Traspàs exprés
Sánchez ha de dissenyar una nova estructura de govern amb la mateixa celeritat que Rajoy ha de desallotjar el seu equip de La Moncloa
Hernando mostra la duresa del PP a l’oposició tant amb el PSOE com amb Cs
Rivera i Iglesias intercanvien els seus papers al Congrés
“Vostè entrarà a La Moncloa per la porta del darrere. Quina vergonya!” El portaveu popular respirava ahir per la ferida i presentava les credencials del que l’espera, al nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, un cop els conservadors ocupin els bancs de l’oposició: tindrà al davant un grup amb la destral ben afilada. L’única incògnita, però, és si l’encapçalarà Mariano Rajoy, que ahir a la nit també es preparava per sortir del palau presidencial per la mateixa porta de servei que descrivia ahir Hernando. Haurà estat, si més no, un traspàs exprés; un intercanvi de papers a corre-cuita, que provoca que a hores d’ara al nucli dur del PSOE –un cop apagats els llums de l’hemicicle i acabats els aplaudiments, més o menys sincers– s’hagi instal·lat una sensació de vertigen mentre l’executiu del PP, sense temps de recuperar-se de l’impacte, ha d’enllestir les maletes per cedir el seu espai als nous inquilins.
Ni per als uns ni per als altres hi ha hagut temps per digerir res, ni tampoc no hi haurà temps per a grans cerimònies. La situació inèdita –el triomf d’una moció de censura en 40 anys– genera també escenaris inexplorats: Sánchez ha de preparar el nomenament d’un nou Consell de Ministres amb la mateixa rapidesa que ha sortit tot l’equip que ha acompanyat Rajoy i reinventar-se a l’oposició.
Dissenyar equip
Res a veure amb un escenari sorgit d’unes eleccions, a partir del qual el president de torn té temps suficient per gestionar el comiat mentre l’aspirant comença a dissenyar el seu equip, fins i tot durant la campanya electoral, en el supòsit que els vents demoscòpics li siguin favorable.
És moment, doncs, de traspassos en la política espanyola, i no només en el cas del PP i del PSOE. També per a Albert Rivera, que haurà de redissenyar el seu estatus: després que fins ara fes de soci preferent i cap de l’oposició al mateix temps “i amb molta habilitat”, segons admetia dolgut un dels homes de confiança de Rajoy. Cs ha quedat força descol·locat després de comprovar que el que fins ara era el seu sac dels cops, el PP, ara té les mans lliures per intentar recuperar tot el terreny que fins arase li han menjat els taronja en les enquestes: “Ha estat col·laborador necessari” en l’operació per enderrocar Rajoy i enlairar Sánchez, etzibava ahir Hernando a Rivera. Ara que ja no els cal com a crossa, el PP també ha declarat la guerra als taronja, als quals va convertir en còmplices “dels amics d’ETA”; “dels amics de Maduro” i dels “colpistes”. Els conservadors usaran les dificultats evidents del nou govern per desgastar el PSOE i, de retruc, –embolicant-se amb la bandera espanyola– arraconar Rivera.
Com a contrapartida, és molt possible que aquest paper de doble agent que exercia Rivera ara se’l vulgui adjudicar el líder de Podem, Pablo Iglesias. Amb el seu discurs dels dos darrers dies, si el líder morat no és al govern –que no sembla en cap cas que hi hagi de ser– intentarà fer compatible el suport obligat a determinades iniciatives del PSOE, am l’exhibició d’un perfil crític i combatiu per mantenir la tensió entre el seu electorat.
Presa de possessió
En espera que avui a les 11 del matí prengui possessió del càrrec davant el rei Felip VI i es publiqui al BOE, Sánchez arrodonirà la seva estructura de govern i el seu gabinet. I mentre el socialista consulta els pròxims passos amb el seu equip, el que no ha pogut evitar és que comenci la tanda de travesses sobre els noms que podrien ocupar les cadires del Consell de Ministres. Entre els catalans, agafen força Josep Borrell i Meritxell Batet. I, si bé es diu que Sánchez voldria Miquel Iceta, altres fonts assenyalen que el seu paper és “cabdal” en l’escena política catalana. Per la mateixa raó descartaven Núria Parlón –que va arribar a dimitir de l’executiva del PSOE pel 155– o Núria Marín, pel fet que el PSC prefereix que plantin batalla als seus respectius municipis, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat. Pel que fa al seu entorn de confiança, prenen força els noms del seu antic assessor econòmic i exministre Jordi Sevilla; l’exministra de Cultura, Carmen Calvo –que recentment ha estat la negociadora amb l’executiu de Rajoy del disseny de l’article 155–; l’actual consellera del País Valencià, Carmen Montón, o els diputats José Luis Ábalos, Patxi López, Adriana Lastra, María Luz Martínez Seijo, Odón Elorza o l’actual portaveu parlamentària, Margarita Robles.
El model de govern i les seves primeres mesures també són una incògnita, si bé algunes fonts consultades asseguren que és molt possible que s’inspiri en els primers anys de José Luis Rodríguez Zapatero durant els quals es va centrar, sobretot, en l’agenda social. “Farà gestos simbòlics rescatant alguna de les lleis vetades o desfent l’obra de govern de Rajoy i poca cosa més”, admetia un col·laborador recordant que el PP i Cs –tot i la mala maror que ara hi ha entre ells– continuen tenint majoria a la mesa del Congrés i és evident que no se la deixaran perdre, ja que hi podran fer la guitza al PSOE. I, per altra banda, el partit conservador copa el Senat i pot endarrerir tant com vulgui qualsevol iniciativa que arribi de la cambra baixa. “El més recomanable és que estableixi velocitat de creuer per determinar fins on es pot arribar”, amb mesures que engresquin l’esquerra, però que no impliquin negociacions que “grinyolin” i donin massa munició a a la dreta, que a hores d’ara només espera que es produeixi el primer acord entre el PSOE, ERC, el PDeCAT i el PNB per carregar amb duresa contra el nou executiu.
“Escoltar Catalunya”
I en aquest escenari, Sánchez repetia el seu compromís d’establir ponts de diàleg amb el president Quim Torra. “Aquest govern vol que Catalunya sigui a Espanya i és per això que aquest govern escoltarà Catalunya”, emfasitzava, després de denunciar que tant el PP com Cs hagin basat bona part de la seva acció política a intentar treure rèdit de la batalla territorial.
LES FRASES
Exministres populars coparan les llistes electorals
El PP inicia ara una travessia del desert que confia que no sigui gens llarga. Alguns dirigents indicaven ahir que el que menys els convé ara és la interinitat, perquè els pròxims temps es presenten convulsos i podrien posar a prova la fortalesa d’un partit massa acostumat a respondre fent pinya cada cop que el líder crida a l’ordre. En espera que Rajoy resolgui el seu futur i obri o no el meló successori al capdavant de la presidència del partit i d’una futura candidatura a La Moncloa, el més urgent ara és una qüestió que havia quedat ajornada, l’elaboració de les llistes per a les autonòmiques i municipals del maig del 2019. Els exministres intentaran, encara que sigui a cops de colze, refugiar-se als seus territoris, i Rajoy ha d’avaluar si aquesta vegada força la irrupció de Soraya Sáenz de Santamaría en la batalla de Madrid o la recupera com a portaveu al Congrés, vigilada de prop per María Dolores de Cospedal.