Tret de sortida del primer govern d’extrema dreta i populista italià
El desconegut advocat Giuseppe Conte i els seus divuit ministres juren el càrrec
A l’executiu només hi ha cinc dones i la Lliga hi té un protagonisme destacat
El primer govern populista d’Itàlia ha jurat el càrrec. Entre els divuit ministres, dels quals només cinc són dones, hi ha fins i tot simpatitzants de grups violents d’ultradreta. El nou govern autodefinit “del canvi” té al capdavant Giuseppe Conte, el desconegut advocat que va presentar un currículum inflat al parlament, i algun exministre dels governs de Mario Monti, Enrico Letta i Carlo Aziglio Ciampi.
La cerimònia de jurament va tenir lloc ahir a la tarda al sumptuós Palau del Quirinal, seu de la presidència de la República i antiga residència de papes i reis. Conte, amant dels bons vestits i complements, va ser l’únic que no va firmar amb el bolígraf ofert pel president Sergio Mattarella, sinó que ho va fer amb la seva estilogràfica Montblanc. Matteo Salvini, el gran triomfador de les negociacions de govern, destacava entre un mar de corbates blaves amb una de verda, el color corporatiu del seu partit, la xenòfoba Lliga.
La cerimònia d’ahir va estar plena de moments simbòlics. Després de jurar el càrrec, Conte no es va fer la fotografia oficial de primer ministre tot sol.
Salvini, titular d’Interior
En un gest insòlit se la va fer amb Salvini i Di Maio, líder del Moviment 5 Estrelles (M5E), i Giancarlo Giorgetti, leghista expert a maniobrar a l’ombra els fils de la política. Giorgetti serà el sotssecretari del govern, Salvini i Di Maio compartiran la vicepresidència i, a més, el líder leghista serà ministre d’Interior i el grillino, de Treball i Desenvolupament Econòmic.
El flamant ministre de l’Interior es va estrenar atacant els immigrants: “Hem de tallar els 5.000 milions que destinem a l’acollida”, va dir. Salvini –després d’haver escenificat la ruptura de les negociacions de govern pel veto de Mattarella al seu candidat a Economia, Paolo Savona, euroescèptic a qui els mercats temien– ha aconseguit reprendre les negociacions amb un acord molt més favorable per a la Lliga i amb la popularitat pels núvols.
Ahir, interrogat sobre per què havia fet un pas enrere respecte a Savona, va respondre, satisfet: “En realitat, hem fet dos passos endavant! No només hem aconseguit posar Savona a Afers Europeus, el ministeri adequat si s’ha de fer algun ajustament europeu, sinó que hem posat un ministre d’Economia en sintonia amb les idees de Savona.”
Es referia a Giovanni Tria, degà d’una Facultat d’Economia i president de l’Escola Nacional d’Administració. A Justícia, hi haurà Alfonso Bonafede, braç dret de Di Maio. Al Ministeri de la Família, Lorenzo Fontana, estrateg polític de Salvini, ultradretà i ultraconservador contrari als drets dels homosexuals, al dret a l’avortament i al feminisme en general. Entre les poques dones, destaca Giulia Buongiorno, leghista, advocada famosa per haver defensat mafiosos i evasors fiscals mediàtics. La nova ministra de l’Administració Pública va ser qui va defensar de les acusacions de màfia Giulio Andreotti, un dels polítics més tèrbols de la història d’Itàlia.
Un simpatitzant neonazi, a Agricultura
Alba Sidera GallartUn dels personatges més llòbrecs del nou govern és el ministre de Polítiques Agrícoles. Gian Marco Centinaio, polític de la Lliga, simpatitzant de la ultradreta violenta i amb un caràcter impulsiu i agressiu. A Twitter ha desitjat la mort, entre d’altres, a Beppe Grillo. Mentre era tinent d’alcalde de Pavia va ser acusat de participació en manifestacions neonazis i va celebrar la pallissa de la ultradretana Forza Nuova a uns joves d’esquerres. En un vídeo se’l pot veure en una sessió parlamentària cridant “Ets un infame!” a l’aleshores president del Senat, el jutge antimàfia demòcrata Piero Grasso, a qui també va dir “terrone de merda!”, l’insult que els del nord llancen als del sud d’Itàlia. Centinaio estava tan encès que tres companys l’havien de subjectar. Ahir, a la televisió pública li van preguntar: “Un del nord s’ocuparà també del sud?”. I ell va respondre: “Sí, perquè si el sud s’enlaira no ens aturarà ningú, ni tan sols Alemanya.”
