. Hi coincideix en tots dos aspectes el president de l’associació de veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya, que remarca que “Girona està formada per barris i pobles, no hi ha una unitat de territori”. Sens dubte, un altre dels temes més candents són els pressupostos participats. Hi ha consens que no funcionen i cal reformar-los però no s’acaba de fer. I justament un dels barris més crítics és Santa Eugènia. Macaya afirma que estan “superesgotats” i que calen nous models de participació. Ell aposta per consells de barri vinculants, en què representants de totes les entitats i equipaments decidissin sobre el barri junt amb el consistori. “Hi ha una actitud molt centralitzadora, tot es porta des de la plaça del Vi”, lamenta,i cita com un altre exemple els centres cívics, que voldria més autònoms.
Grans projectes pendents
Madrenas es va fixar ara fa poc més d’un any la conversió de la carretera Barcelona en avinguda com el gran projecte per deixar de llegat. Va deixar clar, però, que li caldria un segon mandat. Els primers moviments ja es veuen amb l’enderroc de les naus on s’ha de construir la Clínica Girona, obres les que s’ha de sumar aviat l’ampliació de l’Hipercor, que inclou l’elevació de la plaça Salvador Espriu, i també la reforma de l’antiga Simon per fer-hi un institut. Hi ha grups de l’oposició, com ERC-MES i el PSC, que troben a faltar un pla més global i Nadal opina que caldria que el consistori emprengués una execució subsidiària per la resta de naus. Madrenas explica que es tracta d’una zona dividida en dos sectors urbanístics però subratlla que hi ha un únic model constructiu que és el que es va aplicant a cada fase. També deixa clar que pel govern es tracta d’una reforma que va des de l’Avellaneda fins a la plaça Espanya i que serà en el proper mandat quan “tot això quedarà consolidat i fet”.
I si l’entrada sud ha de ser l’estrella del proper mandat, el que havia de ser-ho en aquest, el pla especial de la Devesa, ha acabat en no res. Madrenas argumenta que s’havia convertit en un “projecte tensionador” i que l’important és treballar en la millora perquè sigui un par urbà “vivible”. La decisió de deixar-lo en stand by és criticada per l’oposició, que ho veu un fracàs, però molt aplaudida per la presidenta de l’associació de veïns de la Devesa-Guell, Maria Àngels Cedacers, que es mostra esperançada no només per la paràlisi del pla sinó també perquè finalment s’han tret del tot els cotxes del Camp de Mart i aviat s’instal·larà a la Devesa un parc de salut. Cedacers creu que no cal un gran pla sinó que “tan sols aplicant el pla d’usos existent n’hi ha prou”. També Pagans hi coincideix: “Amb un pla d’usos ben portat és suficient”.
El pla especial que sí s’ha aprovat definitivament aquest mandat és el de les Pedreres, però tant Paneque, que en va ser l’impulsora, com Roca, critiquen que no s’està desenvolupant el pacte social.
Tampoc hi ha satisfacció per com està anant el pla integral de Sant Narcís, ja que hi ha hagut poca participació dels veïns. “No ens hem acabat d’entendre”, lamenta el president de l’associació de veïns de Sant Narcís, Xavier Reyner, que creu que des del consistori no es va saber fer bé la difusió del pla. “Ara esperem les conclusions i a veure quin és el següent pas”, assenyala. Pel que fa a l’altre gran tema del barri, el Parc Central, Reyner diu que finalment en la zona de la llosa el parc està “acabat però trist i desangelat” i reivindica que encara hi ha “moltes coses que no estan” i que són sobretot les que depenen de l’Ajuntament.
Un altre tema central de Girona és el futur Trueta. Nadal creu que cal un estudi estratègic en què es contempli tot i recorda que si es fa a Domeny –com defensa Madrenas, amb el suport d’ERC-MES, el PSC i el PP– cal comprar terrenys, que si es fa a Salt cal definir una mancomunitat de serveis “que està a les beceroles”, i que en tots dos casos es crearà una “zona zero” allà on és ara. Aquest tema és dels que té més diversitat d’opinions. Per exemple, Pagans aposta per deixar l’hospital allà on és amb una remodelació.
Cultura i UdG
El llibreter i activista cultural Guillem Terribas destaca l’ambient cultural de Girona tenint en compte la mida de la ciutat i la seva proximitat amb Barcelona. Considera que té biblioteques, cinemes, teatres i centres cívics que fan que “la vida cultural i social de la ciutat estigui bastant repartida i bé”, però assenyala que ara el que cal és “refermar i potenciar el que hi ha i no crear coses noves”, ja que l’haver de dividir el pressupost cultural entre més equipaments pot fer-ne perdre pistonada a algun. Cita el cas del Museu del Cinema que fa temps que no té capacitat pressupostària per fer les exposicions que abans feia. Tot i això, és clar que hi ha dos grans projectes de reforma que finalment s’han desencallat i seran estel·lars a la ciutat: el nou Modern, que es destinarà a promoure les arts escèniques i visuals, i la conversió de la Casa Pastors en el futur Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona.
Un altre aspecte en què la ciutat viu un bon moment és la relació amb la UdG. El seu rector, Joaquim Salvi, subratlla que estan treballant de “forma eficient” i en “molt bona direcció” amb el consistori sobretot en aspectes de transport i mobilitat, en el dèficit d’habitatges per estudiants i en fer una agenda cultural conjunta entre la universitat i la ciutat per tal que l’universitari “superi les fronteres del campus” i s’integri a la ciutat.
Les frases
Marta Madrenas
ALCALDESSA DE GIRONA
Quim Nadal
EXALCALDE DE GIRONA
Anna Pagans
EXALCALDE SSA DE GIRONA
Josep Maria Castanyer
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE GIRONA
Només dues candidates clares a hores d’ara
Marta Madrenas és ara mateix l’única alcaldable confirmada. Ho és pel PDeCAT des de fa més d’un any, però ha anunciat que pretén configurar una candidatura més àmplia sota el nom de Junts per Girona. Una opció que no contemplen ni la CUP ni ERC. L’altra candidata clara és Sílvia Paneque, que ha estat l’única que s’ha presentat a les primàries del PSC. Li falta la ratificació formal en assemblea per ser proclamada oficialment. La que segur que no repetirà és Maria Mercè Roca, que s’ha sentit poc recolzada pel partit. Assegura que continuarà treballant per la ciutat, però no des d’un projecte polític. ERC busca candidat i té la idea de fer primàries abans de l’estiu, tot i que no descarta que acabin sent al setembre. Tampoc seran fins a la tardor les primàries de Ciutadans, en què Míriam Pujola té intenció de presentar-se. Tampoc la CUP ni el PP tenen previst triar aviat candidat. Concepció Veray diu que encara no ha decidit si vol repetir.
Tres alcaldes i quatre governs en aquests tres anys
En les eleccions del 2015 la llista de CiU encapçalada per Carles Puigdemont va repetir els 10 regidors ja obtinguts al 2011 i va decidir tornar a governar en minoria. La seva marxa el gener del 2016 per presidir la Generalitat va donar lloc a un període polític molt convuls a la ciutat. Després d’uns dies d’incerteses i travesses, es va optar per fer alcalde el número 19 de la llista de CiU, Albert Ballesta. El seu pas per l’alcaldia, però, va ser breu: poc mes de mes i mig. Al març del 2016 es va obrir una nova etapa, no només perquè hi havia nova alcaldessa, Marta Madrenas, sinó també perquè es va establir un pacte de govern amb el PSC, que va donar el govern de la ciutat una estabilitat –la que dóna la majoria absoluta del govern– que no havia tingut des del mandat 2007-2011. El pacte CiU-PSC va durar un any i mig fins que les tensions per la diferent visió del procés van fer-lo insostenible. Des de l’octubre Madrenas governa en minoria.
