Víctimes d’odi a la carta

“La societat està molt cabrejada i tots pugnem per convertir-nos en víctimes.” És una de les afirmacions de Ramón García Albero, catedràtic de dret penal de la Universitat de Lleida, en la jornada sobre delictes d’odi, organitzada per l’associació de jutges Àgora Judicial en el Centre d’Estudis Jurídics de Barcelona. Els quatre ponents van coincidir a alertar de l’“expansió” i la “instrumentalització” dels ja popularitzats delictes d’odi i discriminació (recollits en l’article 510 i en el 22.4, com agreujant, del Codi Penal), pensats per protegir col·lectius vulnerables i que s’ha ampliat a altres grups, com ara els cossos policials.

Precisament l’advocada penalista Esther Palmés va exposar en la jornada que fa uns mesos una associació de mestres va demanar-li assessorament sobre si el seu col·lectiu podia ser considerat víctima del delicte d’odi davant les acusacions d’adoctrinament dels alumnes contra Espanya, després de promoure accions i xerrades de l’1-O i les càrregues policials. “Vam dir-los que els mestres no estan emparats com a víctimes d’odi i que les acusacions que rebien podrien ser considerades una aversió discriminatòria”, va exposar Palmés, que va afegir que poc després van arribar les denúncies contra mestres.

Ara la secció segona de l’Audiència de Barcelona ha de resoldre el recurs de la fiscalia contra la decisió del jutge del jutjat d’instrucció 7 de Martorell d’arxivar la seva denúncia contra cinc dels nou mestres de l’IES El Palau, de Sant Andreu de la Barca, acusats “humiliar” fills de guàrdies civils, arran de l’actuació del cos en el referèndum. El fiscal del servei de delictes d’odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, pioner a Catalunya i a tot l’Estat espanyol a protegir minories –atacades, sobretot per racisme i homofòbia– acusa cinc d’aquests mestres d’injúries greus a cossos de seguretat (art. 504.2), castigat amb pena de multa. A més, acusa els nou mestres pel delicte d’odi, en l’article 510.2, “per motius de discriminació per nacionalitat” en concurs amb un delicte contra la integritat moral (173.1), pels seus comentaris a vuit fills de guàrdies civils, als quals –assegura– van provocar “angoixa” i “una situació degradant”. Així, l’Audiència pot resoldre que cal una mínima instrucció, com ara interrogar els mestres, o que l’acusació no té empara en els delictes d’odi.

L’exfiscal del Tribunal Superior de Catalunya José María Mena es va mostrar contrari que els delictes d’odi emparin col·lectius no històricament vulnerables, com ara la policia, de la qual va assegurar té “una vulnerabilitat autoatribuïda”. Va afegir que la reforma d’aquest delicte, el 2015, es va fer amb “bones intencions”, però ara “aquest instrument és una arma de foc carregada”, la qual “s’usa per a fins aliens i es banalitza el discurs de l’odi”. Els juristes de la jornada, moderada per la magistrada i membre d’Àgora Maria Josep Feliu, van compartir que un dels problemes del delicte d’odi és que té una redacció molt àmplia i poc clara. “El dret penal no pot prohibir que un ciutadà odiï”, va assegurar l’exfiscal Mena.

En aquest sentit, el magistrat de l’Audiència José Luis Ramírez va exposar-hi que amb els seus companys del Grup d’Estudis de Política Criminal (GEPC) promouen una derogació del delicte d’odi o una modificació, en la qual es treguin conceptes com ara sentiments com l’odi. La proposta final, per la seva laboriosa confecció, s’ha ajornat a l’octubre. “Amb aquest delicte, s’ha avançat massa la barrera de la prevenció. Hem anat més enllà de la normativa internacional”, va declarar Ramírez, i va afegir que “amb la reforma del 2015 es permet sancionar penalment qui està en contra de la norma, com els rapers”.

El catedràtic Albero va assegurar que a la UE “no som els únics a qui se’ns ha escapat de les mans” la transposició de normativa de protecció dels drets humans, i va citar casos a Alemanya i França. Va advocar perquè els juristes apliquin el pla d’acció de Rabat sobre la prohibició de l’apologia de l’odi nacional, racial o religiós, amb sis passos, per valorar si una restricció és legal.