“Els mercats tenen por d’unes eleccions a Itàlia”

No crec que fos el govern tècnic el que fes posar nerviosos els mercats, sinó la percepció que aquest seria només un pas cap a noves eleccions. Ara la pregunta és: per què als mercats els inquieten unes eleccions anticipades? Jo interpreto que prefereixen un govern de la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5E) en versió més moderada, és a dir, sense [Paolo] Savona com a ministre de Finances, que no pas una nova campanya, que se sap que seria molt agressiva.

El risc és contingut, en el sentit que quan els partits arriben al govern han de fer front a la realitat; quan t’aboques a l’abisme... Això ja ho vam veure a Grècia amb [Alexis] Tsipras. Requereix una responsabilitat molt gran fer passos cap a aquesta direcció. Crec, per tant, que al final hi haurà una moderació en les actuacions d’aquest govern, que està dient que vol renegociar el pacte fiscal amb Europa i que, si no ho aconsegueix, estaria disposat a accions extremes, com ara reconsiderar la pertinença a l’euro. Em sembla que, si s’arribés a aquest punt, el govern no trauria Itàlia de l’euro. Però, és clar, s’ha apujat molt el to i no es pot dir mai que no hi hagi un risc...

Crec que la volatilitat dels mercats s’hauria mantingut elevada encara. Pel que comentava, perquè la campanya hauria estat probablement molt agressiva i s’hauria fet enmig d’un clima de volatilitat contínua, amb el risc que la prima de risc anés augmentant.

El contagi ja s’ha donat. La prima de risc espanyola ha pujat, en part per la moció de censura a Rajoy, però crec que el factor principal dels moviments que hi ha hagut aquests dies es deu a Itàlia. Espanya té uns pilars econòmics més sòlids: creix més, ha fet més reformes... però, alhora, si els mercats estan preocupats per Itàlia, aquest risc té conseqüències sobre l’estabilitat financera i macroeconòmica més enllà de les fronteres italianes. També Espanya, doncs, està exposada al contagi.

Continua sent el seu nivell elevat de deute exterior. Hi ha hagut desendeutament, però el nivell de deute amb relació als inversos estrangers es manté encara alt, i també hi ha una elevada desocupació. Aquests serien els principals factors de debilitat. Dit això, per mi Espanya, des del punt de vista dels pilars econòmics, és més sòlida que Itàlia.

Quan la crisi ve dictada per dinàmiques polítiques com les que estem veient a Itàlia, per governs que tendeixen a la irresponsabilitat fiscal i que juguen amb la idea de la possible sortida de l’euro, en aquest cas crec que el BCE no hi pot fer massa. En aquest sentit, no crec que puguem esperar una contenció per part del BCE com la que hem vist en el passat.

Crec que no hi haurà cap avenç cap a la integració. Alemanya no n’està convençuda –ja no ho estava abans dels últims esdeveniments a Itàlia–, i aquesta crisi reforça encara més els seus dubtes. Per mi, la cimera no aportarà res.