La UE rebutja la proposta de May d’Irlanda del Nord
Diu que planteja més dubtes que respostes
Johnson alerta d’una crisi del ‘Brexit’ i preveu una etapa combativa
Nou gerro d’aigua freda per a l’executiu britànic de Theresa May en les negociacions del Brexit. Brussel·les va donar ahir un cop de porta a la primera proposta formal de Londres per resoldre l’embolic del Brexit a Irlanda del Nord. Després de mesos exigint una proposta britànica per resoldre el problema d’una futura frontera a l’illa irlandesa, molt diplomàticament ahir Michel Barnier va agrair al govern de May haver aportat per fi alguna idea sobre la taula. Les bones formes no li van impedir ser franc amb l’oferta de Londres i reconèixer que no “està en línia” amb la posició dels 27 estats membres de la Unió Europea. “No acceptem un plantejament a la carta”, va dir el diplomàtic francès al final de la roda de premsa de l’enèsima ronda de negociacions que va acabar ahir a Brussel·les.
Barnier va estripar ahir la majoria del contingut que abans-d’ahir presentava orgullós el Regne Unit. El pla britànic pretén que tot el Regne Unit i no només Irlanda del Nord estigui alineat amb la unió duanera durant un any un cop hagi finalitzat el període de transició que acaba a finals del 2020. “Planteja més preguntes que respostes”, va criticar detallant cadascun dels dubtes que els genera el document. Com ja avançar en una piulada a Twitter el dia anterior, el seu equip desconfia que l’oferta sigui una solució “factible”, que respecti la integritat de la unió duanera i el mercat únic i que sigui indefinida en el temps.
Desacords
Els principals punts de discrepància són que Londres només pretén alinear-se amb la unió duanera, mentre que la posició de Brussel·les és que Irlanda del Nord també estigui en línia amb alguns àmbits del mercat únic de la UE per evitar una frontera, com per exemple en qüestions regulatòries. En segon lloc, mentre May pretén incloure tot el Regne Unit en aquesta alineació, els socis europeus només volen atorgar aquesta excepció a Irlanda del Nord per la particularitat de la frontera i les demandes d’Irlanda. “El nostre pla de contingència no es pot estendre a tot el Regne Unit” va assegurar Barnier argumentant que “ha sigut dissenyat per a la situació específica d’Irlanda del Nord”. En aquest sentit, Brussel·les considera que és factible per al territori illenc però que “no ho és necessàriament” per a tot l’estat.
Per últim, al bloc europeu no el convenç que la proposta britànica sigui limitada en el temps perquè volen evitar la incertesa jurídica. De fet, Irlanda ja ha dit que una proposta amb data límit “no seria acceptable per a ells”.
La reacció europea a la proposta va desencadenar ràpidament una pluja de rèpliques i contrarèpliques que incrementen la tensió de les converses. El ministre britànic d’Exteriors, Boris Johnson, va advertir ahir que el Regne Unit va camí d’una “crisi” del “Brexit” i que s’enfronta “al moment de la veritat “davant dels socis europeus. Així, va ressaltar que May entrarà a partir d’ara en una fase “més combativa” amb Brussel·les.
En aquest punt crític, els escocesos no han desaprofitat el moment per posar-hi cullerada. La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va advertir ahir al govern dels tories que si aproven la llei del Brexit sense el consentiment del Parlament escocès serà “un pas sense precedents” que posaria en risc el sistema constitucional. Per això, va recordar que Westminster no pot legislar “en àmbits descentralitzats” sense el consentiment de la cambra escocesa.