Els micropobles catalans demanen un finançament propi per continuar existint
Proposen una renda mínima anual d'entre 150 i 250 mil euros i que se subvencioni el 100% del pla d'obres de Catalunya
Per a la fixació de la renda mínima municipal, el redactor de l'estudi, l'economista Ramon Morell, planteja dues categories de municipis segons la població, deixant obert si ho ha d'assumir la Generalitat o l'Estat espanyol. Així, fins a 250 habitants fixa una renda de 150.000 euros, i de 251 a 500, de 250.000, que s'actualitzaria anualment. En aquesta línia, també defensa un capítol específic dins el fons de cooperació local.
L'altra gran demanda de millora és què les subvencions del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, dedicades al finançament d'obra pública, haurien de ser del 100% del cost del projecte. I també es proposa que es creï una línia de crèdits amb uns interessos molt tous; que l'impost de béns immobles tingui en compte l'ús de la finca; que es faciliti la mobilitat de la gent gran; que es disposi de línies especials per acabar amb les insuficiències dels serveis urbanístics bàsics, i que s'inverteixi en depuradores.
Per tirar endavant la proposta, presentada a finals de gener, Morell creu que s'han d'obrir dues línies de treball. D'una banda, amb les dues grans entitats municipalistes. Per ara, però, l'entitat no hi ha pogut parlar. «Esperem poder ser complementaris; no volem suplir-los. Nosaltres no prestem serveis», va dir el president de l'entitat, Toni Lloret. I, de l'altra, cal crear una comissió mixta amb la Generalitat. Lloret va explicar que insisteixen a poder presentar l'estudi al conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells. Finalment, també es vol presentar al Senat, segons va explicar el president de l'associació. L'entitat ja ha aconseguit fer algun pas endavant, com ara el conveni amb el Departament de Justícia en què es fixa el seguiment de les persones que fan serveis a la comunitat. Al març, tenen una trobada amb la Societat general d'Autors i Editors (SGAE) per tractar els drets dels artistes.
El president està convençut que l'estudi pot ser una bona eina per incrementar el nombre de pobles associats i, al mateix temps, per poder tenir més força de cara a poder solucionar els seus problemes, quasi endèmics. L'entitat aplega uns 60 pobles.
ELS 78 PENDENTS
Colomers i Boadella, d'origen
Colomers (Baix Empordà) i Boadella i les Escales (Alt Empordà) van ser els dos municipis gironins que van participar en la creació de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), ara fa dos anys amb l'objectiu de tenir un interlocutor directe amb les administracions supramunicipals, sense quedar amagats darrere les ciutats o poblacions amb un índex demogràfic elevat. En aquest temps, vuit municipis gironins més s'han integrat a l'entitat. es tracte dels termes de Vallfogona, Sant Mori, Ordis, Vilamaniscle, Pedret i Marzà, Brunyola, Cantallops i Riumors. I es confia que amb el temps, l'entitat vagi incorporant els 78 pobles gironins que tenen menys de 500 habitants. La majoria d'aquests pobles amb poca població es troben a la comarca de l'Alt Empordà, on n'hi ha actualment 29. Darrere seu es troba el baix Empordà, amb 17; Ripollès, amb 11; la Garrotxa, amb 8, el Gironès i la Cerdanya gironina, amb 6 cadascun, el Pla de l'estany, amb 4, la selva, amb 3, i els municipis osonencs d'Espinelves i Vidrà. Actualment, la millor presència gironina prové de pobles de l'Alt Empordà, amb 7. Les comarques del Baix Empordà, el Ripollès i la Selva, en tenen un. La resta de comarques gironines no tenen, per ara, cap municipi integrat en l'entitat de municipis petits.
Sous dels alcaldes
El director general d'Administració Local de la Generalitat, Carles Bassaganya, creu que algunes de les reclamacions estructurals proposades, com el 100% del Pla Únic d'Obres i Serveis, «no són possibles». Tot i això, Bassaganya recorda les accions de la Generalitat per mirar d'arribar fins al 95% de l'ajut. A més, el director general va recordar la compensació econòmica per als alcaldes de pobles de menys de 2.000 habitants que es va començar a aplicar l'any passat. Alguns alcaldes que cobren la remuneració, que va dels 861 als 1.458 euros mensuals, les utilitzen per pagar la dedicació de tot el consistori, i altres, per cobrir petites despeses que sorgeixin en la tasca municipal diària.
L'escola, el primer pas
El gran problema que tenen els ajuntaments petits, arran de la burocratització existent, és la dedicació voluntària dels polítics, i també les poques hores de serveis tècnics. Molts dels polítics i tècnics, però, són conscients que la vida d'un poble comença per la bas, per l'escola. Per això, molts han apostat els darrers anys per tirar endavant una llar d'infants, que fa que les famílies es quedin al municipi. Són de recent creació les llars de Parlavà i Ullastret. A part, un altre problema d'aquests pobles és el manteniment i millora dels serveis urbanístics bàsics, com ara l'aigua, el clavegueram i l'enllumenat, i la impossibilitat d'assumir-ne d'altres, com poden ser la seguretat i la sanitat.
Notícies relacionades
Notícies de ...
- Girona
- Palau de Santa Eulàlia
- Mollet de Peralada
- Palol de Revardit
- Sales de Llierca
- Sant Martí Vell
- Maià de Montcal
- Serra de Daró
- Sant Ferriol
- Vilamacolum
- Palau-sator
- Fontanilles
- Viladasens
- Garrigoles
- Madremanya
- Espinelves
- Cabanelles
- Argelaguer
- Viladamat
- Ullastret
- Ultramort
- Esponellà
- Campllong
- Campelles
- Vilopriu
- Terrades
- Susqueda
- Riudaura
- Planoles
- Pardines
- Meranges
- Colomers
- Cistella
- Queralbs
- Parlavà
- Gombrèn
- Espolla
- Crespià
- Albanyà
- Vilaür
- Pontós
- Isòvol
- Salou
- Biure
- Toses
- Vidrà
- Rabós
- Molló
- Jafre
- Beuda
- Urús
- Osor
- Juià
- Ger