La discussió pel ramal de la C-32 arriba al TSJC

Els números espanten. L’any passat, Lloret de Mar va rebre 1.122.186 viatgers i s’hi van fer 5.300.048 pernoctacions. El municipi, de gairebé 37.000 habitants, té 120 establiments hotelers, amb 30.000 places. Són dades de Lloret Turisme que demostren que l’antiga vila marinera és ara un gegant del model de sol i platja. “Això té avantatges que no té la pol·lució d’una població industrial. Aquesta és la part bona. La nostra pol·lució és de vegades el comportament de certs sectors del turisme, que s’hauria de corregir. Però és difícil fer-ho. Ja entenc que l’Ajuntament no té els recursos humans suficients”, reflexiona Joan Domènech, el primer alcalde de Lloret després de la fi del franquisme (1979-1983).

La millora del sector i de les infraestructures ha centrat els primers tres anys de mandat a Lloret. Jaume Dulsat es va estrenar com a alcalde amb l’únic suport del PP a la investidura i amb la intenció d’ampliar l’equip de govern. Al cap d’un any, el regidor de Turisme, Joan Gou, va plegar per “l’immobilisme” dels agents locals vinculats al sector turístic. Jordi Sais va rellevar Gou.

Amb sis regidors electes, CiU volia integrar ERC-Avancem (dos edils) i el PSC (tres). Els seus hipotètics socis no es tenien gaire admiració –el número 2 d’ERC-Avancem, Joan Bernat, havia estat el cap de llista del PSC el 2011–, i el desglaç no va arribar fins al cap d’uns mesos. “No ens coneixíem amb CiU i els altres partits. Vam veure, però, que hi havia desunió a l’oposició i que podíem fer més feina a l’equip de govern”, reflexiona el regidor del PSC Cristian Fernández.

El PSC s’ho va rumiar uns mesos, però ERC-Avancem, amb Jordi Orobitg al capdavant, es va avenir a donar suport a CiU des del principi. Ja ho havia fet en el mandat anterior amb Romà Codina. “Ens interessa l’estabilitat i la governabilitat i no pas que Lloret estigui parat”, assenyala Orobitg.

El ramal de la C-32 ha estat el principal motiu de conflicte al poble. El 21 de desembre del 2015, el ple va deixar sense efecte l’acord de l’abril anterior –encara amb Codina d’alcalde– de convocar una consulta per copsar l’opinió sobre l’allargament de l’autopista fins a Lloret des de Tordera (passant per Blanes). Els detractors de la infraestructura van acusar Dulsat i el regidor responsable del pla operatiu, l’esmentat Orobitg, de ser uns mentiders i d’actuar deixant de banda el poble.

Aquell ple del 21 de desembre del 2015 va estar interromput mitja hora. El cap de la policia local, Joaquim Martín, hi va haver d’intervenir per calmar els ànims. Un altre acord, consensuat per CiU, ERC-Avancem, el PSC, el PP i el Millor –i sense ICV-EUiA, Ciutadans i A Lloret Sí que es Pot–, considerava “irrenunciable” l’anomenada Costa Brava Sud, que inclouria l’allargament de la C-32 i una segona part fins a Canyelles, “amb un túnel que passés per Rocagrossa”, explica Dulsat. “Vam aconseguir el compromís de la Costa Brava Sud, que encara és millor [que el del ramal].” L’alcalde no creu que el seu grup canviés d’opinió o fes marxa enrere en la consulta als veïns. “Cap dels ciutadans que van votar la nostra llista [el 2015] ens hauria dit que no féssim això. La nostra posició és que el ramal de l’autopista és necessari”, afirma el batlle. Orobitg valora el compromís del govern d’executar la Costa Brava Sud i critica altres formacions, com ara la CUP, que van “fer campanya” perquè no els votessin. El portaveu republicà diu que sempre han estat a favor de l’autopista, tot i que a l’abril havia defensat que es fes una consulta. A Blanes, en canvi, l’Ajuntament va promoure que es fes un referèndum sobre el ramal. Entre els dos pobles, van votar 3.660 persones, i un 76,31% es van oposar a la C-32.