El TC manté que no s’havia de permetre a Jordi Sànchez assistir per videoconferència al ple

El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha tombat un nou recurs de súplica presentat per la defensa de Jordi Sànchez perquè pogués assistir al debat de la seva investidura com a president de la Generalitat. El recurs demanava a l’alt tribunal que reconsiderés “amb celeritat” una decisió presa el 8 de maig, quan el TC va admetre a tràmit un recurs d’empara però no va dictar mesures cautelars.

La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem, en una interlocutòria del 17 d’abril del 2018, va denegar a Jordi Sànchez un permís per assistir per videoconferència al debat de la seva investidura com a president de la Generalitat de Catalunya. La defensa de Sànchez va recórrer la decisió al TC demanant empara perquè, segons el seu lletrat, Jordi Pina, es la decisió del Suprem vulnera el seu dret a participar en afers polítics i a accedir a càrrecs públics de l’article 23.2 de la Constitució en relació al dret a la presumpció d’innocència.

El 8 de maig, l’alt tribunal va admetre a tràmit el recurs però sense dictar mesures cautelars –tal i com sol·licitava Sànchez– perquè no apreciava “urgència excepcional”. Tot i això, va obrir peça separada i va permetre a les parts presentar al·legacions.

Dos dies més tard, la defensa de Sànchez va presentar un recurs de súplica “qüestionant la providència d’admissió a tràmit”, segons el TC. En essència, la defensa de Sànchez s’oposava al fet que el tribunal determinés que no existia urgència per dictar mesures cautelars i recordava que el 22 de maig s’acabava el termini per formar govern, a banda de recordar la resolució del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

En l’escrit, el lletrat instava el TC a reconsiderar “amb celeritat” la seva decisió i adoptar la mesura cautelar sol·licitada, que consistia en poder defensar la candidatura per videoconferència des de la presó o des d’una seu judicial.

El TC ha denegat el recurs i manté, d’acord amb el criteri de la Fiscalia, que no calia dictar mesures cautelars perquè no hi havia “urgència excepcional”. La decisió arriba quan a Catalunya ja hi ha president i el govern ja ha pres possessió.